"El papa Francesc ha estat un missatger creïble perquè s'ha apropat a la realitat de la gent
amb paraules, però sobretot amb gestos sincers i accions autèntiques"
La intervenció del papa Francesc al Parlament Europeu a Estrasburg, el passat mes de novembre, ha estat com una nova "Bona Nova" que ha enfervorit i impressionat quasi tot l'ampli ventall parlamentari. "¡Bien, Bergoglio! ¡Bravo!", deia entusiasmat Pablo Iglesias, líder de Podem. Mentrestant, Jean-Claude Juncker, President de la Comissió Europea, membre del Partit Popular Social Cristià (PCS), manifestava estar impressionat amb el discurs, tot dient: "Ha estat positiu escoltar una sèrie de reflexions sobre la pobresa i la necessitat de protegir els sectors més vulnerables... Els nostres discursos públics i declaracions no han de reduir-se a qüestions financeres".
Llàstima que els sis eurodiputats d'Esquerra Plural (IU, Alternativa Galega de Esquerda i ICV) abandonessin l'hemicicle del Parlament Europeu durant la intervenció del papa Francesc, per protestar per la invitació al pontífex a parlar en el ple de l'Eurocamara. Amb aquests prejudicis varen deixar constància d'estar ancorats en un passat anticlerical, subordinats a la intolerància del dogma laïcista i mancats de memòria. No recorden quan en temps d'en Franco es trobaven a redós d'un campanar per fer les seves reunions? No recorden que l'esperit fundacional europeu està basat en els valors d'escoltar tothom? Estic convençut que si ara tenen la humilitat i valentia de llegir el discurs, el subscriuran en un tant per cent molt elevat. Potser ho faran, però difícilment ho diran, almenys així ho crec jo.
Al marge d'aquesta banal anècdota d'Esquerra Plural, fóra bo que tothom interessat per Europa i la justícia social llegeixi aquest discurs, si més no l'extracte que s'ha difós en 20 paràgrafs. Tant el text sencer com l'abreujat es poden trobar a Internet (http://www.catalunyareligio.cat/articles/64955). Hi ha "perles" intel·lectuals, però sobretot espirituals, que com a nova "Bona nova" fan somoure les consciències i estimulen l'acció vers la construcció d'un món més humà. Tan necessari ara que vivim un devessall d'anhels i afanys per construir una nova Catalunya.
Tanmateix, m'avanço a dir que de "nova" "Bona Nova", no en té res. El discurs del Papa no té res de nou. Tot el que ha dit està extret de l'Evangeli que configura la Doctrina Social de l'Església i els documents del Vaticà II, especialment la constitució pastoral Gaudiium et Spes. Bona part del seu contingut també el trobem en el pensament d'intel·lectuals cristians de totes les èpoques. Citaré només dos noms que són plenament vigents i clarividents en diagnosticar la problemàtica que avui ens tenalla. Es tracta de Jacques Maritain (1892-1973) i Emmanuel Mounier (1905-1950), impulsors de d'un moviment humanista, anomenat Personalisme Comunitari. Aquest moviment pretén alliberar la persona de la societat de consum, del control ideològic de les masses, de la despersonalització, de la manca de comunicació, de l'explotació econòmica, de l'armamentisme i altres flagells que esclavitzen la humanitat.
Per què els partits amb vocació humanista i sobretot els que es denominen cristians, han negligit aquests ensenyaments? Què ha fallat? El missatge? No! Sempre ha estat clar i contundent en favor de la dignitat i transcen?dèn?cia de la persona. Així, no hem de pregun?tar-nos "què ha fallat", sinó "qui". És evident que ha fallat el missatger. O sigui, les persones, partits, sindicats i institucions que en els seus estatuts fundacionals s'erigeixen en dipositaris dels valors que defensen la centralitat de l'home en una societat regida per la llibertat i la justícia social, però, com diu l'aforisme castellà... "del dicho al hecho, hay mucho trecho". En canvi, el papa Francesc ha estat un missatger creïble perquè s'ha apropat a la realitat de la gent, sobretot dels més febles, amb paraules, però sobretot amb gestos sincers i accions autèntiques, en plena sintonia entre el "dir i el fer", que infonen fiabilitat, tant al missatge com al missatger.
Vull fer una proposta als amables lectors. Una proposta potser nostàlgica, però per a mi vigent i necessària. Per què no recuperem la lectura i traiem la pols d'autors que fa unes dècades ja parlaven sense embuts de la decadència d'Occident i s'ocupaven intel·lectualment dels problemes de la condi?ció humana i dels models de societat proposats? Només a títol indicatiu i sense ànim d'excloure, esmentaré: Entre els filòsofs, a més dels esmentats Maritain i Mounier, tenim Gabriel Marcel i Karl Jaspers. Entre els teòlegs, Karl Barth, Karl Rahner i el profètic Leonardo Boff, que ens interpel·la dient: "Tot va començar a Grècia... Acabarà tot amb el que succeeix a Grècia?". Rellegim, una i altra vegada, Albert Camus, Julien Greene, Georges Bernanos, François Mauriac i Charles Péguy, per esmentar alguns literats.
Tots aquets autors i molts d'altres que l'espai d'aquest article no em permet relacionar ens commouen i ens mouen a treballar per un món millor. Comencem per fornir la nostra ment de pensaments sòlids, sobre els quals es pugui edificar una estructura social acollidora, farcida d'humanisme i transcen?dència, vàlida per poder créixer amb la dignitat consubstancial a tota persona.
Vull acabar aquest treball amb dos pensaments trets del discurs del papa Francesc al Parlament Europeu:
- "El lema de la Unió Europea és Unitat en la diversitat, però la unitat no vol dir uniformitat política, econòmica, cultural o de pensament. En realitat, tota autèntica unitat viu de la riquesa de la diversitat que la compon: com una família, que està més unida quan cadascun dels seus membres pot ser més plenament si mateix sense por. Considero que Europa és una família de pobles" (crec que aquest pensament ens convida a veure Catalunya dins d'Europa, com a poble i nació que som des d'anys i panys).
- "Ha arribat l'hora de construir junts l'Europa que no giri al voltant de l'economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors inalienables; l'Europa que abraci amb valentia el seu passat, i miri amb confiança el seu futur per viure plenament i amb esperança el seu present. Ha arribat el moment d'abandonar la idea d'una Europa atemorida i replegada en si mateixa, per suscitar i promoure una Europa protagonista, transmissora de ciència, art, música, valors humans i també de fe. L'Europa que contempla el cel i persegueix ideals; l'Europa que mira i defensa i tutela l'home; l'Europa que camina sobre terra segura i ferma, preciós punt de referència per a tota la humanitat."
Pere Reixach
13/12/14
