divendres, 14 d’abril de 2017

Dones atrapades a la xarxa digital

El ‘sexting’, tipificat com a delicte el 2015, serà inclòs en la nova llei contra la violència de gènere
La violència masclista també es reflecteix en el món d’internet (JGI/Jamie Grill / Getty)
Les noves tecnologies creen noves maneres de comunicar-se i relacionar-se, propaguen el món, el més bo i el més dolent, i reprodueixen per tant amb altres formes però el mateix fons el greu problema de la violència masclista. L’ús d’aquests recursos ha ampliat el perímetre en què es pot produir aquesta violència, entesa no com a agressió física sinó psicològica, com l’afany de control o revenja. Per això, l’ Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va incloure el mes de novembre passat els nous delictes d’assetjament i sextingen la Guia.

L’objectiu és ampliar el concepte de violència de gènere i, per tant, és un primer pas per actualitzar durant aquesta legislatura la llei integral de Violència de Gènere. De fet, la reforma del Codi Penal feta el 2015 va incorporar com a nous delictes el sexting–tramesa de missatges, watsaps, imatges o vídeos per danyar la intimitat i la imatge d’una persona– i el stalking–l’assetjament i persecució utilitzant les noves tecnologies– per donar resposta als problemes que es generen a les xarxes.

La guia de l’Observatori del CGPJ recorda que el sextingi el stalking s’han de vincular també a la violència de gènere, entesa com la que s’exerceix sobre una persona en funció del seu sexe o el seu gènere que perpetua rols segons estereotips sexuals que neguen la dignitat humana. En el cas del sexting, o la pornografia de la revenja, la reforma del Codi Penal especifica que és delicte la difusió d’imatges que encara que fossin gravades amb consentiment no tenen el permís de la víctima per ser difoses. La pena és de tres mesos a un any de presó.

Encarni Iglesias va crear l’associació i la plataforma Stop ­Violencia de Género Digital després que ella mateixa patís l’assetjament de la seva exparella a les xarxes i al telèfon mòbil.

Amenaces constants, comentaris denigrants a Facebook visibles per a molta gent que li van arribar a fer molt difícil sortir de casa. Iglesias explica que gairebé per casualitat va topar amb una associació de pèrits informàtics que la va ajudar a fer front a aquest ciberassetjament. Poc després es va animar ella mateixa a estudiar la matèria i va muntar la plataforma d’assessorament i ajuda.

“Malgrat que aquestes violències estiguin catalogades com a delicte, la possibilitat de tenir sentències condemnatòries encara depèn massa del jutge que porta el cas”, assenyala.

Hi ha un desconeixement dels temes tecnològics, subratlla, i també hi ha qüestions difícils de provar, ja que les evidències digitals poden ser manipulades. Però, sobretot, recorda que internet i les xarxes socials han entrat a totes les cases sense que la gent sigui conscient de les repercussions d’un mal ús.

“En aquests moments estem ajudant una dona que durant set anys ha estat assetjada a WhatsApp i Facebook i no n’era conscient”. Arriben casos de tot tipus, com ara homes que pengen les fotos de les seves exparelles amb el número de telèfon en pàgines de contacte, explica a tall d’exemple.

Al seu informe del 2015, l’ONU va alertar de la ciberviolència contra dones i nenes quan va assenyalar que el 73% de les dones han estat exposades o han experimentat violència masclista a les xarxes, un tipus de violència que encara amplia més les fronteres de les agressions, ja que transcendeixen l’esfera de la privacitat; missatges que es multipliquen emparats en l’anonimat i es perpetuen. “La violència en línia ha subvertit la promesa positiva original de llibertat a internet i, en massa ocasions, l’ha convertit en un lloc esgarrifós que permet la crueltat anònima i facilita actes perniciosos contra dones i nens”, adverteix l’ONU Dones.

Cristina Sen
13/04/2017