dissabte, 2 de febrer del 2013

Perillós 'informer'

TV3
 ............................................................................................................................................................

Faig meva la carta que Xavi Roca publicava diumenge amb el títol de "Joves i rumors" i que feia referència a la nova moda dels informers, unes xarxes socials on joves coneguts en un cert àmbit (universitat, escola...) escampen rumors i maledicències dels companys. Es tracta d'una mena de mural públic on els anònims de paper de tota la vida es transmuten en uns gossip internàutics de conseqüències més perilloses. És de tal magnitud el poder d'aquesta nova moda entre els joves que el fenomen ha alertat el món acadèmic, i la Conselleria d'Ensenyament ha creat un protocol d'actuació arran de saber-se els primers casos de ciberassetjament. Fins i tot alguns estudiants, en el programa de Jordi Basté, han explicat que han necessitat escorta per sortir del centre.

Però sense arribar a l'extrem del delicte, el fet és que aquesta pràctica pot fer un mal greu a molts adolescents, quan una carta d'amor publicada sense permís, o un rumor sobre una tendència sexual poden tenir un efecte demolidor. Si el rumor clàssic ja era capaç de fer un considerable mal a les èpoques de l'institut, què no farà penjar-lo en una xarxa social i veure com s'hi acumulen els comentaris dels companys. L'efecte multiplica per mil la maldat que tota brama porta implícita. Com deia en Xavi, "rere l'individu que es critica hi ha una persona amb dret a la vida privada i amb sentiments, que no té per què ser atacada". I l'atac, en ser concret i anònim, però molt difós, és d'una eficàcia fulminant.

Tanmateix, de què ens estranyem? És evident que els joves imiten, sovint amb molta creativitat, els capteniments dels adults, i això inclou els seus vicis i misèries. I si estem vivint en una època en la qual diaris importants poden jugar amb les vides de persones públiques, escrivint infàmies, fent servir els aparells de l'Estat per validar les seves mentides i a sobre apel·lant a la llibertat d'expressió per perpetrar-ho, què podem esperar dels joves? El rumor s'ha convertit en l'estrella de la informació, tant sigui política com social, i tot allò de la veracitat o el rigor o la presumpció d'innocència se n'han anat a can Pistraus. No cal dir, a més, que internet ha facilitat i ha amplificat el gust per la maledicència. A la xarxa es pot dir gairebé tot de qualsevol persona i la impunitat és enorme. Però és que ara sembla que també es pugui dir gairebé tot en un diari. I és aquí, en aquesta elevació de la brama a la categoria d'informació versemblant, on estem esberlant el dret fonamental a la intimitat i a l'honor. El cas dels joves, doncs, no és nou en un món comunicatiu que, en molts sentits, està tornant a la jungla. Però és cert que és molt perillós perquè els adolescents tenen una autoestima variable i vulnerable, que pot quedar molt malmesa amb rumors descarnats. Diu un proverbi jueu: "amb una mentida es pot anar molt lluny, però sense esperances de retorn". Pensem-hi...

Pilar Rahola
29/01/2013