dijous, 31 de juliol del 2014

L'EIIS s'acarnissa amb les dones i els cristians

 Fàtua gihadista a l'Iraq per a l'ablació massiva 

Foto: Kamal Akrayi/EPA
Mossul s'ha convertit en l'epicentre de les bàrbares pràctiques del govern dels gihadistes, que somien establir el seu califat medieval a Mesopotàmia. Ahir van destruir la mesquita on es creu que està enterrat el profeta Jonàs, ubicada en un recinte arqueològic del segle VIII, i van difondre una fàtua que ordena fer l'ablació del clítoris a totes les dones entre els 11 i el 49 anys d'edat.

L'autenticitat d'aquesta fàtua de l'EIIS -que domina àmplies zones de l'Iraq i Síria- no està clara i la circumsició femenina no és habitual a l'Iraq, encara que sí el nord de l'Àfrica i altres regions de l'Orient Mitjà. Diverses fonts consideren que la fàtua sortiria d'un document programàtic de fa un any.

En totcas, Jacqueline Badcock, coordinadora de les activitats humanitàries de l'ONU a l'Iraq, ha calculat que el nombre de dones afectades es podria acostar als quatre milions.

Durant el règim baasista esclafat per l'exèrcit nord-americà en la guerra del 2003, l'Iraq era un dels estats àrabs que més respectava les dones.

Amb el triomf dels grups retrògrads musulmans després dels miratges de les primaveres àrabs, s'ha estès la pràctica de l'ablació. L'ONU va instar el 2012 la seva prohibició a tot el món.

Les dones, els xiïtes i els cristians són molt vulnerables davant les hordes d'Abu Bakr al-Bagdadi, líder de l'EIIS i autoproclamat califa a la gran mesquita de Mossul.

A la ciutat amb prou feines queden una vintena de famílies cristianes. Algunes van ser forçades a convertir-se a l'islam, d'altres es van sotmetre a la llei medieval del dhimi o impost que es pagava a l'edat mitjana per poder guardar una identitat religiosa no islàmica.

Els gihadistes van marcar les portes de les cases abandonades, van profanar les esglésies, van espoliar els seus béns, les joies i diners que s'emportaven els foragitats pel terror en el seu camí cap al poble de Qaraqosh, ara vigilat pels peixmergues kurds que l'han inclòs a la seva zona autònoma. Sacerdots i fidels van agrair el Govern d'Irbil, al territori del qual s'han refugiat molts cristians, la seva protecció.

Patriarques com monsenyor Ignasi Efrem II, patriarca de l'Església siríaca ortodoxa, han denunciat a Beirut els països que donen suport i armen l'EIIS, lamentant la indiferència de l'ONU, la passivitat dels governs i dels cristians d'Occident. "Volem que l'ONU denunciï el crim contra la humanitat comès a Mossul", ha dit.

La ciutat es va convertir al cristianisme en temps apostòlics. En l'època otomana va ser una de les seves principals urbs cristianes, amb Alep i Alexandria. Més de quaranta esglésies i almenys set catedrals hi van ser erigides.

Tomás Alcoverro
25/07/14

dimecres, 30 de juliol del 2014

Post molestam senectutem

Esclaten sovint campanyes publicitàries incitant els avis a passar-s'ho bé, viatjar, comprar, etc. Sembla ser que allò que en diuen tercera edat és el paradigma de les oportunitats més plaents. Aquestes campanyes són promogudes per empreses comercials, agències de viatges, cadenes d'hotels, bancs i fins administracions. Les persones grans, en els anuncis gràfics, apareixen molt sanitoses, ensenyen una envejable dentadura, ells tenen força cabells, grisos o blancs, pentinats a la moderna i porten jerseis de fina manufactura, elles acaben de sortir del gabinet de bellesa, llueixen pantalons de bon tall, i agafen la mà del seu galant madur en un gest possessiu induït pel fotògraf.

La vellesa, l'ancianitat pot, en certs casos, presentar-se sota un rostre simpàtic, no gaire arrugat, de model d'estudi en definitiva, quasi exacte al dels anuncis. Pel carrer, en canvi, en el dia a dia, l'ancianitat ofereix infinits models, però la majoria no tenen l'empenta aparent ni la sanitosa estructura dels anuncis. Més aviat hi veiem l'impacte de males experiències i, més sovint, la mancança física, la lenta marxa, la manca d'agilitat, la consciència de limitació, els ulls cansats. Els vells són vells. Si voleu prendre partit en favor de la vellesa, hi teniu tot el dret. No caldria sinó. Però és arriscat fer el joc a la indústria publicitària, perquè podem caure en l'abandonament de la necessària dosi de crítica sana. I, a remolc de les coses bones que es diuen de la vellesa, blindar-nos rere l'egoisme, no ajudar realment els vells reals. Entorn de les bondats que hom conta sobre la vellesa sobrevola una frase repetida impunement: “la joia d'envellir”. És un lema desencertat: la vellesa no és joiosa, és amarga, siguem sincers. Els clàssics, i l'amic Ciceró en va fer un tractat, destacaven una virtut pròpia de l'edat: l'experiència. És una obvietat que qui viu una pila d'anys ha experimentat tota mena de situacions. Haver viscut experiències, però, no assegura en tots els casos que se sigui un expert. Hi ha persones grans que de joves van ser uns ximplets o irresponsables i ho continuaran essent mentre viuran. Potser aquests són l'única fracció dels vells que viuen feliços. Als altres, als que tothora foren conscients, la vellesa els afeixuga amb una experiència feta d'adversitats i algun moment bo. I els veieu de tant en tant una ganyota a la cara que palesa un íntim malestar amb manta realitat envoltant.

Hi ha un factor numèric inesquivable: el nombre d'ancians augmenta arreu, tant com es va limitant la quantitat de contribuents joves a les previsions socials. Alguns economistes prediuen, aixecant un dit admonitori, que amb el temps potser les pensions hauran de congelar-se, afirmació que en economia vol dir un enfrontament a estretors i potser moltes limitacions en el consum per part dels de la “tercera edat”. I recordem l'exèrcit de pensionistes, asilats, residents en centres tutelats i en sociosanitaris. N'hi ha d'afluents, amb diner, als quals, és clar, se'ls ofereix de fer creuers, anar a balnearis d'upa o, en el cas de ser una parella, comprar-se un pis en zona de serveis comunitaris; i aquests casos ajuden a crear una falsa imatge de la vellesa, un “model dels països desenvolupats, amb jubilats rics. Paral·lels als que s'acullen a viatges més massificats i als que dormen a terra. A més de les ofertes comercials, hom serveix als pensionistes una xarxa de possibles activitats, i això és positiu.

Posem els cursos a les universitats, amb una confortable matrícula, posem les gimnàstiques reeducatives, el ioga en els casos possibles, i aquestes activitats sí que ens dibuixen una atenció seriosa i responsable als ancians. Els cursos, nombrosos, atrauen una bona quantitat de persones grans amb interessos científics, literaris, de cultura general, possiblement perquè pertanyen a unes generacions que no van tenir accés tan corrent com avui a les aules universitàries i en molts de casos només parcialment al batxillerat. 

En resum, sigui benvinguda l'atenció als vells, sempre que no es vegi el llautó dels esquers econòmics, ni un descarat paternalisme. Acceptem que la vellesa té molts més inconvenients que no avantatges, que els vells van tirant, tirant, des de diferents textures mentals i físiques. 
Ara: que no em vulguin fer empassar una bajanada matussera com “la joia de viure”...que ja passo dels noranta, jo!

Josep Vallverdú
25/07/14

dimarts, 29 de juliol del 2014

Néixer a Gaza

Hi ha persones que tenen mala sort des del moment mateix de néixer, una mala sort de la qual és difícil que s’arribin a recuperar mai. Posem, per exemple, un nen o una nena que neixin avui a la franja de Gaza: quantes coses no haurien de passar perquè puguin arribar a tenir una vida normal?

Reuters
Gaza és avui una trampa de la història, un nus que ningú sap com desfer. És un territori d’uns quaranta quilòmetres de llarg –com de Barcelona a Vilanova i la Geltrú– i d’uns sis a dotze d’ample, segons el lloc, i hi viuen més d’un milió sis-centes mil persones, dels quals dos terços són refugiats.

Assetjats per Israel –i ara també per Egipte– i condemnats a l’amuntegament i la misèria, els habitants de la franja estan atrapats en una espiral de violència i destrucció de la que és molt difícil escapar. Separats físicament de la resta del territori palestí a causa de l’ocupació, també n’estan separats políticament. A Cisjordània hi governa un moviment no islamista –Fatah– dirigit per Mahmoud Abbas, l’actual president de l’Autoritat Palestina, un líder moderat partidari de l’entesa amb Israel. Però a Gaza governa Hamàs, un moviment islamista molt radical en relació amb el conflicte amb Israel, fins al punt que la comunitat internacional el considera un grup terrorista, però que ha establert una eficaç xarxa d’assistència social que li ha guanyat un suport majoritari de la població.

Mentre Israel mantingui el bloqueig, és molt difícil que els habitants de Gaza deixin de votar a favor d’Hamàs i recolzin Fatah, però a la vegada és molt difícil que Israel aixequi el bloqueig mentre Hamàs no renunciï a la violència i a l’objectiu de destruir l’Estat d’Israel. A més, la divisió dels palestins convé a l’ala més radical de Hamàs, perquè fa molt difícil la negociació amb Israel, i també convé als partits més radicals d’Israel, que així poden negar-se a negociar amb l’Autoritat Palestina al·legant que Mahmoud Abbas no és un interlocutor fiable, perquè no governa tot el territori palestí o bé, si Abbas aconsegueix formar un Govern d’unitat nacional amb Hamàs, que no és un interlocutor vàlid perquè s’alia amb terroristes.

Quina culpa té la població civil de Gaza d’aquesta convergència d’interessos entre els radicals d’una banda i de l’altra i que tant els uns com els altres puguin boicotejar fàcilment qualsevol procés d’apropament, tant entre Hamàs i Fatah com entre Palestina i Israel, tirant coets fabricats a casa o construint nous edificis en territori palestí?

Cap, òbviament. Tampoc no en té cap que la negativa d’Hamàs de recolzar el dictador Bashar al-Assad a la guerra civil de Síria i el suport al moviment islamista dels Germans Musulmas d’Egipte, avui sotmès a una repressió ferotge a càrrec del govern militar del general Sisi, l’hagin aïllat internacionalment, convertint-lo en un moviment que necessita aglutinar forces –i res com una guerra per aconseguir-ho– i al mateix temps en una presa molt fàcil per Israel, que pot bombardejar Gaza sabent que molts països àrabs miraran cap a una altra banda.

Quina culpa tenen les víctimes col·lateral dels bombardejos israelians que fa un mes uns eixelebrats –probablement membres d’un grup palestí radical anomenat Qawasmeh– segrestessin i assassinessin tres seminaristes israelians, que el Govern israelià culpés Hamàs i que l’escalada de represàlies i contrarepresàlies hagi encès una guerra asimètrica de la qual ningú pot sortir guanyador i en la qual ja han mort gairebé set-cents civils de Gaza, més de la meitat dones i nens?

Cap, sens dubte. Com no en tenen cap de l’Holocaust, ni dels errors estratègics dels britànics durant la Primera Guerra Mundial, quan van prometre al moviment sionista un Estat a Palestina i, a la vegada, van oferir al monarca de Damasc el control de la regió a canvi del suport contra l’imperi turc. Ni té cap culpa que els ciutadans d’Israel estiguin comprensiblement tips de processos de pau frustrats i que, d’una forma més difícil de comprendre, ja no creguin més que en les represàlies i en una estranya llei del talió en la qual un mort israelià val per cinquanta morts palestins, una via que només pot conduir a més odi i violència, ja que ¿quina seguretat pot tenir Israel després dels bombardeigs actuals?

Tot això són tragèdies de les quals els habitants de Gaza no en tenen cap culpa, però que pesen com una llosa sobre el seu futur. No sé si és veritat allò que diuen que néixer en un país de la Unió Europea és treure el primer premi a la loteria de la vida. A molts racons d’Europa, la vida també pot ser molt complicada, bé que ho sabem. Però no hi ha dubte que néixer a Gaza equival a néixer amb una pena de presó, de pobresa i de violència i humiliació d’una durada que, ara com ara, hem de considerar indefinida.

Carles Casajuana
26/07/14

dilluns, 28 de juliol del 2014

Un fàrmac amb el 92% d´èxit contra l´hepatitis C entra en el sistema públic

El cap del Servei de Digestiu de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona, José Ramón Planas, ha manifestat avui que la venda de Simeprevir (el nom comercial és Olysio), a partir de l'1 d'agost a Espanya, és la "millor notícia" dels últims 25 anys per als pacients amb hepatitis C.

En la roda de premsa de presentació del medicament, que serà finançat pel Sistema Nacional de Salut, els pacients han confessat que estan "molt il·lusionats" amb el seu llançament, després de mesos de preocupació perquè sabien que existien fàrmacs amb un percentatge elevat de curació i no arribaven a Espanya per falta de pressupost.

És el primer agent antiviral directe de segona generació que s'aprova a Espanya per tractar la infecció d'aquesta malaltia i l'eficàcia arriba a taxes de fins al 92% en els diferents tipus de pacients. El doctor ha explicat que aquesta malaltia afecta unes 800.000 persones a Espanya, de les quals el 65% són pacients infectats pel genotip 1, i, entre el 8 i el 12%, pel genotip 4. "La notícia és per a aquests 650.00 pacients", ha afegit.

Planas ha subratllat que aquesta patologia és el principal motiu del càncer de fetge, la cirrosi i el trasplantament hepàtic a Espanya, per la qual cosa amb aquest tractament es redueixen aquests casos de forma molt significativa. El president de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), Antonio Bernal, ha indicat que amb l'arribada a Espanya d'aquest tractament "ha tornat el somriure" a les seves cares perquè serà possible tractar un major nombre de pacients, fins i tot als que estan en les fases més prèvies de la malaltia.

"Cap pacient d'hepatitis C quedarà sense tractament", ha celebrat, i ha insistit en l'entusiasme que ha causat aquesta notícia entre els afectats pel virus. El director d'Accés a Mercat de Janssen, laboratori que comercialitza el medicament, Antonio Fernández, ha precisat que Simeprevir s'utilitzarà en combinació amb altres fàrmacs per combatre l'hepatitis C en pacients infectats pels genotips 1 i 4.

Fernández ha assenyalat que és un avanç notable ja que és la primera vegada que els afectats pel genotip 4 tenen un tractament que aconsegueix alts índexs de resposta, concretament en aquests malalts és de fins al 86%.

La dosi recomanada és d'una càpsula de 150 mil·ligrams un cop al dia durant dotze setmanes, davant de les 6-12 pastilles recomanades en els tractaments actuals de primera generació i té un major perfil de tolerabilitat.

El portaveu de Janssen ha explicat que, a diferència d'altres malalties virals greus, com el VIH, l'hepatitis C és curable, però ha aclarit que per poder curar els pacients (el que també suposaria eradicar la malaltia) els medicaments han de ser accessibles.

Per això la companyia ha arribat a un acord amb el ministeri de Sanitat per poder comercialitzar Olysio a Espanya, conveni que ja és conegut per les comunitats autònomes. Així, les conselleries de salut poden tractar tots els malalts sense augmentar el seu pressupost, ja que la companyia es farà càrrec dels costos del tractament si superen el sostre fixat pel ministeri. Fernández ha assenyalat que el nou fàrmac costarà al Sistema Nacional de Salut uns 25.000 euros per tractament durant dotze setmanes.

26/07/14

dissabte, 26 de juliol del 2014

La banca vaticana

L’Institut per a les Obres de Religió (IOR), això és, la banca del Vaticà, vol renovar-se a fi de complir amb els principis de la moral cristiana. Àrdua feina combinar ètica, diners i finances, però és possible dur-la a terme, i per demostrar-ho l’IOR farà a partir d’ara només inversions conformes amb la moral catòlica. Queda implícit que no havia estat així, i que correspon al nou president, el francès Jean-Baptiste de Franssu, encarrilar el banc cap a camins més sants. Per primera vegada, la dedicació presidencial serà a temps complet, i es donarà fe així de la importància que es concedeix a la implantació dels nous preceptes.

No haurà d’existir cap sospita respecte de les característiques dels clients, i desapareixerà amb això qualsevol possibilitat de donar refugi al diner negre d’evasors fiscals, quelcom que pel que sembla fins ara no quedava clar.

Una segona línia incumbeix a la qualitat de les inversions, i és factible confiar que el reformat banc vaticà prendrà les directrius pròpies de la banca ètica. Sota l’ègida del papa Francesc, perceptible impulsor dels canvis, si l’IOR pretén actuar atenint-se a la honestedat evangèlica haurà de seguir unes normes rigoroses, com ara no finançar indústries que perjudiquin el medi ambient; negocis vinculats a begudes amb alta graduació alcohòlica, tabac, pornografia, jocs d’atzar; laboratoris que realitzin proves amb animals; empreses que explotin laboralment, en especial la infantesa; fàbriques d’armament. Els clients i accionistes tindran dret a saber què es fa amb els seus diners, i podran rebutjar inversions nocives mentre donen suport a les destinades a economia social, energies renovables, comerç just i altres activitats dignes.

La banca vaticana podria esdevenir un model a seguir, en l’òrbita cristiana com a mínim. Imaginem un sistema bancari que renunciés a finançar, junt amb altres negocis perjudicials per a la humanitat, la indústria bèl·lica. Mig món amb la consciència neta, encara que l’altre mig continués tenint-la bruta, però resulta que els principals fabricants i exportadors d’armament són occidentals, començant pels EUA, continuant per Rússia, Alemanya i el Regne Unit, entre altres. Menys armes, menys víctimes, guerres que esllanguint-se. Utopia? La reforma de l’IOR no serà una menudesa si l’objectiu de Francesc aconsegueix reeixir.

Eulàlia Solé
14/07/14

divendres, 25 de juliol del 2014

Catalunya es dota del primer pla integral de salut mental

  • El programa implica totes les conselleries amb alguna cosa a aportar al pacient 
  • Persegueix millorar la vida del malalt i del seu entorn, i reduir l'estigma social
Tantes arestes com facetes vitals. Les necessitats de les persones amb problemes de salut mental transcendeixen la dimensió estrictament sanitària. Una realitat que es manifesta en el dia a dia d'aquesta població així com en el dels que conformen el seu entorn directe, i que, no obstant, no havia trobat fins ara una rèplica adequada en forma dels serveis proveïts pels poders públics. 

La Generalitat presenta avui el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un projecte que compta amb el beneplàcit inicial de les entitats socials del sector de la salut mental, que han constatat que, per primera vegada, l'estratègia s'ha abordat des d'una perspectiva transversal. Les entitats han consensuat el seu contingut amb els departaments de Salut, Benestar Social i Família, Ensenyament, Justícia, Empresa i Ocupació, Interior i Economia i Coneixement. Una fita inèdita, tradicionalment reinvindicada per les organitzacions i que aquesta vegada ha fructificat amb l'arbitratge de Presidència, que ha evitat algunes pugnes competencials entre els departaments interessats, explica Enric Arqués, president del Fòrum de Salut Mental.

Qüestions pràctiques
La Generalitat, entitats representatives de persones amb aquesta problemàtica, famílies, proveïdors i professionals del sector han deixat consignats els principals objectius a complir: millorar l'atenció i la qualitat de vida dels afectats i del seu entorn; aplicar estratègies de promoció, prevenció, atenció i reinserció social i laboral; afavorir la seva participació com a ciutadans i reduir desigualtats, així com disposar d'un instrument de planificació i priorització de polítiques públiques.

«S'ha d'adaptar l'àmbit de la salut mental al nivell social i econòmic del país i tenir en compte que afecta diferents àrees de la vida: feina, formació, àmbit legal...», exposa Arqués. Dos eixos sobre els quals es vol avançar en assumptes com «l'accés a la vivenda, l'atenció a nens i joves i la promoció d'entorns inclusius», entre altres aspectes fonamentals que destaca el president de la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en Primera Persona, Edgar Vinyals. I qüestions pràctiques, com «definir millor els itineraris per evitar pelegrinatges per diferents serveis fins a trobar l'adequat», diu.

Es tracta d'una iniciativa estretament lligada a la necessitat «de potenciar la inclusió social i participativa de les persones amb aquesta problemàtica», alhora que s'«intensifica la pedagogia perquè la resta de la comunitat conegui aquesta realitat i es puguin eradicar prejudicis», destaca Vinyals. Una realitat que qualsevol pot viure el dia de demà en primera persona: segons dades de la Generalitat referents al 2013, la població catalana de 15 o més anys té el 12,4% de possibilitats de patir un trastorn mental.

L'impacte social d'aquests trastorns té un cost estimat d'entre el 3% i el 4% del PIB a Europa. Per això «l'aspecte econòmic és determinant» per impulsar el pla i reduir despesa pública, diu Vinyals. No obstant, el director de docència i investigació de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc Salut Mar, Antoni Bulbena, alerta de la pertinència de mantenir la prioritat en el pacient i el seu entorn. «El pla no pot comportar un estalvi en primera instància davant tantes necessitats que s'han de cobrir. Els que vivim la situació des de primera línia sabem que només es pot arribar a rebaixar costos a llarg termini i si les coses es fan bé», destaca el psiquiatre.

Acciones eficaces  
¿I quines prioritats es perceben com les més flagrants des d'aquesta primera línia? «Primer, els problemes greus, les patologies psicòtiques; en un segon bloc, els malalts d'ansietat i/o depressió, i a continuació problemes específics com l'increment de suïcidis, sobretot entre els joves», argumenta Bulbena. L'abordatge de tot això necessita una perspectiva «integral», que el doctor considera «necessària» perquè aquesta vegada «les bones intencions es converteixin en accions eficaces», i les persones amb trastorn mental i les que les envolten recuperin un aspecte imprescindible: «la llibertat». «Les patologies mentals requereixen mesures que alleugereixin les limitacions de l'afectat per millorar la seva independència i la del seu entorn».

El pla es presenta avui, però des que es va constituir la comissió interdepartamental de salut mental, el mes d'abril de l'any passat, «ja s'han anat aplicant algunes de les mesures bàsiques», exposa Arqués. Vinyals especifica alguns d'aquests avanços, com la incorporació de Cultura -«per treballar contra els estereotips socials»- i Justícia -«per a qüestions com la revisió dels procediments d'incapacitació»- al projecte.

Les parts implicades són conscients que el pla és «a llarg termini», com explica Arqués. «No s'han de fer castells en l'aire. Amb l'actual situació econòmica no es podran fer les coses al ritme que ens agradaria. Hem de ser realistes, establir prioritats i aprofitar aquest consens històric per millorar les condicions de les persones amb trastorn mental i combatre la seva estigmatització», conclou el president del Fòrum de Salut Mental.

Víctor Vargas Llamas
14/07/14

dijous, 24 de juliol del 2014

Metges jubilats de l'Hospital Trueta s'associen per seguir aportant coneixements

Un grup de metges jubilats de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona ha decidit constituir una associació per continuar aportant els seus coneixements a l'àmbit sanitari. Segons ha informat l'Institut Català de la Salut, es tracta de l'Associació de Facultatius Jubilats Dr. Josep Trueta, que es va constituir oficialment el 5 de maig passat. El seu president, el pneumòleg Manel Rubio, ha explicat que la iniciativa va sorgir arran de diverses converses amb companys també jubilats de l'Hospital Universitari de Bellvitge que es van associar el gener de 2012, cosa que els va convertir en la primera entitat d'aquest tipus a Catalunya.

Inspirats en aquella primera agrupació, els metges gironins han decidir seguir els seus passos. Ara, des de la nova entitat els agradaria que jubilats d'altres centres hospitalaris del territori, imitessin el seu model i poguessin col·laborar entre ells.

Els metges que han engegat aquest projecte són, majoritàriament, de les promocions de facultatius que es van incorporar als hospitals als anys 70, i que s'havien format professionalment en grans hospitals docents. Va ser una època de molts canvis, en què es van incorporar molts professionals de la medicina a la plantilla dels centres hospitalaris, uns professionals que aquests últims anys estan arribant a la seva jubilació.

Aquesta nova Associació vol posar en valor els coneixements i l'expertesa que han aconseguit durant tots els seus anys d'entrega a la professió mèdica, ja sigui en benefici dels seus associats o dels òrgans de direcció dels diferents hospitals de Girona, i de la medicina en general. Així, en els seus estatuts assenyalen que volen "aprofitar l'experiència clínica, docent, investigadora i de gestió mèdica i administrativa d'aquells socis que els òrgans d'administració (dels diferents hospitals) considerin oportú", i també "col·laborar amb els diferents hospitals, amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona i altres organismes sanitaris en l'acreditació i ajuts als seus associats".

Manel Rubio explica que volen mantenir el lligam amb el món sanitari i, per això, tal com diuen en els estatuts, volen "propiciar la continuïtat de la relació, així com la col·laboració voluntària i altruista dels seus associats, que permeti mantenir i, si és possible, augmentar, el prestigi de la medicina". Per ells, un altre punt important és "mantenir vincles d'amistat i col·laboració entre tots els associats", sempre des del vessant del voluntariat i l'altruisme.

L'Associació té una clara voluntat de mantenir una estreta relació tant amb els centres sanitaris del territori, començant per l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, com amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona. En aquests moments, fins i tot, s'està redactant un conveni per definir la relació i les línies de col·laboració entre l'Associació i l'Hospital Trueta.

Entre els projectes que volen dur a terme els associats, hi ha l'organització de conferències i ponències de primer nivell que puguin interessar no només a professionals en actiu, sinó també a pensionistes.

L'acte de presentació oficial de l'Associació serà el proper 17 d'octubre de 2014. En aquest acte es podrà escoltar la primera conferència organitzada pel grup que serà a càrrec de la biòloga investigadora experta en nanotecnologia de la Universitat d'Oxford, Sònia Trigueros, codirectora de l'Oxford Martin Institute of Nanoscience for Medicine.

ACN
09/07/14

dimecres, 23 de juliol del 2014

El chikungunya: un nou virus que arriba del Carib

Salut confirma 40 casos en un mes i mig, i reforça la detecció precoç per si es produeix un contagi autòcton

Ravenna (Itàlia), amb més de 150 contagis el 2007, i la península de Florida (EUA) o Veneçuela la setmana passada han demostrat que és perfectament possible que el virus faci el salt. La globalització és tan real que ja arriba a les malalties, i el chikungunya n’és un bon exemple.

Així ho ha constatat l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que ahir va confirmar 40 casos en un mes i mig, els últims tres durant l’última setmana. Tots els contagis han sigut després de viatjar a països del Carib, especialment a la República Dominicana -només un cas prové d’Angola-, però hi ha el risc d’una transmissió local. “Volem estar preparats”, explica a l’ARA la subdirectora de vigilància i resposta a emergències en salut pública de l’agència, Mireia Jané, i així ser capaços de limitar l’abast d’un possible brot.

En total han sigut 25 dones i 15 homes, però el virus no entén de sexes ni tampoc d’edats, com demostra que els afectats van dels 71 anys als només sis mesos. Cap d’ells ha requerit hospitalització i la malaltia molt rarament produeix la mort, atès que les defuncions, quan es donen, afecten sobretot gent gran amb malalties de base. Però tot i que el chikungunya no sigui normalment letal sí que pot arribar a ser molt molest, provocar febre i dolors articulars intensos. Els canells i els turmells són les parts més afectades i, en alguns casos puntuals, aquesta artritis pot prologar-se durant mesos. De fet, el nom de chikungunya prové del kimakonde, un dels idiomes que es parlen a Tanzània, i vol dir estar contorsionat, en referència a la forma que adopten els pacients amb dolors articulars.

Casos descartats
Les anàlisis que ha fet l’agència han descartat també vuit casos en què, malgrat que el metge havia sospitat que la malaltia podia estar present, en realitat no existia. I és que les unitats de vigilància epidemiològica estan avisades perquè saben que aquest any és especialment perillós, amb un brot epidèmic al Carib que, en el cas de la República Dominicana, ja ha arribat a una taxa d’incidència de 2.422 casos per 100.000 habitants. 

L’abast supera els 322.000 casos en aquest país, mentre que l’illa de Guadalupe i Haití en sumen més de 63.000 en total. Els informes, a més, parlen de la notificació dels dos primers casos autòctons a Veneçuela, un més a Costa Rica, i tot fa indicar que el llindar màxim encara no s’ha assolit. Amb les vacances d’estiu tot just començades, és lògic pensar que es poden produir més casos i, de fet, fins al 18 de juliol s’han notificat a Espanya 80 casos importats, la meitat a Catalunya, cosa que ha fet que l’agència emeti una nota informativa setmanal sobre l’evolució dels casos confirmats i una sèrie de consells perquè els turistes evitin les picades de mosquit i sàpiguen identificar-ne els símptomes. 

El chikungunya no seria cap problema, més enllà d’una molèstia afegida al viatge, si no fos per les femelles dels mosquits aedes, un vector imprescindible. L’ Aedes albopictus és l’única de les tres espècies d’aquest gènere amb presència a Catalunya, després que es detectés l’any 2004 per primera vegada a Sant Cugat. L’insecte s’hi ha trobat tan bé que en només una dècada ha colonitzat un terç dels municipis catalans i encara continua la seva expansió.

Declaració obligatòria
“El chikungunya no és de declaració obligada”, recorda Jané, tot i que el Govern prepara que l’aprovació abans de finals d’any d’un decret, seguint les directrius europees i de l’Estat, per augmentar el nombre de malalties que sí que s’han de consignar, i entre les quals s’inclourà el dengue, una altra malaltia que també transmet el mosquit tigre.

Tanzània és el primer país on es va aïllar el virus l’any 1953, però actualment ja està present durant l’estació de les pluges a l’Àfrica, el sud-est asiàtic, l’Índia i el Pakistan. El seu reservori natural són els micos africans i no hi ha evidència que això passi a l’Àsia, però, com que s’ha comprovat que en períodes interepidèmics pot mantenir-se en altres animals com rosegadors, aus i mamífers, tot fa pensar que al Carib ha arribat per quedar-s’hi. El dubte és saber si a Europa arribarà cíclicament, com passa ara, o si farà com el mosquit tigre i s’hi quedarà.

Veïns de l’Hospitalet se sumen al motí pels llits de Bellvitge
Un grup de veïns de l’Hospitalet ha decidit fer guàrdia durant les hores centrals del dia en suport als tretze pacients que impedeixen el tancament de llits previst a l’estiu a l’Hospital de Bellvitge. Els veïns pretenen evitar així uns tancaments que afecten tres unitats diferents del centre. “Hem de fer el que estigui al nostre abast per evitar el desmantellament de la sanitat pública, que és el que pretenen, encara que els responsables ho neguin”, va afirmar ahir a l’agència Efe Antonio Moreno, un dels veïns que participa en aquesta nova protesta. Els veïns de l’Hospitalet ja van protagonitzar fa dos anys una tancada d’un any de durada a l’ambulatori de la Marina de Bellvitge. Avui està prevista l’operació d’un dels amotinats, un noi que va patir fa dies un accident de moto, però els sindicats creuen que no serà traslladat perquè els seus familiars vetllaran per evitar que es buidi la unitat de traumatologia on està ingressat.

Una malaltia molesta que pot esdevenir crònica

Com es produeix el contagi?
El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere Aedes, sempre que hagin picat prèviament una persona contagiada entre dos i dotze dies abans. El reservori natural a l’Àfrica són els micos, tot i que en períodes epidèmics ho són els éssers humans i també s’ha comprovat que pot allotjar-se en altres animals.

Quins són els símptomes?
La incubació dura uns deu dies i la malaltia es caracteritza per febre alta i dolors articulars, sobretot a canells i turmells. Mal de cap, nàusees, cansament, conjuntivitis, erupcions cutànies i dolor muscular en són alguns dels símptomes.

Existeix algun tractament?
No n’hi ha cap. Es pot alleugerir amb descans, líquids contra la deshidratació i medicaments per a la febre i el dolor, però és millor evitar l’àcid acetilsalicílic.

Com es pot prevenir?
Com que no existeix cap vacuna, l’única forma de prevenció és evitar les picades i la proliferació de mosquits. La malaltia presenta en la majoria de casos una ràpida evolució favorable i no requereix hospitalització, tot i que en alguns casos pot esdevenir crònica i l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.


Mario Martín Matas
23/07/14

dimarts, 22 de juliol del 2014

Invocacions

Alguna cosa devia fallar el 8 de juny passat quan el suprem pontífex va convocar a Roma el president d'Israel i el president de l'autoritat nacional palestina per elevar junts unes oracions per la pau en aquella zona. Veient els esdeveniments dels últims dies, sembla que els convidats deurien tenir al cap altres coses, i això que va ser una trobada més diplomàtica que no pas religiosa. De fet, el plantejament original, que hi ha un únic Déu i que judaisme, cristianisme i islamisme són tres religions germanes, és una hipòtesi diplomàtica, no pas teològica. 

En realitat, malgrat la seqüència evolutiva, són tres divinitats distintes i tres tradicions incompatibles, cosa que no vol dir que els fidels estiguin condemnats a enfrontar-se. 

En la, així anomenada, Invocació per la Pau d'aquell dia, membres destacats d'aquestes tres religions es van aplegar en els jardins vaticans i van resar els uns al costat dels altres, però no pas junts. Paraules que des d'una fe són sagrades, des d'una altra són mera literatura en el millor dels casos. Resar és com somiar; no n'hi ha prou d'estar en el mateix llit i entrar en la fase rem en el mateix moment per compartir un somni; això no passa, cadascú té el seu. Per acabar-ho d'adobar, va passar que jueus i cristians es van atenir fidelment als textos prèviament consensuats; “només els musulmans –explica Sandro Magister en el seu reputat blog sobre l'Església– es van ací i allà destacar durant la pregària amb improvisacions llegides i cantades que van alarmar alguns dels jueus presents per algunes accentuacions unilaterals, especialment sobre la qüestió de Jerusalem”. 

Hi ha qui diu que, en una de les sortides de protocol, un imam va deixar anar un passatge de l'Alcorà (2:286) que diu “que Allah ens ajudi en la victòria contra els infidels”. No és la mena de súplica que hom espera trobar en una cerimònia interreligiosa, encara menys en un acte que havia de fer palesa l'“ardent i compartida aspiració a la pau”; però sembla que el Vaticà ha preferit passar-ho per alt i que sigui el que Déu (per triplicat) vulgui.

Manuel Castaño
16/07/14

dilluns, 21 de juliol del 2014

El "gegant" de la lluita contra la sida que va morir en el vol MH17

Joep Lange es dirigia a la XX Conferència Internacional sobre la SIDA
Es calcula que desenes de passatgers a bord del vol MH17 de Malaysia Airlines que es va estavellar sobre la conflictiva regió oriental d'Ucraïna es dirigien a una important conferència internacional sobre la sida.

Entre ells hi havia Joep Lange, un prominent expert holandès i president de la Societat Internacional de Sida (IAS, sigles en anglès).
Segons aquesta organització, la IAS "va perdre un veritable gegant".

Al costat de Lange va morir la seva parella, Jacqueline van Tongeren. Els delegats que ja havien arribat a la conferència a Austràlia van manifestar estar en "xoc absolut".

Entregat
Joep Lange era reconegut mundialment i considerat una de les ments més brillants de la investigació de la sida.

Nascut el 1954, en Nieuwenhagen, Holanda, va començar a treballar en el camp de la sida poc després del descobriment del mateix virus, el 1981.

Tenia un ferm compromís amb el desenvolupament d'un tractament contra la sida accessible a tots, en particular per combatre l'epidèmia a l'Àfrica.

El seu desenvolupament de proves antiretrovirals han transformat el VIH en una malaltia manejable. També va treballar en maneres per prevenir el contagi del virus de mare a nadó durant l'embaràs i el part.

Va ser president de la Societat Internacional de la Sida (IAS) entre 2002 i 2004, i exercia com a professor de la Universitat d'Amsterdam.

Col·lega i amic
El professor Peter Riess, que també va treballar a la Universitat d'Amsterdam, va dir a la BBC: "Joep era un col·lega proper i amic personal meu. Tots aquí a Melbourne estem completament impactats pel que ha passat".

Va recordar quan eren internistes i van haver de confrontar una nova i rara malaltia, al començament dels 80, que "va forjar les nostres carreres científiques i mèdiques".

"Ell va estar realment involucrat (amb la sida) des del començament".

Com un líder en el camp, el doctor Lange tenia contacte amb diverses institucions arreu del món.

El doctor Jeremy Farrar, director de la fundació Wellcome Trust, al Regne Unit, una organització sense ànim de lucre dedicada a la investigació mèdica ha dit estar "profundament afligit", per les morts del vol MH17.

"Joep era un gran científic clínic i un gran amic de la Wellcome Trust que per molt temps ha estat un invaluable conseller", ha expressat Farrar. "Era també un amic personal. És una gran pèrdua per a la investigació global de la salut".

Un "gegant"
Lange viatjava a la XX Conferència Internacional sobre la Sida que s'anava a celebrar a la ciutat australiana de Melbourne, de diumenge a divendres. En conèixer la tragèdia la IAS va manifestar que el moviment contra VIH / Sida havia "perdut un gegant".

"És una pèrdua terrible, increïble. Era una persona amb un cor tan gran. És una horrible pèrdua per al programa de VIH, la gent i els pacients", va afirmar a la BBC Zoya Shabarova, una assessora de la Fundació per a la Salut de Afectats amb sida, que es dirigeix a la conferència via Hong Kong.

Mentre els delegats a la Conferència Internacional sobre la Sida, a Melbourne, comencen a treure l'impacte i aprenen més sobre les identitats de les altres víctimes del sinistre, la IAS diu que la conferència seguirà endavant.

"Serà un oportunitat de reflexionar i recordar aquells que hem perdut". 

18/07/14

dissabte, 19 de juliol del 2014

El silenci és el millor aliat de la por

OBJECTIU COMÚ “Hem de declarar la guerra a la por i als qui volen fer por”
VALENTIA MORAL “No ens ho podem empassar tot; ara hi ha rebuig a ser còmplices per omissió” 

El filòsof i pedagog José Antonio Marina (Toledo, 1939) s’afronta a les pors infantils i juvenils amb la confiança que es poden superar. Per a l’alma màter de la Universidad de Padres (www.universidaddepadres.es) en aquest projecte hi ha les armes amb què ajudar els infants a vèncer els temors; n’hi ha prou amb recórrer-hi. I així ho explica en el llibre Los miedos y el aprendizaje de la valentía (Editorial Ariel), publicat recentment.

És preocupant tenir por?
Hi ha pors bones, les que ens ajuden, i pors dolentes, les que ens perjudiquen. Totes les grans emocions tenen una utilitat; però les pors dolentes es generen davant coses que no són perills realment, que duren massa en el temps o ens paralitzen, i en alguns casos s’acaben convertint en patologies.

I els nens?
Experimenten pors evolutives que tenen tots els infants (a la solitud, la foscor, els estranys). Acostumen a tenir un recorregut normal: apareixen i amb el pas del temps se’n van. Tot i això, el risc és que hi ha alguns nens en què no marxen i acaben patint altres de nous.

Què es pot fer?
En primer lloc, detectar-los; després provar que evolucionin, que vagin desapareixent a l’edat que toca; s’han d’anar desprenent de les pors que estan fora de lloc. En la primera infància hi ha un moment crucial per adquirir seguretat en un mateix, el sentiment que poden enfrontar-se als problemes.

Com es detecten indicis de sobreprotecció per part dels pares?
El nen ha de progressar pel que fa a la manera d’afrontar els problemes. L’alarma sona quan repeteix la mateixa petició d’ajuda als adults, sense fer res davant la situació. Els nens han d’entendre que han de passar males estones, que han de tenir emocions negatives a la seva edat (no sempre et faran cas, de vegades tindràs males notes...). Protestaran, però han d’aprendre a tolerar la frustració. Si no, tindran problemes.

I si una criatura és tímida?
És un comportament que només resulta preocupant quan li impedeix de desenvolupar qüestions importants, com ara tenir amics, jugar, comunicar-se amb els altres... A partir dels tres anys, es tracta d’ajudar-los perquè vagin perdent aquesta timidesa. En primària, l’objectiu és aconseguir que disposin d’habilitats socials. Animar-los, aclamar qualsevol progrés. Pels volts dels onze, dotze anys és un moment crític, perquè si passen a l’ensenyament secundari arrosegant aquest problema, se’ls acumularà la feina.

Com han d’actuar els pares?
Disposen de tres eines: la tendresa, l’exigència –perquè si els nens no saben quins són els límits, senten por– i la comunicació.

De vegades no és gens fàcil mantenir uns bons canals de comunicació, sobretot en l’etapa de l’adolescència.
Cal deixar que expliquin molt bé els seus sentiments (la solitud, la tristesa, la por...), demostrar que entenem fins a quin punt ho estan passant malament i, quan estan més tranquils, aconsellar-los. És imprescindible parlar de les pors. El silenci, l’aïllament, és el millor aliat de la por. Lluitar sol contra la por és molt difícil, perquè ataca amb armes molt subtils, treu la força i, quan s’escampa el desànim, el problema encara és més gran. En tenim tots, de por; és un enemic comú: hem de declarar la guerra a la por i als que volen fer por.

Al seu llibre parla de l’aprenentatge de la valentia des de una perspectiva concreta.
La valentia es pot ensenyar, una valentia entesa com a optimisme i capacitat per no abandonar un objectiu, una meta valuosa, per més dificultat, esforç o risc que comporti. Abans semblava que tot això formava part del caràcter, però ara sabem que és possible aprendre a ser valent.

I poder afrontar les situacions difícils, com l’actual.
A partir de la crisi econòmica, als Estats Units es parla molt de la valentia moral davant la covardia de tots els que no van tenir el valor de denunciar el que estava passant. Crec que aquí també està canviant la situació i es comença a denunciar la falta de vergonya. No ens ho podem empassar tot, mirar cap a una altra banda. Sorgeix l’actitud que rebutja ser còmplice per omissió, i això forma part d’una valentia moral que tots necessitem.

A. Rodríguez de Paz
16/07/14
La Vanguardia

divendres, 18 de juliol del 2014

El 54% de les persones amb VIH no saben que el tenen

Només un terç dels afectats pel virus rep tractament
Onusida censura que 16 països europeus, entre ells Espanya, no tractin immigrants sense papers
 

A simple vista, les dades que aporta el nou informe d’Onusida són més que esperançadores: descendeix el nombre d’infectats pel VIH i també de morts, mentre augmenta el nombre de persones en tractament. Però darrere d’aquestes dades positives n’hi ha d’altres que revelen que encara queda molt per fer i encara més temps per llançar les campanes de la victòria al vol: dels 35 milions de persones amb el VIH al món, 19 milions desconeixen que el tenen, la qual cosa suposa una barrera gairebé insalvable no només per eradicar-lo, sinó també per evitar-ne l’expansió. Una altra dada gens encoratjadora és que només un terç de les persones amb el VIH (12,9 milions) reben tractament, malgrat que es coneix perfectament com combatre’l i els preus dels antiretrovirals han baixat notablement.

És una qüestió de voluntat política, assenyalen des de Metges sense Fronteres, que alerta de la necessitat que “ningú no es quedi enrere” després de comprovar que a molts països s’estan obtenint baixes taxes de tractament, especialment en països amb menys prevalença o zones de conflicte. I els més afectats són els nens: l’informe posa en relleu que mentre el 38% dels adults reben tractament antiretroviral, només el 24% dels nens hi accedeixen. “Els tractaments actuals no són adequats per a nens. La quantitat, el sabor, el tipus. És molt difícil aconseguir que els nens se’ls prenguin”, segons Mariangela Simao, directora de gènere i prevenció d’Onusida.

El 2013 uns 2,1 milions de persones van contreure el virus. Quinze països concentren el 75% dels contagis nous: Brasil, Camerun, Xina, Estats Units, Índia, Indonèsia, Kènia, Moçambic, Nigèria, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue. Els contagis, tot i això, van descendir un 38% respecte al 2001, una caiguda que va ser fins i tot més gran entre els menors d’edat, amb una caiguda del 58%. Onusida destaca la necessitat de millorar l’accés al tractament entre els grups de risc, com els homes que mantenen sexe amb altres homes, usuaris de drogues injectables, presos, persones que es dediquen a la prostitució, transsexuals o població immigrant.

L’organització Onusida ha denunciat que molts països han deixat de banda aquests col·lectius: “No hi haurà un final per a la sida si no es dóna prioritat a aquesta població”. Pel que fa a Europa, destaca que el 35% dels casos nous es van donar en immigrants de l’Àfrica subsahariana i critica que 16 països, entre ells Espanya, no ofereixen tractament als immigrants sense papers. El Ministeri de Sanitat assegura, per la seva part, que sí que el reben.

Celeste López
17/07/14

dijous, 17 de juliol del 2014

Som ineficients per descobrir què ens fa infeliços

Entrevista a Anders Sandberg, investigador de l'Institut del Futur de la Humanitat d'Oxford

Tinc 42 anys: pago 20 euros cada mes perquè em crionitzin. Sóc enginyer informàtic i matemàtic. Nens? Gaudeixo de nebots. La cosmologia mostra que Déu és més buit que ésser. D’aquí només 25 anys els ordinadors ja faran la meitat de les professions. Col·laboro amb la UIMP-Barcelona

Quin invent canviarà les nostres vides?
Sóc matemàtic i informàtic, però la recerca més terrorífica que he analitzat ha estat de psicologia cognitiva... Intel·ligència artificial? Revelava com són d’ineficients els humans per reconèixer què ens fa feliços o infeliços.

És més fàcil veure-ho en altres.
El treball també donava proves de la nostra matusseria per detectar els hàbits i conductes que ens fan desgraciats.

Quins són aquests tristos mecanismes?
Un dels més habituals entre nosaltres és confondre els fins amb els mitjans.

Per exemple...
Es reconeixerà a si mateix en la conducta d’una bandada de ximpanzés?

Esclar: sóc un primat lliurepensador.
Van posar una màquina amb palanques als simis i quan les accionaven expulsaven unes fitxes de plàstic que podien introduir en una altra màquina per treure’n plàtans.

Els donaven cultureta financera.
Massa, perquè els van convertir en maximitzadors racionals de benefici, i en lloc d’anar traient les monedes cada vegada que tenien gana per treure un o dos plàtans, que hauria estat la reacció assenyada...

Van actuar com a humans?
Efectivament: el mascle alfa va repartir mastegots entre els micos beta, que pugnaven per accionar la palanca de les monedes amb frenesí, fins que les va atresorar totes i, com qualsevol potentat, se’n va anar a un racó amb cara de mala llet perquè ningú no toqués els seus diners.

Ara deu tenir més plàtans que amics.
Com tants humans, el trist primat cometia el primer gran pecat contra la felicitat: confondre el mitjà amb el fi. Els diners només són el mitjà que serveix per tenir el menjar, que és el fi, però quan l’atresores el converteixes en l’objectiu de tot. I et quedes sol.
Els plàtans tenen més bon gust compartits i si no els comparteixes, es podreixen. La segona derivada d’aquesta confusió entre mitjans i fins és reduir els altres a mers mitjans per aconseguir les teves finalitats egoistes. D’aquesta manera degrades les teves relacions amb els altres i et prives de la seva qualitat d’éssers infinitament diversos. I et tornes a quedar sol.

Jo pensava que parlaria de màquines.
Tot està relacionat. Estem dissenyant la intel·ligència artificial dels robots de manera que corregeixin conductes pel mateix mecanisme que Aristòtil descriu per assolir la vir tus en la seva Ètica a Nicòmac.

La persistència?
És millor que els antidepressius. Si vostè tendeix a ser pessimista i no confia en si mateix, aquest temor el farà insegur i potser també incompetent, i, per tant, és probable que l’acabin acomiadant amb raó.

Com ensenya el robot a aprendre?
Primer amb asserció voluntària, com vostè es pot ensenyar a si mateix: “M’imposaré optimisme. Tindré pensaments positius: que bé que m’ha sortit aquesta feina!”. Al principi, l’asserció només serà voluntarista i la seva obra potser no serà tan bona com les ganes que té de fer-la bé...

Però qui busca, troba.
...I les neurones que s’utilitzen una vegada i altra acaben creant un circuit per proximitat –el mateix que en la intel·ligència artificial–, així que, si hi persisteix, acabarà tenint una actitud més positiva que el farà més eficient. I ningú no acomiada algú eficient.

Almenys en teoria. 
 Aquesta és la segona línia de les nostres investigacions: quines professions desapareixeran en el futur immediat?

Ja hi ha un software que redacta notícies. 
I substituirà els periodistes que només redacten rutinàriament. El 50 per cent de les professions desapareixeran en els propers 25 anys. En general, si està còmode en la seva rutina laboral és perquè aviat la farà una màquina. Desapareixeran els oficis que es puguin reduir a un algoritme, com el dels teleoperadors que segueixen frases en una pantalla, perquè ja els faran màquines.

I els conductors?
Ja els estan substituint els ordinadors i la intel·ligència artificial en mines, fàbriques, ports i tot recinte controlat. I desapareixeran a mesura que la circulació es vagi convertint en circuit previsible. I vet aquí el Google-car. És el pas següent, però abans cal convertir els carrers en circuits tancats...

Pobres taxistes.
També desapareixeran els tecnòcrates i els gestors de processos sistematitzables. Serà un procés accelerat –10 anys– cap a meitat de segle, perquè la intel·ligència artificial dissenyarà cada vegada millor intel·ligència artificial. Així, d’aquí 50 anys participarem en processos tan conflictius com els que vam viure amb la revolució industrial.

Fa uns anys també deien que tot seria realitat virtual, i ja veus.
Jo també em vaig posar les ulleres i els guants de realitat virtual creient que eren el futur, però primer han arribat els mòbils i ara són les Google-glass les que ens porten cap a la vida virtual, però ens hi porten. El destí sempre és més previsible que els seus camins.

Lluís Amiguet
16/07/14

dimecres, 16 de juliol del 2014

Un nou test de sang avança la detecció de l'Alzheimer

Desenvolupen uns exàmens que alerten de la malaltia fins i tot un any i mig abans
El tractament serà més efectiu

L'exercici mental és bàsic per alentir l'aparició de l'Alzheimer
Un nou test sanguini destinat a les persones amb símptomes de pèrdua de memòria anomenada deteriorament cognitiu lleu —el 60 per cent de les quals acabarà desenvolupant demència— va ser anunciat ahir per un grup de científics britànics del King's College, de Londres, que l'ha desenvolupat en companyia dels laboratoris Proteome Sciencies. L'avenç, que podria permetre la detecció precoç de l'Alzheimer fins a dotze o divuit mesos abans que es manifestés, va ser difós a la publicació Alzheimer's & Dementia. A més de les esperançadores i també cautes reaccions científiques davant de la notícia, un altre dels seus efectes va ser l'augment de preu de les accions de Proteome Sciencies a la borsa de Londres.

El test, que podria estar disponible per a la comercialització en dos anys, i que tindria un cost d'entre 120 i 340 euros, identifica deu proteïnes de la sang que s'associen al desenvolupament de la malaltia, en principi en un grau de certesa del 87%.

La importància d'una detecció precoç de l'Alzheimer és fonamental per al tractament, atès que quan els primers símptomes es manifesten els danys que ha patit el cervell del malalt són tan grans que els medicaments fins ara disponibles són del tot inútils. Tractar malalts o potencials malalts —en cas que la predicció de contraure la malaltia encara fos més acurada que el 87% dels casos que ha assolit l'estudi— seria un gran pas, també a l'hora de dissenyar remeis més eficaços.

L'equip d'investigadors analitzava 26 proteïnes que havien estat vinculades a la malaltia amb anterioritat. A partir de la sol·licitud de voluntaris feta a través de la revista Alzheimer's & Dementia, van analitzar mostres de sang de 1.148 individus d'avançada edat, 476 dels quals patia Alzheimer, 220 amb deteriorament cognitiu lleu i 452 sense cap símptoma de demència.

Sobre aquests estudis, van trobar que 16 de les proteïnes es relacionaven amb la contracció del cervell, ja sigui per un deteriorament cognitiu lleu o per l'Alzheimer. Una tanda posterior de proves va acabar per identificar les deu proteïnes esmentades, la presència de les quals podria predir, amb un grau raonable d'exactitud, si les persones amb deteriorament cognitiu lleu desenvoluparan Alzheimer al cap d'un any. Amb tot, calen encara assajos que impliquin entre 5.000 i 10.000 persones per refermar les primeres conclusions.

Quim Aranda
09/07/14