dimarts, 17 de juny del 2014

Dones i vaques

Arriben els fanàtics islamistes de Boko Haram, ofereixen bescanviar vint dones per vuit-centes vaques, i el món civilitzat i culte posa el crit al cel. Quins salvatges!, criden les goles i les consciències es remouen fastiguejades davant aital retard feudal. Tanmateix, a què vénen tants escarafalls?, de què ens sorprenem? No cal dir que comparteixo la repugnància per aquests salvatges perduts en l'Edat Mitjana islamista, amb el cap de trons ple d'idees violentes, segrestadors de nenes, assassins d'innocents i, en les estones lliures, negociadors de vaques per dones. 

Però és una repugnància molt fàcil i, sobretot, molt hipòcrita.

Perquè darrere d'aquestes nenes i dones que no valen res i que poden ser segrestades, violentades, violades, hi ha una cosa més pregona que no ens escandalitza tant: el menysteniment i el menyspreu general envers la dona que practica bona part de l'islam, tant en la majoria de països on governa, com en les ideologies que encoratja a les muntanyes de la gihad. És a dir, tant en la seva versió salvatge africana bovina, com en la seva més refinada, luxosa, carcerària, petrodolarejada, la dona sempre té la mateixa consideració: sota zero. Quina diferència hi ha entre vendre una dona per vint vaques i permetre casar-se amb nenes de nou anys, com passa al Iemen? I quina diferència amb les dones saudites que no poden ensenyar ni un turmell, sota pena de ser fuetades o fins i tot morir? I evidentment no poden casar-se amb qui vulguin, com tampoc no poden conduir un cotxe, no poden ensenyar el seu rostre, i etcètera. I quina diferència hi ha amb les nenes del Qatar, dels Emirats, del nord de Malàisia, d'alguns barris integristes de la molt democràtica Europa?

Quina diferència amb les nenes de les nostres escoles que desapareixen de classe quan els arriba la regla i són casades a la força? I per preguntar, hi ha tanta diferència a considerar que la dona pot ser objecte de transacció de vaques, amb aquestes dones empresonades a les presons de tela, segrestades del món encara que visquin al cor del món?

Aquesta és la qüestió que no volem plantejar-nos, que el problema no és només la versió més bruta i primitiva de l'opressió de la dona per part del gihadisme violent. El problema és la versió legal, refinada i igualment esclavista que practiquen els nostres aliats del Golf, amics amantíssims amb qui negociem, viatgem, xerrem i mirem cap a un altra banda quan arriben les seves dones esclaves. Si no ens escandalitzen els milers de lleis que segresten la dona als països islàmics, ni les dones "emburcades" en presons de tela als nostres propis barris, ni les lapidacions legals de l'Iran, per què ens ha d'escandalitzar la versió heavy metal africana de la misogínia islamista? Uns ho fan amb lleis i luxes, altres amb gana i misèria. Però en tots batega la mateixa idea: la dona no val res. Perdó, val alguna cosa, vint vaques.

Pilar Rahola
15/06/14
La Vanguardia