dimarts, 21 de gener del 2014

Rics i Pobres

Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans de l’1% més ric de la població. Mentrestant, la meitat més pobra de la població (més de 3.500 milions de persones) suma una riquesa comparable a la que acumulen 85 dels principals rics del planeta. Des de l’inici de la crisi, el 95% del creixement registrat als Estats Units ha beneficiat només l’1% més adinerat dels nord-americans. Vet aquí tres dades de l’últim informe d’Oxfam, titulat de manera prou eloqüent: Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica.
Oxfam és una confederació internacional que agrupa disset entitats que treballen a 92 països amb l’objectiu de construir un futur sense injustícia ni pobresa. L’últim informe que ha elaborat es va fer públic ahir i serà presentat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que se celebrarà a partir de demà i fins dissabte a la localitat suïssa. La conclusió de l’informe és clara: el desequilibri progressiu entre pobres i rics suposa una amenaça per a l’estabilitat de les societats, perquè “desvirtua les institucions i debilita el contracte social entre elles i l’Estat”. Per tant, Oxfam demanarà als reunits a Davos –les elits financeres i acadèmiques de l’economia global– que contribueixin a evitar que l’esquerda de la desigualtat continuï engrandint-se.

Se sol dir que sempre hi ha hagut rics i pobres. N’hi va haver a la societat feudal i n’hi va haver en temps de la revolució industrial, per més que Adam Smith hagués advertit que no hi pot haver una societat puixant si la majoria dels seus membres són pobres. I n’hi continua havent ara, convivint a qualsevol gran ciutat. La novetat no rau en això, sinó en el fet que les diferències han anat creixent en els darrers trenta anys, la qual cosa suposa, segons Oxfam, una amenaça per a la democràcia. S’adduirà que aquesta desigualtat està en la naturalesa del sistema capitalista. És així. Però, una vegada més, tot és qüestió de mesura o de desmesura. García-Margallo, ministre espanyol d’Exteriors, deia en una sessió recent de Barcelona Tribuna que les unions supranacionals són ja l’última esperança del poder públic per contenir uns grans poders econòmics.

La bona notícia és que aquesta situació es pot pal·liar o revertir. Oxfam recomana, amb aquesta finalitat, no recórrer a paradisos fiscals, no fer servir la riquesa econòmica per influir en la política, donar suport a una fiscalitat progressiva, etcètera. Són recomanacions que, si fossin aplicades, despertarien força reserves. I que potser no són d’aplicació immediata. Però que, ben administrades, semblen adequades per frenar el desequilibri denunciat.

21/01/14