dilluns, 30 de setembre del 2013

Sanar la injustícia

Iniciativa Social Al Raval: Un grup de veïns crea l’Espai de l’Immigrant, on assessoren sense papers perquè reivindiquin el seu dret a la sanitat pública.
Foto per Danny Caminal
La recepció és un lloc neutral, molt diferent de com un s’imaginaria un espai “de resposta”, “alliberat” i autogestionat. Pràcticament no hi ha cap pòster ni cap pancarta a les parets, que estan acabades de pintar. És com un pis que s’acaba d’estrenar. “Aquí ve gent que, principalment, té por, i nosaltres no volem espantar ningú, al contrari, volem que vinguin i se sentin còmodes”, explica Ulises, veí del Raval, activista i educador de l’Espai de l’Immigrant, entitat que va obrir les seves portes el gener passat al número 2 del passatge de Bernardí Martorell –un carreró que hi ha al carrer de Sant Rafael–, amb diversos objectius. 

Els principals, fer una denúncia pública de l’exclusió del sistema sanitari de milers de persones que estan en situació irregular a Espanya amb el reial decret llei 16/2012; atendre d’urgència els molts veïns del barri als quals la sanitat pública ha tancat les portes –per aquesta raó formen part del col·lectiu una metge titular i dos residents– i acompanyar-los als centres de salut a reivindicar els seus drets. “Nosaltres no fem caritat, som un grup de persones que lluitem contra la injustícia i expliquem als nostres veïns quins són els seus drets i la importància que té que lluitin per aquests drets”, prossegueix convençut l’educador.

La consulta funciona cada divendres de cinc a set de la tarda. Hi treballen –de forma altruista, no cal dir-ho– a més a més de les tres metges, tres infermeres, dues educadores socials, un pedagog i dues veïnes encarregades de la difusió, la pedra angular de la iniciativa, perquè el seu principal repte és arribar a la població interessada, que conegui l’espai i que hi vagi. “Estan fent una feina espectacular, recorrent les botigues de fruita i els locutoris, explicant que estem aquí i que poden venir al nostre centre a ser atesos”, explica Ulises, que insisteix que tan important com una primera assistència mèdica d’urgència és l’assessorament. “Això ni és ni pretén ser un sistema sanitari paral·lel. Al contrari, el que volem és lluitar perquè totes les persones siguin ateses en el sistema sanitari públic, però, mentrestant, el que no podem deixar és que ningú quedi desatès. Aquí se’ls fa una primera visita i, normalment, el pas següent és acompanyar-los a l’hospital perquè els atenguin amb els recursos necessaris”, expliquen els impulsors.

Els resultats de l’acompanyament varien en funció de qui troben a l’altre costat del taulell, relaten. En principi, expliquen que si el pacient està molt greu se l’atén, i després se li passa la factura, que els immigrants senten com si fos una multa (“poden arribar a cobrar-los fins a 350 euros per la visita”). Una multa per estar malalts. L’Espai de l’Immigrant denuncia la falta d’informació dels treballadors sanitaris, que moltes vegades “no informen correctament els pacients i apliquen malament el reial decret”.

Desinformació
L’aplicació a Catalunya del reial decret permet que molts dels a priori exclosos del sistema amb el certificat del padró puguin tornar a entrar-hi, però el desconeixement d’aquesta possibilitat fa que moltes de les persones que podrien beneficiar-se’n no ho reclamin. Per això, després de la consulta, les persones que van a l’espai –nascudes principalment al Pakistan, Bangla Desh o l’Índia– són ateses a l’oficina dels drets socials.


Helena López
09/13