dilluns, 10 d’octubre de 2016

“Ara és l'hora de l'educació emocional”

“Hem passat d'un estil de criança dels fills molt autoritari a una permissivitat extrema, i això provoca una manca de contenció emocional”
“Els professionals han d'ensenyar els pares a ser afectuosament ferms”
Claudi Camps, psiquiatra, al parc hospitalari de Salt. Foto: QUIM PUIG.
Avui es commemora el Dia de la Salut Mental i, amb motiu d'aquesta jornada, s'ha desenvolupat a la demarcació de Girona una setmana d'activitats sota el títol de La prevenció, la clau de l'equilibri.

Per què és important la prevenció en matèria de salut mental?
Si poguéssim fer activitats de prevenció i promoció de la salut mental en els diferents àmbits de la vida diària, com ara l'educatiu, el laboral i el familiar, probablement aconseguiríem reduir la gravetat de molts trastorns i una millor evolució dels afectats. Ens hem de posar les piles tots plegats en el camp de la promoció i la prevenció. Hauríem de ser conscients, per exemple, que uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

A quin estil de criança es refereix?
Els nens necessiten contenció emocional i uns límits. I hem passat d'un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema. I això està provocant una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d'impulsos... i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Això és reflecteix en el nombre de casos?
En l'àmbit de Catalunya, en els últims vuit o nou anys, el nombre de casos que s'atenen als centres de salut mental infantojuvenil ha tingut un increment importantíssim, de més del 50%. En la major part dels casos es tracta de trastorns de conducta. Els professionals parlen d'un tsunami quant a la demanda. I les causes d'aquest augment són psicosocials.

Quin impacte té el model de societat actual?
El medi que envolta el nen no l'ajuda a concentrar-se i a mantenir i fixar l'atenció a causa de la proliferació d'estímuls. A més d'aquesta hiperestimulació hi ha els canvis de referents, amb la presència, al llarg del dia, de moltes persones adultes a qui cridar l'atenció i amb les quals intentar crear vincles afectius. Quan es parla de nens amb problemes de TDH (trastorn de dèficit d'atenció per hiperactivitat), aquest és un patró que es repeteix. Els professionals especialitzats en infantojuvenil dediquen el 90% de l'activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills. També és cert que la crisi i l'atur han afectat la capacitat dels pares en aquest sentit.

Què passa amb aquests nens i joves amb trastorns de conducta?
Si només els posem una etiqueta d'un diagnòstic i els mediquem, la cosa anirà malament. El que cal fer és treballar l'entorn familiar i educatiu. Si tot això ho podem modificar, un 90% dels casos milloren espectacularment. I això també ho hem vist en persones adultes amb un llarg recorregut de trastorns mentals greus. Es tracta d'anar a les causes.

Què s'hauria de fer per anar al fons del problema?
L'educació emocional s'hauria de generalitzar i estendre's en tots els ambients. Estem en un món en què la progressió tecnològica és immensa i ens manquen les eines que ens han d'ajudar a gestionar-la. És l'hora de l'educació emocional, i ens ho hauríem d'agafar seriosament, com una prioritat de país.

Núria Astorch
10/10/2016