dissabte, 11 de gener del 2014

El creixent poder femení

per Johanna Goodman
NINGÚ no dubta que Angela Merkel, la cancellera alemanya, és una dona poderosa: es diu sovint, i no sense raó, que de les seves polítiques en depèn en bona part el curs d’Europa. També està fora de discussió que les decisions de Janet Yellen, elegida recentment primera presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, incidiran de manera molt directa en el curs de l’economia nord-americana i, per extensió, de la mundial. Aquestes dues dones figuren ara mateix entre les més poderoses del planeta. Però no són les úniques. Per esmentar alguns casos més, direm que Michelle Bachelet torna a presidir Xile (després d’haver guanyat una altra dona, Evelyn Matthei, en les darreres eleccions); Dilma Rousseff presideix el Brasil; Helle Thorning Schmidt és la primera ministra danesa, i Erna Solberg i Alenka Bratusek estan al capdavant dels governs, respectivament, de Noruega i Eslovènia. El percentatge de dones que dirigeixen països o grans entitats econòmiques encara és baix comparat amb el d’homes. Però en els últims anys s’està observant una correcció del desequilibri. Encara insuficient, ja que és lluny de la paritat. Però constant. I amb un matís important: hi continua havent dones que accedeixen al poder en funció del seu llinatge, ja sigui monàrquic –la reina Isabel d’Anglaterra n’és la degana– o merament polític –la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner, que va succeir el seu espòs Néstor Kirchner, per exemple–. Però abunden cada dia més les que han arribat a dalt de tot del poder sense aquestes crosses, partint de posicions socials no afavorides, per mèrits propis, obrint-se camí entre un majoritari col·lectiu de potencials candidats masculins. Margaret Thatcher, que va ser primera ministra de la Gran Bretanya, i molt destacada, entre 1979 i 1990, seria un excel·lent paradigma d’aquesta mena de dones.

També s’han apreciat millores en l’àmbit científic i tecnològic. Firmes destacades del sector informàtic –IBM, Xerox, Hewlett Packard, Oracle– o de les xarxes socials –Yahoo, Facebook, etcètera– han elegit dones per a les seves cúpules directives. Aquí el motiu de satisfacció seria doble, ja que estem parlant d’un sector més receptiu i, alhora, dinàmic, creatiu i molt rendible, que preferint dones per als seus càrrecs de direcció els està reconeixent unes habilitats que semblen les més adequades per a la nostra època.

Aquests progressos, tot i ser positius, no ens han de fer pensar que s’ha arribat a un estadi ideal. Continua existint sexisme enquistat en els àmbits del poder, com n’hi continua havent en l’esfera laboral o en la de les relacions personals. I seguim lluny de la paritat. Però potser la millor manera per arribar un dia no llunyà a la paritat és, ara mateix, continuar-hi avançant. Sense oblidar que, tot i ser lamentable, el factor històric d’aquest endarreriment no es pot revertir de cop. 

Recordem que fa un segle la presència de la dona a la universitat espanyola, per exemple, era inexistent. Que fa mig segle era irrellevant. I que actualment és majoritària: en les carreres universitàries científiques, que tradicionalment havien semblat menys atractives per a les dones, la presència femenina supera el 50%. Es tracta, per tant, de perseverar en aquesta línia. I naturalment, de redoblar l’esforç en l’etapa educativa, per eliminar clixés sexistes, garantir la igualtat de possibilitats i superar desequilibris que, al segle XXI, estan completament fora de lloc.

Opinió
11/01/14
La Vanguardia