dimarts, 3 d’abril del 2012

Un país amb bones infermeres serà més feliç

Doris Grinspun, infermera
Tinc 59 anys, i menteixo mai. Vaig néixer a Xile i viu a Ontario (Canadà). Sóc infermera de professió i d'ànima. Visc en parella i tinc dos més dos fills, i dos néts. Advoco per una sanitat universal pública: acaba sent més barata i eficaç. Sóc agnòstica de família jueva


Sempre va voler ser infermera?
Als set anys ho vaig proclamar: "Vull ser infermera!"

Què precoç, no?
També vaig voler ser rabí, psicòloga, advocada ... Però va quedar el d'infermera ... i no estava ben vist.

No?
Ser metge, sí, però ser infermera ... era una mica menor. Avui ja és una professió que ha trobat el seu orgull, la seva rellevància. Al Canadà és així, a Espanya encara no tant ...

No valorem aquesta professió?
No prou. Ser infermera és la millor professió del món!

Quina passió.
És un treball més important que el d'un polític: la infermera té la vida de les persones en la punta dels dits. La infermera canvia la vida de la gent.

Ho diu convençuda.
Ho estic: un país amb bones infermeres serà millor i més feliç.

Doncs estem retallant...
Quina gran desgràcia per al benestar dels espanyols!
La infermera és central per a una bona sanitat pública.

I en la sanitat privada, no?
És una fal·làcia que sigui beneficiós que la sanitat privada i la pública vagin de la mà.

Per què?
Una sanitat universal de qualitat només és viable amb un sistema plenament públic. L'ànim de lucre acaba minant la bona sanitat i perjudicant a tots. L'estatus de les infermeres és el millor baròmetre.

En quin sentit?
La infermera s'ha d'implicar amb els pacients, conèixer-los, seguir-los. I per això convé continuïtat, una plaça garantida. Optar per infermeres eventuals ... acaba resultant més car i ineficaç.

Més important són bons metges.
El metge no podrà ser bo sense el concurs d'una bona infermera.

Com ha de ser el repartiment de papers?
Tots dos cuiden i curen, però el metge decideix i dirigeix el tractament contra la malaltia, mentre que la infermera veu el malalt en totes les seves dimensions, holísticament, com a persona en el seu context.

El metge pensa i la infermera estima?
La infermera també pensa: amb l'amor no n'hi ha prou. Si així fos, ¡la simple mirada de la teva mare et sanaria!

I no.
La mirada amorosa de la infermera és necessària ... però ha de sumar coneixements.

Quines tres qualitats ha de tenir una infermera per ser bona?
Primer, coneixement sempre actualitzat: que ens donin oportunitat de formar-nos i que ens exigim estar al dia.

Segona qualitat.
Compassió, humanitat. Les persones a la nostra cura se senten vulnerables!

I tercera.
Passió i perseverança. La infermera ha insuflar energia en el pacient i la seva família.

Tenen fama de ser dures i fredes.
Mantenir la serenitat en tota situació per prendre decisions correctes... no és ser insensible. Confesso que, durant anys, no vaig poder treballar amb nens... M' afectava.

Quants pacients per infermera són aconsellables?
Uns set pacients per infermera. En cures intensives, un parell.

El gran error d'una infermera és...
No ha de fer res per al que no estigui preparada, i no ha d'enganyar el pacient. En res. Si li diu: "Torno en cinc minuts", que sigui veritat! El pacient és molt vulnerable, cal ser molt delicat amb ell.

Per què la infermera protagonitza tantes fantasies eròtiques masculines?
Combato aquest ús degradant: al Canadà hem aconseguit la retirada d'un anunci publicitari que jugava amb aquesta imatge.

Amb les infermeres, ni una broma, eh?
Sóc així: vaig ser sionista i feminista, i l'ardor de la joventut em va portar de Xile a Israel, per construir el país des d'un kibutz...

Era creient?
No tinc temps de creure, em dedico a actuar. Crec en l'energia humana: si vols creure, creu ... Però fes alguna cosa mentre vives!

I què va fer vostè?
Vaig estudiar Medicina, i vaig sortir a fer el doctorat als Estats Units. I ja no vaig tornar a Israel.

Què va quedar de la seva experiència israeliana?
El fonamentalisme religiós perjudica Israel.

Què va aprendre amb el canvi?
Que la vida als Estats Units era més confortable, però la sanitat... era deficient.

Expliqueu-ho.
Per això Barack Obama va intentar reparar-lo, amb un sistema públic universal. Però ha fracassat: aplicar un sistema mixt que acabarà sent costós i ineficaç. El més senzill i barat és un sistema públic universal!

Cap a on hauria d'evolucionar la infermeria?
Hauríem de donar més responsabilitat a les infermeres. La relació amb els metges ha de tendir cap a un genuí mà a mà. Són elles les que coneixen al detall l'evolució de cada pacient.

Per què solen ser elles i no ells?
També hi ha infermers, però encara minoria. La dona ha tingut una major tradició com a cuidadora que l'home.

Hi ha cap pacient seu del qual no s'hagi pogut oblidar?
A tots als que els hi he donat energia, o bé per curar... o bé per morir en pau

Amorosa i sàvia

La població envelleix, i cada dia serà més imprescindible la figura de la infermera amorosa, sàvia i competent, a les mans acabarem tots (amb sort). La senyora Grinspun, remolí d'energia, és una infermera vocacional convertida al Canadà en referent del gremi: ha col·locat a les infermeres en l'eix de la sanitat pública (des de la seva organització: www.rnao.org ), i tots els governants canadencs li demanen consell per gestionar la sanitat. Ja és un referent internacional en el sector, ara convidada per la direcció d'infermeria de l'hospital Universitari Vall d'Hebron per il·lustrar a les seves infermeres, que després han assistit molt atentes al curs d'aquesta entrevista.

Víctor M Amela
02/04/2012
La Vanguardia