dissabte, 25 d’octubre del 2014

L'impacte de l'Ebola és comparable al de la guerra

Toni Luna, delegat de metges sense fronteres a Catalunya

Toni Luna a la seu de MSF de Barcelona Foto: J. Ramos
Metges sense Fronteres (MSF) ha estat liderant l'assistència a malalts d'Ebola a l'Àfrica occidental des de l'inici de l'epidèmia. Amb més de 3.000 professionals sobre el terreny, l'ONG és testimoni de primera línia de la devastació que l'Ebola està causant a Sierra Leone, Guinea Conakry i Libèria. El delegat de MSF a Catalunya insisteix que cal reaccionar immediatament, perquè cada dia que passa són vides que es perden.

Fa pocs dies MSF feia pública una dada simbòlica: el pacient número mil tractat als seus hospitals que sobreviu a l'Ebola. Sentiment agredolç?
De les més de 4.000 persones tractades als nostres centres, hi ha hagut uns 3.000 casos positius i hem salvat mil vides... Bé, més aviat els hem ajudat a salvar-se, perquè no disposem de cap tractament i el que fem és acompanyar cada pacient perquè el seu cos generi defenses contra el virus, amb hidratació, nutrició, etc. Mil és una bona xifra per a l'esperança, però estem lluny d'estar contents.

MSF ha hagut d'agafar el lideratge a la zona: amb els pacients i formant personal sanitari local i d'altres ONG...
MSF ha actuat en divuit epidèmies d'Ebola anteriors, on érem l'única organització que hi treballava, perquè és una malaltia que requereix molta expertesa. Fins ara, havíem aconseguit controlar els brots perquè es donaven en àrees petites rurals. En canvi, l'epidèmia actual es va estendre a grans ciutats i va escapar del control. A la zona no hi havia hagut mai Ebola. Ni la població, ni el personal sanitari no sabien com fer-hi front. Per això han mort tants sanitaris. Tampoc hi havia població immunitzada que ajudés a bloquejar la propagació del virus.

Els casos d'Ebola a Occident han fet canviar l'actitud de la comunitat internacional?
Sí, del tot. Al costat d'una epidèmia com aquesta, se'n produeix una altra: la del pànic. Això passa a l'Àfrica i ha passat a Occident. Quan l'Ebola ha arribat a casa nostra ens hem posat a cridar i a intentar buscar solucions. Però tot plegat s'està quedant en declaracions de bona voluntat. I cada dia que passa es cobra la vida de moltes persones. Han arribat alguns equips dels Estats Units, metges cubans... Però això no soluciona res. Ha d'arribar-hi personal en quantitats importants. És allà on hi ha el focus real del problema i on hem de posar l'atenció, ni que sigui de manera egoista perquè no ens arribi a nosaltres.

Per tant, no només són diners, cal personal disposat a anar-hi.
Calen recursos econòmics perquè l'assistència als pacients és molt cara. Hem de cremar molt material després de cada ús i hem de treure el personal internacional desplaçat cada quatre o cinc setmanes per raons de seguretat. Els diners són importants, però no serveixen de res sense persones que muntin hospitals i que atenguin pacients i facin seguiment de contactes. També calen laboratoris.

MSF està desbordada?
Se'ns està morint la gent a les portes dels hospitals perquè no els podem atendre amb garanties. Això és molt dur. I sabem que aquests malalts tornaran a la comunitat, continuaran infectant altres persones i moriran d'una manera molt cruel.

Quants llits falten?
L'objectiu és tenir 4.388 llits a principis de desembre per atendre un 70% de les necessitats i contenir l'epidèmia de manera significativa. Ara hi ha 1.126 llits entre els tres països afectats i 650 són de MSF.

Què passa amb la resta de malalts, els que no tenen Ebola?
A banda que els hospitals estan ocupats per pacients d'Ebola, molts sanitaris es van contagiar en un principi per desconeixement. Més de 240 sanitaris han mort i molts altres no van al lloc de feina per por. El sistema sanitari, sobretot a Libèria, s'ha enfonsat. Ja era precari abans, amb 50 metges per a 50 milions d'habitants, però, tot i això, entre el sistema i les ONG, hi havia atenció a malalties comunes que ara no s'està fent. Malats respiratoris, menors de cinc anys, dones amb problemes d'embaràs i de part, desnutrició... S'està produint una emergència dins d'una emergència.

Quin és l'estat psicològic dels malalts?
Hi ha famílies senceres devastades per l'Ebola i els supervivents pateixen l'estigma per desconeixement. Quan, ja curats, tornen als pobles, els veïns els rebutgen. Per això, cada cop que un pacient rep l'alta, l'acompanyem a la comunitat i l'abracem enmig de tothom, perquè la gent vegi que no passa res. Ja és prou dur que, durant la malaltia, els pacients no es puguin acostar als seus éssers estimats. No poden rebre ni una abraçada. Fins i tot, el personal que els tracta va cobert amb quilos de plàstic.

I després de l'Ebola, què?
Fa dies que diem que l'impacte sobre la població és comparable al d'una guerra. No hi ha bombes, però l'Ebola no el veus venir i està fent molt mal a l'economia i desmembrant països sencers. També comencem a notar l'estigma a escala internacional cap a la persona negra, un tema que ja teníem força superat.

Contagis
MSF ha actuat en dinou epidèmies d'Ebola i, fins a aquesta darrera, mai cap professional sanitari de l'ONG s'havia infectat. Els protocols de seguretat de MSF són una referència internacional, però, tot i això, aquest cop, hi ha hagut contagis: dos en membres internacionals (que ja s'han curat) i 21 en locals, amb 12 morts. No obstant això, aquests darrers casos es van produir a la comunitat, amb la convivència amb familiars. 

Marta Ciércoles
25/10/14