divendres, 30 de novembre del 2012

A Catalunya cada dia s'infecten dues persones amb el VIH

Jordi Casabona va néixer a Barcelona, al barri de Sant Antoni, el 1957. Com a epidemiòleg, treballa amb les xifres del VIH, però també s'ha implicat amb les persones en l'abordatge del problema des d'un vessant més social i en entorns desafavorits

Foto: Pere Virgili
Jordi Casabona és epidemiòleg de doble jornada. D'una banda, dirigeix el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH/SIDA/ITS de Catalunya, Ceeiscat. De l'altra, dirigeix una ONG, la Fundació Sida i Societat, des d'on impulsa diferents projectes de cooperació internacional. La Fundació, però, ara mateix està molt tocada. La seva viabilitat està compromesa pel virus de la crisi i les retallades en cooperació.

A on treballa la Fundació?
A Guatemala. El 2004 vam iniciar el nostre projecte al departament d'Esquintla, a la costa del Pacífic, la zona del país amb la presència més alta de sida i de malalties de transmissió sexual. Aquesta localitat és a la carretera panamericana, la principal ruta del Pacífic, una via de tràfic de drogues i amb molta prostitució. Vam obrir tres centres d'assistència primer adreçats a treballadores sexuals que no tenen accés a serveis, les persegueix la policia i son víctimes de xantatges.

Xantatges de quin tipus?
La llei les obligava fer-se una revisió setmanal, si no ho tenien al dia, la policia les podia expulsar del país o abusar-ne sexualment. Però realment no els fan les revisions com cal i només és un mètode d'extorsió en què hi ha implicada la mateixa policia. Nosaltres els oferim revisions ginecològiques cada sis mesos com cal, que inclouen proves de totes les malalties de transmissió sexual i el VIH.

Amb quina realitat us vau trobar als inicis?
La meitat de pacients morien sis mesos després del diagnòstic perquè ja venien massa tard. De fet, feia anys que tenien la infecció i venien perquè patien coinfeccions i estaven molt malament. Però amb la feina de camp que s'ha fet, involucrant també agents socials, hem aconseguit que vinguin abans. A més, l'experiència ha donat com a fruit una eina universal que hem aplicat a aquests centres i que l'OMS vol aplicar. Hem creat un programa informàtic pioner, el Mangua, per registrar les històries clíniques dels pacients amb VIH. Molt pocs països tenen aquesta informació a escala nacional.

I ara en quin punt estan?
Les clíniques han demostrat que són efectives, però hem hagut de tancar-ne dues, i ara només en queda una en funcionament. Al desembre haurem de tancar aquesta que tenim encara en funcionament, ja que cap dels organismes que finançaven el projecte, les Agències Catalana i Espanyola de Cooperació i l'Ajuntament de Barcelona, ens donen finançament. Al Projecte Mangua li queda un any i mig, però si no aconseguim recursos internacionals s'haurà de deixar a mig fer.

Com a director del Ceescat, quines són les últimes dades sobre Catalunya?
Els malalts de sida baixen, però les infeccions per VIH es mantenen constants, unes 700 a l'any, no baixen. Això vol dir que a Catalunya cada dia s'infecten dues persones. El nombre total de diagnòstics de VIH notificats des de l'any 2001 fins al 31 de desembre del 2011 ha estat de més de 7.900.

Hi ha una relaxació en la prevenció del contagi?
Sí, tenim dades que demostren un augment de les conductes de risc entre els homosexuals i altres col·lectius. Però les raons són molt diverses, des del fet que els joves no han viscut les etapes més dures de l'epidèmia, fins als missatges que els tractaments eviten infectar-se, cosa que en determinats context es veritat, però que no pot ser un missatge generalitzat.

Vostè critica el reduccionisme biomèdic de la malaltia.
La realitat és que els tractaments actuals no curen la infecció i que no disposem de cap vacuna preventiva. En aquest context, el discurs públic sobre aquesta epidèmia no es pot reduir a la investigació biomèdica, sinó que ha d'integrar també aquells aspectes que sabem que estan facilitant la propagació del virus al nostre medi i les corresponents actuacions per corregir-los. No tenim la vareta màgica, però com hem demostrat a Guatemala, quan usem les diverses eines de prevenció existents alhora i proporcionalment, podem tenir impacte. Cal seguir fent un esforç per prevenir més, entre altres coses perquè els costos dels tractaments, el 2011 més de 152 milions d'euros, estan creixent exponencialment i poden arribar a no ser sostenibles en l'actual context de crisi. La prevenció és eficaç pel seu cost i la seva efectivitat.

La gent es fa la prova massa tard?
Durant el 2011, el 41% de les notificacions de VIH es van diagnosticar quan la persona ja deia temps que estava infectada. A més, el 80% dels homosexuals se l'ha fet alguna vegada a la vida. Però l'últim any se l'han fet molts menys, un 60%, quan se l'haurien de fer cada any.

Com es pot facilitar d'alguna manera que davant una conducta de risc algú es faci la prova?
Cal diversificar l'oferta de proves diagnòstiques ràpides per poder-les fer també fora del sistema sanitari, com per exemple els tests de saliva, que serien una molt bona eina. Als Estats Units fins i tot ja es venen lliurement a les farmàcies.


Mònica L. Ferrado
30/11/2012

dijous, 29 de novembre del 2012

La sida es manifesta en forma de tuberculosi en un de cada tres casos

L'ONU vol reduir a la meitat les morts per tuberculosi en pacients amb VIH

La coinfecció amb VIH i tuberculosi apareix en un de cada tres casos. Aquests pacients, a més, desenvolupen més ràpid la sida i per això és primordial començar el tractament tan aviat com es pugui.

La relació entre sida i tuberculosi és més que evident. La primera manifestació de la sida en una tercera part de la població infectada amb VIH a l'Estat -la xifra és similar a Catalunya- és la tuberculosi. D'aquest 30%, la meitat (14,8%) tenen tuberculosi pulmonar, que és la que es desenvolupa exclusivament als pulmons, i l'altra meitat (14,7%), extrapulmonar, que és quan el bacil emigra dels pulmons a qualsevol altre òrgan del cos i desenvolupa allà la malaltia. "La tendència a escala mundial és que les persones infectades amb VIH manifestin la sida per primera vegada cada cop més amb tuberculosi", diu Jesús Edison Ospina, coordinador del programa d'agents comunitaris de salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La pneumònia, la candidiasis esofàgica, la síndrome caquèctica per VIH (pèrdua patològica de pes) i la toxoplasmosi cerebral són algunes de les malalties tradicionalment indicatives de sida, però en els últims anys s'ha vist un augment de la coinfecció amb tuberculosi.

El motiu, segons Ospina, és que "hi ha una associació molt forta entre VIH i tuberculosi amb pobresa, desigualtat i precarietat socioeconòmica". La coinfecció de tuberculosi i VIH dificulta el tractament, que també és més llarg. Primer se'ls tracta contra la tuberculosi -si generalment el tractament dura uns sis mesos, en el cas de les persones amb VIH es pot doblar la durada-, ja que tenen una afectació immunitària important. "El tractament de tuberculosi en aquests pacients és molt més complex i més llarg perquè sovint se'ls han de donar dosis menors de medicació perquè el fetge no se'n ressenti tant", diu Ospina. Un cop s'ha controlat la tuberculosi, se'ls comença a tractar també amb antiretrovirals. La meitat dels pacients infectats amb VIH i tuberculosi són estrangers i està molt associat "a precarietat social i econòmica", diu Ospina. "Hi ha un percentatge important de persones sense sostre i sense feina", afegeix. A més, hi ha un retard important en el diagnòstic. Quan arriben al sistema sanitari ja estan "molt tocades de salut". I això té conseqüències directes sobre la supervivència del pacient. A més de l'encariment que suposa per al sistema no haver-los tractat abans.

Allargar l'esperança de vida
Aquest epidemiòleg destaca la importància de controlar la infecció de tuberculosi en persones infectades amb VIH, ja que llavors "els pots fer un tractament preventiu per eliminar el bacil i evitar que en el futur desenvolupin la sida".

I és que els pacients amb tuberculosi desenvolupen més ràpid la sida "que si debutessin amb qualsevol altra malaltia", perquè la tuberculosi és una infecció molt agressiva. "I també hauran de prendre antiretrovirals més aviat, ja que l'esperança de vida disminueix", assenyala Ospina. Si se'ls tracta més aviat per eliminar la infecció de tuberculosi "els estarem regalant anys de vida", afegeix.

"Tuberculosi i VIH és una combinació mortífera. El nostre objectiu per al 2015 és reduir a la meitat les morts per tuberculosi en pacients amb VIH", va dir aquesta setmana el director del programa de sida de l'ONU, Michel Sidibé. De fet, la gent que viu amb VIH té entre 20 i 30 possibilitats més de desenvolupar tuberculosi. Pel que fa a la tipologia, la tuberculosi extrapulmonar és més difícil de tractar i també de diagnosticar. Els pacients no tussen -símptoma inequívoc de la tuberculosi pulmonar-, però sí que tenen fatiga, pèrdua de pes o esgotament, que són altres símptomes associats. Com més tard es diagnostica la tuberculosi, més ha avançat el bacil i la recuperació també és més lenta. "Però quan aquest retard en el diagnòstic es dóna en pacients amb VIH, això es multiplica", alerta aquest epidemiòleg.

Lara Bonilla
29/11/2012

dimecres, 28 de novembre del 2012

El Trueta participa en un estudi sobre càncer de pulmó en dones

En els darrers anys s'ha detectat un increment de la incidència d'aquesta malaltia, sobretot per tabaquisme.


Un total de 2.060 dones tractades de càncer de pulmó a 38 hospitals espanyols, entre ells el Josep Trueta de Girona, han quedat registrades a la primera base de dades World07, que constitueix el primer estudi epidemiològic prospectiu de dones amb aquesta patologia al món. L'estudi l'està portant a terme l'associació per a la Investigació del Càncer de Pulmó en Dones (ICAPEM) després de constatar un increment de la incidència de càncer de pulmó en dones, fonamentalment conseqüència del tabaquisme.

Segons va informar l'ICAPEM, el càncer de pulmó en dones és ja un problema sanitari a Espanya per l'increment en la seva incidència els últims anys i amb característiques biològiques diferents al de l'home. Segons els impulsors de l'estudi, el càncer de pulmó en dones està augmentant la seva incidència "de forma preocupant als països més desenvolupats, a Europa i també a Espanya, adquirint ja proporcions epidèmiques". La incidència estimada de càncer de pulmó a Espanya per a l'any 2012 és de 24.500 casos (19.300 homes i 5.200 dones). Encara que globalment a Espanya ha disminuït la mortalitat per càncer en dones al voltant de l'1,1 % anual, la mortalitat a causa del càncer de pulmó ha pujat entorn del 2 % anual des de mitjan els anys 90 i és ja la tercera causa més freqüent de mort per càncer a Espanya després del càncer de mama i còlon.

L'increment de tabaquisme en les dones joves i adolescents és la principal causa de l'augment en les dones de càncers de pulmó, una malaltia que té una diferent biologia, història natural i resultats als tractaments entre homes i dones, amb un millor pronòstic per a les dones. Segons els especialistes, en dones la susceptibilitat als carcinògens del tabac és més gran, els casos es diagnostiquen en edats més primerenques i en estadis més precoços.

L'estudi/base de dades World07 es va posar en marxa en l'any 2007 i la inscripció de dones amb càncer de pulmó ha finalitzat aquest mes de novembre. L'objectiu és conèixer les característiques epidemiològiques, clíniques i l'evolució de dones espanyoles amb càncer de pulmó i comparar-les amb les dels homes a través de les dades recollides en aquesta base de dades prospectiva, epidemiològica i multicèntrica, que recull informació demogràfica, hàbits, característiques clíniques, histològiques i moleculars, tractaments i pronòstic de pacients diagnosticades i que han rebut atenció sanitària a 38 hospitals d'Espanya.


EFE/DDG
27/11/2012
Diari de Girona

dimarts, 27 de novembre del 2012

El nostre èxit és senyal del fracàs social i econòmic

Entrevista al President del Banc dels Aliments:

Foto: Andreu Puig
Antoni Sansalvadó (1939) és un empresari en actiu que alguna cosa sap de la distribució d'aliments perquè va ser el primer director de les àrees de servei de les autopistes. El van venir a buscar per al Banc dels Aliments.

Què és el Gran Recapte?
Una campanya per concentrar en dos dies, entre divendres i dissabte que ve, la recollida d'aliments. Tot l'any en rebem i acceptem, però en aquesta ocasió ens fixem un objectiu, en fem difusió, i així mirem de multiplicar donants i material. Aquesta n'és la quarta edició.

És una idea de vostès?
No, ho fan a altres països. Si aquestes dies va vostè per França, veurà arreu grans contenidors perquè la gent hi faci aportacions.

Sempre en aquestes dates?
Sempre a final de novembre o principi de desembre perquè es considera que està prou lluny de l'estiu i encara distant de Nadal.

Quins aliments volen?
Els que es poden conservar més temps i són a la vegada nutritius. Bàsicament oli, arròs, llegums envasats, sardines i tonyina en llauna, sopes concentrades... La gent els adquireix al supermercat o el mercat i els diposita en un contenidor que nosaltres hi instal·lem.

Diguem que aquí fa negoci el supermercat, les botigues del mercat o la superfície comercial.
En altres campanyes, alguns centres han arribat a exhaurir tot l'oli. Arribem a un acord perquè ells també hi col·laborin.

I hi col·laboren?
Perfectament. Aquest any tenim vuit-cents punts de recollida repartits per tot Catalunya. També tenim, ara i durant tot l'any, empreses del ram alimentari que ens donen els excedents de fruites i verdures o productes industrials que estan a punt de caducar i no hi veuen sortida. Vull deixar clar que, contra el que molta gent es pensa, nosaltres ni acceptem ni servim aliments caducats.

L'operació deu ser molt complicada, per a vostès. Sobretot a l'hora de recollir els aliments...
En aquesta ocasió disposem de deu mil voluntaris i el nostre càlcul és recollir 1.400 tones de material Primer havíem pensat de fixar un nombre més baix, però al final vam tirar llarg amb el convenciment que és possible.

Els aliments que recullen, com arriben als destinataris?
Els distribuïm en menjadors socials, Càritas, esglésies evangèliques, entitats cíviques i veïnals. Ens els vénen a buscar al grandiós magatzem que el Banc té a la Zona Franca. Un dia ha de venir a veure'l. Quedarà parat.

Tothom m'ho diu. De moment, i pel que fa al nombre de voluntaris, han cobert l'objectiu i es poden apuntar un èxit abans de començar.
Permeti'm dir-li que nosaltres utilitzem la paraula èxit amb moltes reserves perquè els nostres èxits són el reflex del fracàs social i econòmic. El Banc dels Aliments va ser fundat per atendre les necessitats alimentàries de la pobresa anomenada estructural. Dit d'una altra manera: per donar menjar a les persones excloses de la prosperitat en moments econòmicament normals o expansius i rics. No ens esperàvem de cap manera arribar a la situació d'ara: beneficiar gent i més gent que ha caigut en la misèria, gent que estalvia en menjar per poder pagar la hipoteca... Des del Banc veiem situacions molt dures.

Vostè ve del món empresarial. Hi veu sortida?
De manera immediata, no. Encara que l'economia prosperés, nosaltres trigaríem a notar-ne els efectes.

Hi haurà més recaptes, doncs.
Per desgràcia, sí. Ara bé, també li vull dir que campanyes com la que comentem posen a prova la generositat i l'entrega de la gent i, en aquest sentit, el resultat és molt estimulant. La gent dóna. La gent es fa voluntària. No parlo només dels voluntaris del Gran Recapte. Parlo dels que treballen per nosaltres en aquestes condicions durant tot l'any. Només tenim sis o set persone en plantilla, fixes. La generositat, la solidaritat i la capacitat de mobilització dels catalans és gran. Sap com es nota, també, la crisi?

Com?
En què cada cop ens ve més gent amb més aportacions i més gent que ens pregunta: “I jo, què puc fer?”

Manuel Cuyàs
26/11/2012


dilluns, 26 de novembre del 2012

L'incert futur de les ONG

Les ONG no són alienes a la crisi, i per partida doble. Per una banda, tenen problemes econòmics derivats de la retallada de les subvencions i el descens de les aportacions privades, i, per una altra, registren un increment espectacular de la demanda dels seus serveis. Les entitats del Tercer Sector són un dels pilars de l'atenció a les persones amb dificultats, el futur de moltes de les quals està en perill, sobretot pel descens que es preveu en els ingressos, que pot caure fins a un 15%.

El Tercer Sector és clau en el desenvolupament social i econòmic del país, ja que d'aquest depèn en bona part que els que ara són víctimes de la crisi se'n surtin en un futur. Però els experts alerten que a les ONG els cal adaptar-se a la nova situació provocada per l'actual situació econòmica. La seva dependència de les subvencions públiques és una de les qüestions a superar, ja que el futur s'ha de basar en les aportacions privades, ja siguin d'empreses, fundacions, obres socials de caixes o donacions a títol individual. Tot i això, cal esperar que les administracions no se'n desentenguin del tot, ja que en moltes ocasions allò que fan les ONG és atendre aquelles necessitats que els poders públics, per falta de xarxa, no poden cobrir.

El futur de les entitats és incert, i és per això que es fa necessària una reconversió del sector per afrontar les noves circumstàncies, i la societat no pot ser aliena a la nova situació. Les ONG han d'evitar duplicitats i reordenar els seus serveis i, paral·lelament, ha d'augmentar el compromís dels ciutadans en el sosteniment econòmic de les entitats, que ara està molt per sota dels nostres veïns europeus.

Editorial
24/11/2012

diumenge, 25 de novembre del 2012

Tornar a la vida

El Centre de Genètica Cardiovascular de Girona investiga les causes de la mort sobtada

Getty Images
L’octubre del 2008, David Grau, que aleshores tenia 45 anys, va tornar a néixer. Mentre jugava un partit amistós de veterans contra un equip irlandès al pavelló de Fontajau de Girona, el cor va deixar de bategar-li. Tot va ser molt ràpid i no recorda en quin moment va perdre el coneixement, ni tan sols va notar el fort impacte del seu cos contra el parquet de la pista. Només té un record vague concentrat en dècimes de segon. “Mentre queia, vaig pensar: que n’ets, de burro! Per què caus? Ningú t’ha fet cap traveta”, rememora. Havia estat víctima d’una mort sobtada, una alteració que afecta 3.500 persones cada any a Catalunya, 30.000 a Espanya i 800.000 al món occidental.

Es calcula que cada any es produeixen a tot el món set milions d’infarts; a la imatge, uns metges intenten reanimar un pacient que ha patit un atac de cor El conserge del pavelló havia seguit la jugada a través del circuit intern de televisió i va pensar que el maletí de primers auxilis que l’Akasvayu Girona –equip desaparegut feia uns mesos per problemes econòmics– s’havia deixat a les instal·lacions podria servir per tornar a la vida en David. A dins hi havia un desfibril·lador. Entre el públic assistent al partit hi havia una metgessa, que li va fer les maniobres de reanimació amb l’aparell. Havien passat ja set minuts des que Grau va patir el col·lapse i les possibilitats que sobrevisqués eren cada cop més escasses. “Per cada minut que passa després de la pèrdua de batec, tens un 10% menys de possibilitats de sobreviure. Em van desfibril·lar al límit”, recorda. “Em sento com si m’hagués tocat la loteria. Que després de set minuts et ressuscitin i tinguis una bona qualitat de vida és quasi un miracle”, afegeix. Sota la pell porta implantat un petit desfibril·lador automàtic que funcionarà si algun dia el cor li falla de nou. És el que ell anomena “una assegurança de vida”.

Grau va patir una isquèmia, una falta d’arribada de sang a una part del teixit cardíac per l’obstrucció d’una artèria coronària. Aquest tamponament és normalment progressiu i molt probablement li va començar quan era jove. Quan va patir l’aturada, una de les artèries estava totalment obstruïda, i l’altra en un 70%. Un problema que ni les revisions periòdiques que li van fer durant el temps que va jugar a bàsquet o a la feina van poder detectar i que es va solucionar amb la implantació d’un doble bypass. 

Però no totes les morts sobtades estan causades per una obstrucció de les artèries coronàries. En gent jove, es deuen sobretot a malalties genètiques i hereditàries. “La genètica de la mort sobtada és una disciplina nova. Vint anys de recerca en aquest camp han permès passar del desconeixement absolut sobre les causes de la mort sobtada en gent jove a conèixer-ne una quinzena de malalties i més d’un centenar de gens”, explica el prestigiós cardiòleg Ramon Brugada, que dirigeix el Centre de Genètica Cardiovascular de Girona, un referent a l’Estat espanyol en mort sobtada que investiga casos en gent jove. El centre té en marxa una quinzena de projectes de recerca sobre la mort sobtada, que entre altres factors han permès descobrir gens causants de la mort sobtada en persones epilèptiques i els gens que causen la miocàrdia hipertròfica –tenir el cor més gruixut del normal– que pot ser la causant de la mort sobtada fins i tot en el lactant.

Entre els projectes que té en marxa el centre, destaca el cas d’una família de les illes Canàries amb més de 2.500 membres, dels quals els joves han patit durant tres segles mort sobtada. En els últims 18 anys, 34 joves havien mort per aquesta causa. L’equip de Ramon Brugada va descobrir el defecte genètic, la qual cosa va permetre tractar els portadors d’aquella mutació, unes 200 persones.

Brugada aconsella a les famílies de les quals un membre jove ha patit mort sobtada que vagin al metge per descartar que pateixin una malaltia genètica. En aquest sentit, el projecte Moscat, que el centre porta en col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, persegueix aquest fi. “Sospitem que un terç de les persones que han patit una mort sobtada i a les quals el forense no hi troba una explicació és a causa d’un defecte genètic”, explica Brugada. 

Més important que el tractament a posteriori d’una mort sobtada és la seva prevenció. Per això, el centre promou hàbits saludables i remarca la importància de l’electro-cardio-grafia entre els escolars. “És una eina molt bona per detectar algunes malalties que predisposen a patir mort sobtada”, recalca Brugada. Els investigadors han fet una prova pilot en 500 nens de 14 anys de diversos instituts de Banyoles, dels quals vuit van ser derivats al cardiòleg. El projecte es podria ampliar a tots els instituts gironins. El centre començarà aviat a investigar les modificacions bioquímiques i els canvis del cor en corredors que fan ultramaratons, un dels esports més exigents a nivell cardiovascular. La maquinària investigadora no s’atura.


Sílvia Oller
16/11/2012
La Vanguardia

dissabte, 24 de novembre del 2012

El servei d'urgències de l'hospital Trueta celebra el 30è aniversari de la seva posada en marxa

El servei d'urgències de l'hospital Trueta ha celebrat el seu 30è aniversari. Per commemorar-ho el centre sanitari va organitzar una jornada científica d'actualització en urgències, que entre altres aspectes va abordà temes com els tractaments dels trastorns de la coagulació i del sagnat massiu o una anàlisi dels 50 primers casos del Codi Politraumes registrats a Girona. La jornada va ser inaugurada el dijous a les 16 hores per la directora de l'hospital, Àngels Morales, el director clínic de Medicina Interna i Urgències, Antoni Juan el coordinador d'Urgències, Pere Rimbau. La clausura, prevista a les 19:45 hores, va anar a càrrec del gerent territorial de l'ICS a Girona, Vicenç Martínez.

El Trueta ha organitzat també una exposició retrospectiva d'aquestes tres dècades, amb fotografies de les instal·lacions i el personal que hi ha treballat, així com un recull de les principals aparicions del Servei d'Urgències als diaris gironins al llarg d'aquest temps. La mostra es pot visitar al vestíbul de l'hospital. Per cloure la celebració, treballadors i ex treballadors del mateix servei i de l'hospital Josep Trueta es reuniren en un sopar.

El 1977 es va decidir traslladar aquesta àrea a l'espai que ocupa actualment el Servei d'Urgències. Però no va ser fins als anys vuitanta quan es va tenir consciència que les urgències havien de ser una unitat per si sola i per això es va nomenar el primer responsable de l'àrea. A la dècada dels 90 ja es parla de servei d'urgències i no d'àrea d'urgències.

L'evolució del transport sanitari també ha estat clau. El 1982 es va aconseguir la primera ambulància amb sostre alt, que permetia penjar sèrums, la qual va ser traspassada a Girona provinent de la Vall d'Hebron, on no s'utilitzava. Aquest traspàs, però, va anar acompanyat de dures negociacions. Tres anys més tard, l'hospital presentava la primera Unitat de Vigilància Intensiva mòbil, que compartien l'hospital i els bombers.

La creació del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va permetre posar en pràctica l'atenció de les urgències al lloc on es produeix l'accident i en el decurs del trasllat cap a l'hospital. Actualment a banda dels vehicles destinats a aquesta tasca (les VAM, Vehicles d'Assistència Medicalitzada), i des del 2002, l'hospital també disposa d'helicòpter medicalitzat.

LA CLAU
PRIMERA AMBULÀNCIA
Evolució del transport sanitari, la clau per fer evolucionar el servei
L'any 1982 es va aconseguir la primera ambulància amb sostre alt, que permetia penjar sèrums, la qual va ser traspassada a Girona provinent de l'hospital Vall d'Hebron perquè no s'utilitzava.

LA XIFRA
ANY 1977 
Trasllat d'Urgències al lloc actual 
L'any 1977 es va decidir traslladar )àrea d'urgències al lloc que ocupa actualment. La conversió de les Urgències com a unitat per si sola es va fer durant els anys vuitanta.


Diari de Girona
22/11/2012

divendres, 23 de novembre del 2012

Mohamed El Amrani: "És més important el valor d'una idea que els diners"

Amb només 17 anys, Mohamed El Amrani va fundar l'associació Xarxa de Convivència. Fa de pont entre Catalunya i el Marroc i té clar "que ens uneixen més coses de les que ens separen"
Mohamed El Amrani ara té 20 anys i trenca qualsevol tòpic sobre joves desmotivats. Als 16 anys va començar a treballar en una televisió local i als 17 aconseguia aplegar un grup de ciutadans de procedències diverses per crear l'associació cultural Xarxa de Convivència a Roses, una entitat que promou activitats de cohesió entre joves amb risc d'exclusió social. El Mohamed combina els estudis amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació de l'Alt Empordà.
Una vocació que espera convertir un dia en la seva professió. I encara té temps per presidir l'associació Xarxa de Convivència, en la qual participen més d'un centenar de voluntaris. L'entitat va néixer amb objectius petits i amb vocació de treballar en xarxa. "Entre tots podem solucionar els problemes", diu El Amrani. La seva filosofia de treball es basa en la mediació. A l'associació hi col·laboren advocats, educadors socials, dinamitzadors, infermeres... "Crec que la convivència s'ha de treballar des de tots els àmbits", afegeix.
Una de les primeres accions va ser mediar per solucionar el conflicte entre escoles de Roses i un grup de joves que entraven als patis fora de l'horari lectiu per jugar a futbol. L'entitat va aconseguir que ho deixessin de fer a canvi de cedir-los un pavelló un dia a la setmana per poder jugar. Una solució que s'ha acabat materialitzant en un equip de futbol amb el qual han guanyat tornejos.
També han organitzat una festa urbana per donar a conèixer "la cultura del carrer i explicar que fomenta la solidaritat i la música", indica aquest jove de 20 anys que va arribar a Catalunya quan només en tenia tres procedent de Chefchaouen, al nord del Marroc, d'on és originària la seva família. A ell li agrada dir que fa de pont entre dos mons. "Ens uneixen més coses de les que ens separen. I hem de treballar cada dia per la plena igualtat amb aquesta premissa", afegeix.
L'associació també ha organitzat dos viatges al Marroc per a joves catalans i marroquins. "Els primers van veure un país que els va rebre amb els braços oberts i els segons van conèixer el seu país d'origen des d'un punt de vista més social", explica. Ell va al Marroc de visita un parell de cops a l'any i es defineix com a catalanomarroquí. "Mai has d'oblidar les teves arrels. És important saber d'on véns per entendre on pots anar", argumenta. I, de fet, està madurant la idea de fer projectes al Marroc.
El poder de la societat civil
Xarxa de Convivència també organitza xerrades sobre salut i educació sexual, i forma voluntaris. "Treballem indirectament la integració", indica. El treball intergeneracional i en equip també té molt de pes. El Mohamed creu en el paper de la societat civil. "La feina de les administracions és donar eines perquè la cohesió social es pugui treballar de manera òptima, però qui millor que els ciutadans que estem en contacte amb la realitat per fer projectes", defensa aquest jove compromès. Nega que els joves no estiguin implicats. "El que cal és motivar-los i fer-los veure que són útils", diu.
L'associació s'autofinança gràcies a les activitats que organitza. Com ara cobrar entrades a la festa de hip-hop que van fer fa uns mesos. No és gaire, però segons la seva premissa, "és més important el valor d'una idea que els diners". El projecte ha cridat l'atenció a altres municipis de Catalunya amb elevats percentatges d'immigració, com el Vendrell i Salt. El jove Mohamed no té límits: "En un futur ens agradaria arribar a crear una Xarxa de Xarxes per tot Catalunya amb la mateixa filosofia".

Lara Bonilla
18/11/2012
Ara.cat

dijous, 22 de novembre del 2012

Decepció per la baixa eficàcia de la vacuna de la malària en nadons

La immunitzaci6 només redueix un 26% els casos greus en nounats

Foto: Kim Manresa.
La Vacuna s'ha assejat a Manica (Moçambic)
La vacuna contra la malària que l'any passat va demostrar que reduïa a la meitat els casos greus de la malaltia en nens de mes de cinc mesos ha resultat tenir una eficàcia molt més baixa en nens vacunats al cap de sis setmanes d'haver nascut.

El resultat, anunciat ahir a la Conferencia Africana de Vacunologia a Sud-africà i al web de la revista The New England Journal of Medicine, suposa una decepció per als científics que treballen en la vacuna RTS,S. Però "la investigació de la vacuna continua endavant", va destacar ahir Pedro Alonso, director de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i coautor de l'estudi. L'objectiu ara es comprendre per que l’eficàcia de la vacuna es més alta en uns nens que no pas en d'altres.

El nou estudi indica que, quan la vacuna s'administra a partir de les sis setmanes de vida, els casos greus de malària en els 14 mesos següents es redueixen un 26%. Atesa l'elevada mortalitat de la malària, que mata més d'un milió de nens a l'any, fins i tot una vacuna d’eficàcia moderada podria salvar un nombre elevat de vides. Però el resultat del 26% queda lluny del 50% fixat per l’Organització Mundial de la Salutt (OMS) per donar suport a una vacuna contra la malària.

Alonso va reconèixer ahir que se sent "una mica decebut" per aquests resultats, tot i que "son un pas endavant perquè demostren que es possible induir immunitat protectora contra la malària en nadons de poques setmanes". En la mateixa línia es va manifestar Bill Gates, que ha aportat 157 milions d'euros a la investigació d'aquesta vacuna a traves de la Fundació Bill & Melinda Gates i que va declarar en un comunicat: "L’eficàcia ha resultat ser mes baixa del que havíem esperat".

La vacuna, desenvolupada per la companyia GlaxoSmithKline, s'ha assajat en una mostra de 6.537 lactants de set països africans. Els resultats que es van presentar ahir formen part d'una anàlisi feta abans d'acabar l'estudi, que es prolongarà fins l'any 2014. "Haurem d'esperar a tenir totes les dades d’aquí a dos anys per entendre mes be de què depèn que la vacuna sigui mes o menys eficaç", va avançar Pedro Alonso.

Una vacuna eficaç en nens de sis setmanes s’hauria pogut inocular amb les altres vacunes que s'administren als nounats i els hauria protegit en els primers mesos de vida. Però si cal esperar que tinguin cinc mesos, es plantejarà un problema logístic per fer-los arribar la vacuna a una edat en que els nens africans no solen anar als centres de salut; i quedaran desprotegits en un període en que es produeix bona part dels casos tries greus de malària.


Josep Corbella
11/2012
La Vanguardia

dimecres, 21 de novembre del 2012

"Que es fotin!"

Perdó pel renec del titular, però les citacions han de ser literals. I així ho va dir en ple Parlament la diputada Fabra, d'aquesta inefable "fàbr(ic)a" castellonenca. Pel context semblava que parlava d'obrers i sindicalistes. Però quan va voler arreglar-ho va explicar que es referia al PSOE. En aquest sentit serveix de material per a la nostra reflexió.

Puc entendre que la senyora Fabra estigui farta dels socialistes: que els consideri enemics, malvats, mentiders... Però el que ara voldria discutir no és com són la gent del PSOE, sinó com ha de ser la nostra manera de reaccionar davant de qui ens fa mal. Tots tenim una tendència imparable a alegrar-nos veient patir qui ens ha fet patir (d'aquí neix moltes vegades la violència física). I, a més, tendim a creure que la justícia consisteix en aquest plaer que ens proporciona el dolor del botxí: (que la pagui!"). La pregunta és si llavors no estem confonent la fam de justícia amb la set de revenja.  

Així arribem al nostre tema: un criminal etarra anomenat Uribetxebarria, malalt terminal d'un càncer amb diverses metàstasis; més la decisió judicial d'alliberar-lo per raons humanitàries i les protestes que això va desencadenar. Que quedi clar que aquí no es discuteix l'immens dolor de les víctimes i de tantes vides trencades, que mereixen un afecte i un respecte immensos. Ni es discuteix el caràcter assassí d'ETA, la seva vergonyosa incapacitat per demanar perdó, i la ceguesa dels seus adlàters. Tot això és indiscutible. La pregunta que ens hem de fer és quina ha de ser la nostra reacció davant d'una maldat com aquesta i amb tota la raó que tenim. I en concret: si la reacció correcta és desitjar veure'ls patir el màxim fins al final, perquè només així es fa justícia.

Em dol haver d'exclamar que aquesta no és la reacció correcta. Més encara: aquesta manera de reaccionar ens encomana la mateixa inhumanitat d'ETA i, en aquest sentit, és més aviat un triomf etarra una derrota nostra. El criminal no deixa de ser un ésser humà per més criminal que sigui; ni deixa de tenir una dignitat humana per molt que ell l'hagi trepitjada, ni deixa de merèixer la compassió que reclama qualsevol dolor, per molt que no se la mereixi. D'això se'n diu "raons humanitàries", i en aquestes raons es va fonamentar la supressió de la pena de mort, que ha estat un pas important de progrés de la humanitat, i que estem posant en perill si considerem que la justícia consisteix en el plaer de veure patir el e de felicitar, per tant, tant el ministre de l'Interior com la majoria del PP, i Mari Mar Blanco (germana de Miguel Angel, que no conec, però a qui enviaria una abraçada molt sincera amb aquestes línies) per haver reconegut que la sentencia d'excarceració "té fonament jurídic i que "la superioritat de la democràcia rau en el respecte a la també a l'hora de fer justícia. No a erigir el dolor propi (per comprensible sagrat que sigui) en criteri de justícia.

Per això he de confessar també la meva tristesa per aquestes paraules del senyor Basagoiti que, a més, semblaven ben meditades: "Ens importa un rave la situació d'aquests presos. Ens importa un rave com estiguin". Personalment, a mi no m'importa un rave, com tampoc no m'importa un rave que aquests criminals segueixin impenitents i no es redimeixin a si mateixos.

No sé si el lector coneix aquestes vellíssimes paraules: "Estimeu els vostres enemics, pregueu pels que us maltracten; tracteu els altres com us agradaria que us tractessin a vosaltres. Perquè si estimeu els que us estimen, tracten bé, qui us ho ha d'agrair? També els dolents fan això. Estimeu els vostres enemics i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els ingrats i perversos. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare".

Són paraules de Jesús de Natzaret, en l'evangeli de Lluc. (Un aclariment necessari: estimar no significa aquí sentir atracció com tendim a pensar nosaltres falsificant l'amor, sinó "desitjar el bé". I el màxim bé que se li pot desitjar a una persona dolenta és que canviï i es torni bona).

Entenc que moltes persones no cristianes rebutgin aquestes paraules. Però als qui es consideren cristians (com pot ser el senyor Mayor Oreja) m'agradaria demanar-los que les rellegeixin, les considerin i les resin. I als no creients m'agradaria dir-los que encara que d'entrada no els ho sembli (com passa tantes vegades en la vida), aquests consells de Jesús contenen el millor bàlsam per a moltes ferides i el millor camí perquè cicatritzin sense deixar empremta en nosaltres. Escoltem si no Ana Arregui (dona de l'ertzaina Jon Ruiz Sagarna, assassinat per la barbàrie etarra): "Em vaig jurar que mai no construiria la meva vida basant-me en el ressentiment. Em vaig adonar que l'odi es podia interposar entre nosaltres i els altres, i vaig decidir viure sense odi". Eskerrik asko, Ana.

Repeteixo: és així, encara que d'entrada ens espanti i ens provoqui rebuig. Però és com quan algú no es decideix a llançar-se a la piscina perquè té por de la sensació inicial de fred, i després, quan en surt i ha entrat en reacció, es diu: que bé que m'ha anant.


José Ignacio González Faus
19/11/2012
La Vanguardia

dimarts, 20 de novembre del 2012

La crisi passa factura en salut mental

Els símptomes més freqüents són la pèrdua de control sobre la pròpia vida, insomni idees suïcides; les malalties que més creixen, l'ansietat i la depressió
Sensació de pèrdua de control sobre la pròpia vida (gairebé el 30% dels afectats), somni, desesperança i fins i tot aparició d'idees suïcides (en eI 15%) són els símptomes més freqüents dels pacients de la crisi. persones que no haguessin emmalaltit si no s’haguessin trobat en aquesta situació. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació duta a terme en centres de salut mental d'adults i serveis socials d'atenció prima de Sabadell (Parc Taüll), Sant Feliu de Llobregat, Martorell i Eixample (Barcelona) que ha intentat mesurar l'impacte de la crisi en la salut mental.

A l'estudi qualitatiu, dirigit per Josep Moya i Cristina Esteve, es va sumar la participació de psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, infermeres educadors. I també usuaris d'aquests serveis socials atesos durant el primer trimestre del 2012 per problemes directament relacionats amb la crisi. Els professionals enquestats van constatar un augment de la demanda tant de serveis socials com de salut mental, que calculen que és del 45%. I en gairebé el 18% de les persones ateses el seu problema repercutia en els familiars. Els malalts més greus no han patit grans variacions. L'ansietat i els símptomes depressius, sí.

Quedar-se sense feina suposa en moltes vides "la pèrdua que estructura el temps, que estableix els contactes fora de família, el lloc on es comparteixen experiències i el que dóna estatus social, resumeix Josep Moya, coordinador científic de sabut mental de Parc Taulí. Aquest desgast de la realitat passa a més d'un dia per l'altre. I el conjunt de la societat no està en absolut preparat.

La reacció davant la pèrdua de la feina, la casa i l'estatus és, sobretot, d’inhibició. El segueix a distància l'opció de tornar a casa dels pares. Els serveis socials han vist minvats els recursos, però "són molts els que ni tan sols no creuen que tinguin tat d'ajuda i no la demanen. Sovint aquests ajuts es posen en marxa per iniciativa del servei social", recalquen els participants.

L'informe sobre aquesta investigació s'ha presentat als professionals perquè es proposin noves maneres d'atendre aquest augment de patiment, "perquè els professionals ens sentim desbordats i amb la certesa que el model d'atenció que fem servir no està donant resposta a aquestes noves necessitats", explica el doctor Moya. Volen que es potenciïn les sortides espontànies de la gent, com les plataformes solidaries, els bancs de temps, qualsevol espai comunitari on les persones que senten que els ha caigut tot puguin, per començar, parlar del tema. Els serveis socials parlen de practicar l’acompanyament d'aquests afectats a canvi de no proporcionar-los els ajuts materials que ara no tenen. D’organitzar més grups per activar verbalment í físicament els afectats, sobretot els homes, els més desemparats.

"Partim de les experiències de grups de persones hiperfreqüentadores dels centres d'assistència primària", expliquen els treballadors socials que participeu en l'estudi. Són reunions periòdiques per discutir i comprendre per què tants fàrmacs, per què tantes visites al metge, tantes proves. Els grups, a més de fer-los adonar-se d'aquests excessos, els proporcionen eines per sortir d'aquesta dependència i, alhora, un espai on puguin parlar i ser escoltats. Les experiències s'han anat convertint en grups de relaxació, d'activitat física, d'ansietat, de vidus... "És difícil d'avaluar l'eficàcia d'aquest model", reconeix el doctor Josep Moya, però creu que cal donar un canvi de direcció a l'assistència.

Veus d'usuaris i professionals
Les paraules més repetides 
Insomni, desesperança i desbordament son algunes de les paraules que més senten els professionals d'aquests pacients. La idea més freqüent: "No puc controlar el que tinc a sobre".

Por anticipada
"Em trauran la pensió en un futur, què faré llavors?".

Els altres símptomes
A més de la pèrdua de control sobre la pròpia vida, les idees suïcides el deteriorament de vincles familiars, els pacients pateixen apatia, angoixa, símptomes depressius i s'alimenten pitjor.

El que creix
Al costat de l'augment de les visites, es detecten més peticions d'informes per justificar baixes i dificultats per pagar la medicació.

Temor que el fallin
"Em pregunten: Doctora, vostè té contracte fix? No em canviaran de doctor, oi?"


Ana Macpherson
18/11/2012
La Vanguardia

dilluns, 19 de novembre del 2012

Barbaritats


Savita Halapannavar ha mort a Irlanda, amb només 31 anys, perquè els metges de l’hospital de la Universitat de Galway, on estava ingressada per complicacions en la gestació del que havia de ser el seu primer fill, van dir que el seu “és un país catòlic i l’avortament hi està prohibit”.

Sembla mentida que això passi al segle XXI, però de fet la història és encara molt pitjor; fins al punt que en aquest cas, ni tan sols els que fan prevaldre els drets de la criatura per damunt dels de la mare poden trobar arguments vàlids més enllà de la pura negació a considerar les dones com a éssers humans.

Savita tenia uns dolors terribles i els metges, la pacient i la família sabien que l’embaràs era inviable i que, per tant, aquest nadó no arribaria mai a desenvolupar-se plenament malgrat que el cor li bategava. Tant li fa, a ella l’han deixat morir i es fa difícil no dir que l’han matat de septicèmia. I, en tots els dies que ha durat el seu purgatori, no s’ha remogut res en la consciència d’aquells que no només podien, sinó que tenien l’obligació de fer tot allò possible per evitar la seva mort.

No va servir de res que ella fos hindú i no catòlica, ni que demanés viure. Els metges es van emparar en la llei; d’altra banda del tot ambigua, atès que deixa a la consideració dels mateixos doctors poder salvar la mare en casos “extrems”. No sé si sabrem per què el cas de Savita no complia aquests paràmetres, malgrat que s’ha endegat una investigació; perquè, de fet i encara que el cas ha produït una forta commoció, no es la primera vegada que les autoritats irlandeses i una bona part del país es mostren inalterables davant fets comparables. En nom de quin Déu es pot justificar una cosa així? De cap. En nom de quin tipus de respecte o estimació a la Vida? De cap. Però no ens en sortim –i parlo d’anys i panys– en la inacabable discussió social i política sobre el dret a l’avortament.

Sé que no ho aconseguirem fins que no donem a les dones estatus real, efectiu i íntegre de ciutadania com a tals i no només com a mares. Però, mentrestant, no perdem de vista que el tema no només crema a Irlanda, aquí també. A mi ningú no em treu del cap que Alberto Ruiz Gallardón, el ministre de Justícia, quan pensa en la llei de l’avortament s’imagina un “Paradís” com l’irlandès.


Cristina Sánchez Miret
18/11/2012
La Vanguardia

diumenge, 18 de novembre del 2012

El melanoma augmenta un 50% en la darrera dècada

Segons dades extretes d'un estudi en el qual han col·laborat 23 hospitals de Catalunya, "hi ha un alarmant augment del nombre de casos de melanoma maligne, un 50% més en els últims deu anys" ha alertat el Dr. Josep Malvehy, director de la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic de Barcelona - IDIBAPS, durant la presentació de la VI edició del Congrés Mundial de Centres Interdisciplinaris de Melanoma i càncer de pell que es va inaugurar el dimecres 14 de novembre a la ciutat. Malvehy ha afegit també que "el 30% de la població desenvolupen un tipus de càncer de pell i un 25% d'aquestes persones patiran més d'un càncer cutani al llarg de la seva vida; tot i les millores en el diagnòstic precoç, les xifres de mortalitat per càncer cutani no s'han reduït a causa d'aquest increment i l'existència de tumors invasors ".
Els hàbits de la societat actual com l'auge de la pràctica dels esports a l'aire lliure, el culte al brocejat i l'afany per l'estètica són alguns dels factors que ha propiciat que les xifres d'afectats es disparin. Cal destacar també la baixa conscienciació per part de la població sobre la necessitat d'utilitzar protectors solars durant tot l'any, per tal de pal·liar els efectes nocius de la radiació solar sobre la pell.
Crida a la prevenció
La prevenció a qualsevol edat també serà un dels principals temes de debat en el congrés davant l'impacte que està tenint aquesta malaltia entre els més joves. El melanoma és un dels tumors amb major impacte en anys de vida productiva perduts (és el tumor més freqüent en dones d'entre 25 i 29 anys i homes de 30 i 34 anys).
Els dermatòlegs aposten pel diagnòstic precoç
Dr Susana Puig i Dr Josep Malvehy
Els melanomes que es diagnostiquen de forma precoç tenen una supervivència propera al 100%, mentre que els tumors més avançats mostren una supervivència inferior al 10% als 5 anys. "Un diagnòstic a temps i un seguiment d'aquest càncer cutani permet salvar moltes vides i reduir la necessitat de tractaments agressius", ha afegit Malvehy. Així, un estudi realitzat recentment per la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic demostra que els pacients sotmesos a seguiment presentaven un pronòstic excel•lent en el moment del diagnòstic en el 100% dels casos (70% de melanomes incipients; 30% melanomes de baix risc -gruix de 0.55mm), mentre que els pacients diagnosticats a la població fora d'aquest programa de seguiment, es detectaven malauradament en estats més avançats (gruix 1.72mm).

Els darrers avenços en el tractament de la malaltia
Les noves tècniques de diagnòstic per imatge no invasives del càncer cutani com la dermatoscòpia, el seguiment digital i la microscòpia confocal in vivo permeten un diagnòstic molt precís (precisió diagnòstica superior al 92%) en etapes inicials d'aquests tumors. En aquest sentit, la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic de Barcelona és líder mundial en la investigació en aquests procediments amb més de 200 publicacions en aquest camp.
Un estudi recent de la Unitat de Melanoma demostra una detecció de melanoma en estadis incipients del 100% amb tècniques d'imatge, amb un pronòstic excel•lent. Cal destacar que la majoria d'aquests tumors incipients, en pacients de risc, no es detectaven amb l'exploració clínica. Els resultats de les tècniques de seguiment digital per a la detecció de melanoma, estan sent molt satisfactoris i comporten una reducció molt important del nombre de biòpsies en els pacients.
Un altre dels avenços més notables és l'aplicació de microscòpia confocal in vivo, tècnica de diagnòstic amb una resolució cel·lular, en el diagnòstic preoperatori de lesions cutànies difícils. Amb aquesta tècnica s'incrementa l'especificitat del diagnòstic en un 50% (implica una reducció del 50% de les biòpsies) en el melanoma i el carcinoma basocel·lular. Segons un estudi de la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic de Barcelona, presentat al congrés, gràcies a l'examen amb microscòpia confocal, es va modificar el diagnòstic i tractament en el 37% dels tumors i es van estalviar el 33% de les biòpsies en els pacients.
Melanoma familiar
Per la seva part la Dra. Susana Puig, directora d'Investigació de la Unitat de Melanoma, ha fet especial èmfasi en el melanoma familiar i ha manifestat que "l'assessorament genètic en aquests casos és essencial per al seu diagnòstic precoç, la detecció d'aquests grups de risc és primordial per incloure'ls en programes de seguiment clínic". Puig ha volgut aclarir que "el melanoma no s'hereta, però el que sí s'hereta és el risc a desenvolupar-lo; és important conèixer la història familiar de melanoma, ja que entre el 5 i el 10% dels diagnòstics es troben en el grup de melanoma familiar".
En aquest sentit la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic, és líder mundial, i centre de referència internacional en assessorament genètic de melanoma. En aquest camp es compta amb un equip d'investigació integrat a l'IDIBAPS que lidera projectes internacionals en el marc de consorcis de recerca en genètica de melanoma.
La teledermatologia: les noves tecnologies aplicades a la detecció del càncer cutani
Proves realitzades per la Unitat de Melanoma del Clínic per a la detecció precoç del càncer de pell, utilitzant la tècnica de la dermatoscòpia i la teledermatologia (sistema que permet l'avaluació experta de lesions cutànies a distància), demostren que es pot incrementar en un 25% la capacitat de detecció de tumors cutanis sospitosos de malignitat, per part dels especialistes d'atenció primària, aconseguint assegurar la discriminació de les lesions benignes en el 98% dels casos. Aquestes tècniques redueixen el nombre de visites innecessàries al pacient en un 50%, suposant un gran estalvi de costos sanitaris. Els tumors detectats amb aquesta tècnica van ser derivats amb gran rapidesa a l'especialista a l'Hospital Clínic i tractats en la mateixa setmana des del seu diagnòstic.
S'inaugura la VI edició del Congrés Mundial de Centres Interdisciplinaris de Melanoma i càncer de pell
Barcelona es converteix del 13 al 17 de novembre en l'epicentre de l'actualitat mèdica espanyola amb motiu de la celebració de la VI edició del Congrés Mundial de Centres Interdisciplinaris de Melanoma i càncer de pell. Més de 80 ponents, líders en la matèria, i uns 1.000 metges i investigadors de tot el món abordaran els principals reptes en aquest tipus de càncer i tractaran els últims avenços en la prevenció, diagnòstic i tractament. A més, aquesta convocatòria suposarà una posada al dia sobre els nous fàrmacs immunològics i de teràpies diana per al seu tractament.
El lema triat enguany per l'organització és "La revolució en la lluita contra el càncer cutani". El congrés comptarà amb 6 sessions plenàries, sessions paral•leles i reunions de grups de treball d'experts que presentaran les seves conclusions en cada jornada.
El certamen està organitzat sota els auspicis de l'Associació Europea de Dermatologia i Oncologia (EADO) i la Unitat de Melanoma de l'Hospital Clínic de Barcelona, i compta amb la participació de l'Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV), la Fundación Félix Mantilla contra el Cáncer de Piel, el Grupo Español de Melanoma (GEM) i l’International Confocal Microscopy Working Group (ICWG).

dissabte, 17 de novembre del 2012

Cada rostre és un miracle


Un infant negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.

Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.

L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb Amor
i amb tendresa se'ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.

Cada rostre és un miracle. 
Perquè és únic.

Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix rostre.

Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix.

Tahar ben Jelloun
(Marroc)