Tsultrim Allione, lama tibetana
Tinc 66 anys. Sóc de Maine i visc a Colorado. Vídua, tinc tres fills i tres néts. Llicenciada en Budisme. El meu avi, polític, va treballar amb Truman i va ser el primer a socialitzar la medicina.
Crisi vol dir oportunitat. Cada ésser té el potencial de despertar a la consciència plena.
Què la va portar al budisme?
Un llibre que em va regalar la meva àvia, filòsofa, quan tenia 15 anys. El llegia de nit enfilada a la teulada, i un cop vaig sentir com queia la pinassa. Doncs sí que hi sent bé. Per primer cop vaig ser conscient del que vol dir estar despert en despertar.
Experiència germinal.
Sí, quatre anys després, als 19, me’n vaig anar a l’Índia a estudiar; després al primer monestir budista d’Occident, a Escòcia, i després al Nepal, on vaig estudiar amb el XVI Karmapa, que em va acabar ordenant monja. Vaig viure retirada tres anys a l’Himàlaia.
Quan van néixer, les seves filles?
Vaig tornar a Occident amb 25 anys. Era l’única monja budista d’Amèrica, una cosa rara, i somiava un nadó. L’hi vaig dir al meu mestre i va esclatar a riure: “Totes les monges haurien de tenir fills”.
I es va casar.
...I ja no tenia temps per meditar. Avui sé que meditar i tenir una actitud compassiva és fàcil quan vius sola i cap nadó no et fa passar les nits en blanc.
Va tenir tres fills més.
Sí, i vaig deixar de meditar. Sentia que havia perdut una oportunitat. Però hi va haver un punt d’inflexió: la meva filla va morir sobtadament als dos mesos. Les històries dels grans mestres budistes les protagonitzaven homes, i fins aleshores pensava que hi podia trobar inspiració.
Ja no?
Sentia que el dolor de la mort d’un fill es vivia diferent des de la feminitat, i vaig tenir la necessitat de trobar-me amb mestres dones. No vaig trobar consol, però em vaig adonar que l’experiència espiritual d’una dona és diferent de la d’un home, i que totes les religions del món van ser creades per homes per als homes.
Som diferents espiritualment?
La dona està més connectada amb l’emocionalitat. Som molt conscients de la interconnectivitat, especialment amb els fills, i més compassives. Ens involucrem molt en les relacions, volem millorar-les.
Hi ha més dones a qualsevol Església.
Som majoria en qualsevol centre d’estudi de l’espiritualitat, però sempre hi ha un home dirigint i dient a les dones el que han de fer.
Què va aprendre del matrimoni?
Té el potencial de portar-te per un camí molt profund, veus la teva part fosca reflectida en l’altre: una gran oportunitat per créixer. I la sexualitat, entesa com una unió profunda, té un potencial molt poderós per al camí espiritual.
També provoca molta frustració.
Perquè la base ha de ser una relació molt íntima, i no n’hi sol haver. Perquè el sexe sigui satisfactori hi ha d’haver una connexió de cor i profunditat, llavors en el microcosmos trobes el macrocosmos.
Quan es va enfrontar per primera vegada als seus dimonis?
Barallant-me amb el segon marit per la custòdia del meu fill. Vivíem a Itàlia i jo volia tornar als EUA. La nit abans del judici vaig fer la pràctica del chöd.
Va alimentar el seu dimoni. Com es fa?
Els dimonis són problemes: un mal físic o emocional, allò que ens està absorbint l’energia. Normalment no hi lluitem en contra, intentem controlar-lo.
Val més convidar-lo a passar?
Doncs sí. L’has de personificar, donar-li una forma física, i intentar esbrinar què és el que necessita. Transformar-te en aquest dimoni, sentir i pensar com ell, i així poder-li donar el nèctar de com se sentiria si obtingués el que necessita.
Posi’s com a exemple.
Tenia por de perdre el meu fill. Em vaig imaginar aquella por com un ésser i el vaig alimentar amb seguretat i tendresa, i també vaig visualitzar que el meu marit obtenia el que necessitava: l’amor i la presència del seu fill. L’endemà tot va canviar: “Estic segur que em facilitaràs la relació amb el meu fill”, em va dir.
Un canvi miraculós.
Impactant, tant, que em vaig dedicar a estudiar aquesta pràctica creada per una mestra espiritual tibetana del segle XI.
Però si sents ira i l’alimentes no et tornes un monstre?
Es tracta de buscar què hi ha sota aquesta ira, quina és la necessitat real, i això és el que tu alimentes. Cal preguntar-li: “Què és el que realment necessites?”.
Té sentit.
En la nostra societat solem reprimir qualsevol cosa que surti que sigui problemàtica, però no es tracta de lluitar-hi en contra, sinó de comprendre-la i alimentar-la.
Una budista que ha treballat l’harmonia, s’ha divorciat dues vegades?
Del primer em vaig quedar embarassada, érem molt joves. Va durar uns tres anys. El segon, un director de cinema italià, resulta que era addicte a l’heroïna i a altres dones.
Ha patit, vostè...
Tots tenim por, som gelosos, cobdiciosos, rabiosos... Ignorar-ho no és la solució, hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc, entendre’l, acompanyar-lo, dialogar-hi com una mare.
Ima Sanchís
19/12/13
La Vanguardia
