Dimecres
25 de juny va tenir lloc la conferència del títol, pronunciada per Sònia
Herrera, comunicadora, redactora del bloc de Cristianisme i Justícia, que
havien organitzat conjuntament ACAT (Acció dels Cristians per a l’Abolició de
la Tortura) i Justícia i Pau, per commemorar el Dia Internacional de Suport a
les Víctimes de la Tortura.
La
conferenciant ja havia tractat aquest tema al quadern núm. 187 de Cristianisme
i Justícia que porta per títol Atrapades
als llimbs. Dones, migracions i violència sexual, que vol ser una
panoràmica general del que pateixen les dones migrants. El quadern es pot
descarregar en pdf a l’enllaç: http://www.cristianismeijusticia.net/quaderns
Miraré de fer un resum, encara que sigui maldestre, de la conferència:
Les definicions de tortura que proposa el Dret Internacional es queden curtes per incloure-hi aquest tipus de violència. Sí que hi podem aplicar la segona definició del DIEC: sofriment físic o moral intolerable. El cas més conegut és el de Ciudad Juàrez, a Mèxic, on, els darrers anys, s’han assassinat, després de patir violència sexual de tota mena, centenars de dones que pretenien passar als EEUU. Aquests fets també s’han produït en molts altres punts de la frontera que separa aquests dos països, però Ciudad Juárez és més conegut per la decisió de diferents entitats feministes d’exigir que s’aclareixin aquests crims i se’n detinguin els autors. És interessant de veure la pel·lícula Bordertown, la Ciudad del Silencio, d’Antonio Banderas i Jennifer López.
Les dones constitueixen més del 50% de la població migrant tot i que no són tan visibles com els homes. Moltes dones fugen de la violència masclista de la seva societat al mateix temps que volen portar una vida més digna i, en el cas de les que tenen fills al país d’origen, obtenir uns ingressos que els permetin de donar estudis a la fillada. El fet de migrar dóna més llibertat a la dona però s’ha d’enfrontar al risc de patir violència sexual. Les dones han estat i continuen sent cossos utilitzables i violables.
La diferència de poder entre home i dona que hi ha a totes les societats, fa que elles s’hagin de sotmetre i patir tot tipus de violència per part dels homes: econòmica, psicològica i sexual. Les dones migrants irregulars són les que estan més exposades a aquesta violència i el 60% pateixen agressions sexuals.
Moltes dones fugen dels camps de refugiats d’Haiti cap a la República Dominicana amb l’esperança de poder dedicar-se a feines domèstiques. Per poder passar la frontera utilitzen el sexe com a moneda de canvi i moltes acaben a la prostitució.
Les que volen passar des de Mèxic als Estats Units surten de casa sabent que seran violades pel camí i, com a prevenció, s’injecten un anticonceptiu que té una durada de tres mesos. La frontera entre els dos països té 3.200 quilòmetres de llargada i hi ha moltes zones dominades per càrtels del narcotràfic i zones de tolerància on la policia no hi entra. El 80% de la indústria maquiladora de Mèxic es al costat de la frontera i utilitza com a mà d’obra les dones que no aconsegueixen de passar als Estats Units. Les que procedeixen de Centreamèrica poden utilitzar un tren de mercaderies, La bestia, amb un pagament inicial d’uns mil dòlars. Durant el viatge, a més de les probables agressions sexuals, els poden exigir més diners o, simplement, ser llançades daltabaix del tren. És il·lustrativa la pel·lícula Sin nombre. Hi ha una ruta alternativa que consisteix a travessar el desert de Sonora i també és molt perillosa. A Mèxic són violades el 80% de les dones migrants.
Les migració femenina subsahariana cap a Europa que passa pel Marroc fuig de la violència masclista i de l’ablació. El 59% d’aquestes dones pateixen violència sexual durant el trajecte. Els mitjans parlen sovint de dones embarassades que travessen en pastera i donen un missatge subliminal que diu que aquestes dones volen utilitzar l’embaràs per fer pena i tenir més possibilitats de quedar-se a Europa. Cal tenir en compte que el viatge migratori de les dones subsaharianes dura molt molts mesos i si travessen l’estret de Gibraltar embarassades és perquè han estat violades durant el trajecte.
Moltes vegades les dones migrants no tenen un projecte migratori i el viatge és per fugir de la violència, com és el cas de Colòmbia, país que fa més de quaranta anys que és en guerra i en què les dones pateixen agressions sexuals de les dues parts en conflicte. És curiós que a les negociacions de pau no hi ha gairebé mai cap dona.
Les dones
desplaçades de Somàlia cap a Kènya fugen de la infibulació, dels matrimonis
forçats i de la mort, gairebé segura, en el part.
La
violència contra les dones és un fenomen global i és una realitat
invisibilitzada pels mitjans de comunicació.
A Espanya, les dones migrants en situació irregular que denuncien violacions són ingressades als CIE per ser expulsades del país i això fa que hi hagi impunitat. Com més impunitat més força té el patriarcat. Moltes vegades els violadors són els mateixos companys de viatge amb la tolerància de policia corrupta o inoperant.
Cal reclamar canals regulars de capacitació, reparació integral i prevenció de la violència sexual contra les dones. Cal un canvi en l’educació dels nois i dels homes, per donar-los un sentit ètic que no permeti les constants agressions sobre les dones. Cal que reflexionem per veure com ens posicionem davant la violència de gènere, fins i tot la violència més petita. El masclisme islàmic no és més violent que el llatinoamericà. La sensació que es té quan es van a fer xerrades a instituts, és que anem enrere, que no hi ha progrés, sinó retrocés en l’aspecte de la violència contra la dona. La dona és un cos utilitzable i violable, com ja s’ha dit anteriorment.
Xavier Merino Taberner
Membre d'ACAT i de Justícia i Pau
27/06/14
