L’ús de catèters per reparar sense cirurgia lesions cardíaques, congènites o no, a tot tipus de pacients, també en nens, és cada vegada més rutinari. “Demà n’opero dos ”, diu el cardiòleg i hemodinamista infantil Pedro Betrián, de Vall d’Hebron. Però la intervenció d’un nadó de cinc mesos i sis quilos, amb un cor de cinc o sis centímetres, ha estat la primera al món.
En Walild tenia problemes al cor que abans de néixer ja va detectar l’equip de cardiologia pediàtrica de Vall d’Hebron, que a més és centre de referència per a cirurgia de cardiopaties congènites. Les aurícules esquerra i dreta estaven comunicades, una cosa que passa sovint al fetus però que sol tancar-se després del naixement, i si el foradet que comunica les aurícules roman, explica Betrián que “sol soportar-se bé: els nens viuen amb normalitat, van a l’escola, el porten sense grans problemes encara que hi hagi certa sobrecàrrega pulmonar; fins i tot hi ha pacients que ho han descobert als 70 anys”.
Però aquesta comunicació entre aurícules no es tancava en el cas d’en Walild, ni en absolut era possible una vida mig normal. La sang que arribava del pulmó tornava a passar d’una aurícula a l’altra i d’allà novament al pulmó. Així que la sang neta no es distribuïa per tot el cos com devia i molta hi tornava altra vegada al circuit pulmonar, la qual cosa provocava una gran sobrecàrrega respiratòria i cardíaca. “En Walild no podia sortir de l’UCI”.
Per això, cardiòlegs i hemodinamistes (els que intervenen amb els catèters) es van llançar a aquesta intervenció a través de les seves miniartèries i el seu minicor, sense esperar que tingués quatre o cinc anys, com és habitual. “Ho vam poder fer perquè comptàvem amb un nou tipus de dispositiu per a l’oclusió de la paret que, en lloc de ser metàl·lic, com són habitualment, és gairebé tot ell de tela, molt flexible i tou, cosa que reduïa moltíssim el risc de fer mal a les parets del cor en introduir-se’l”. El risc que sigui pitjor el remei que la malaltia és el que impedeix amb freqüència intervencions a aquesta edat.
El dispositiu oclusiu entra plegat dins d’un catèter per la femoral, amb una única petita ferida a l’engonal. En arribar al cor, es desplega com dos paraigües, un a cada costat del forat entre aurícules, i s’hi fixa. “I en una setmana, la tela queda envoltada pel mateix teixit del seu cor i perfectament integrada”.
En Walild va sortir de l’UCI en dos dies. Respirava i bombava amb normalitat pocs minuts després de la intervenció. Cinc dies després de passar pel quiròfan va marxar per primera vegada a casa. D’això fa gairebé set mesos, i el petit ha complert un any i no pren medicació. Perquè ja no la necessita. “Obre una alternativa a aquests casos tan delicats, perquè fins ara l’únic que podíem fer era operar-los obrint el pit, l’estèrnum, i parant el cor per reparar-lo. Són intervencions de molt risc, amb una recuperació difícil i, sens dubte, molt més lenta”, explica l’especialista de Vall d’Hebron.
L’equip de cardiologia infantil i els seus hemodinamistes intervenen via catèter nens petitíssims, lactants i nounats, però no havien fet, enlloc no s’havia fet, una oclusió d’aquest tipus perquè no comptàvem amb aquest tipus de dispositius tan flexibles. A través dels catèters que recorren minúscules artèries, s’obren vàlvules, tanquen tubs o amplien passos estrets. Tot just fa quinze anys era impensable: tots els problemes s’havien de resoldre obrint.
En el recent congrés europeu de cardiologia que s’ha celebrat en els últims dies a Barcelona es va posar èmfasi en la necessitat d’estendre el cateterisme a més indicacions. Avui dia s’intervenen d’aquesta manera el 92% dels infarts i angines de pit i creix el seu ús per substituir vàlvules cardíaques.
Ana Macpherson
05/09/14
La Vanguardia
