dimarts, 13 de setembre de 2016

Si pot, no vagi al metge

Una societat hipocondríaca

Una visita al doctor, per si de cas, ens portaria a fer-nos angoixants revisions i anàlisis cada dos per tres

Mirant enrere observo que una de les preocupacions que més sovint han ocupat aquesta tribuna ha sigut advertir sobre la medicalització de la nostra hipocondríaca societat. Medicalització que no queda restringida a la sobreprescripció de medicaments, sinó que engloba àmbits tan diversos com la psiquiatrització dels estats d’ànim, l’així anomenada salut de la dona, la promoció de malalties o la cirurgia innecessària. De manera que en aquest article del centenari els resumeixo algunes de les meves reflexions sota un lema: si pot, no vagi al metge.

Vostè no ha d’anar al metge si es troba bé, perquè si es troba bé seria estrany que el metge li diagnostiqui algun desperfecte greu. Vull dir que no és imprescindible que vostè vagi al metge per si de cas, perquè si seguíssim aquesta lògica estaríem fent-nos revisions cada dos per tres, cosa que només ens reportaria angoixa i preocupacions (a veure com surten les anàlisis?). Si vostè es paga la revisió mèdica de la seva butxaca o la seva empresa l’hi ofereix gratuïtament, sàpiga que es tracta d’una despesa inútil. Pensi que, afortunadament, en el nostre entorn la gent gaudeix d’excel·lent salut i l’esperança de vida a Espanya, i a Catalunya en particular, està dins de les cinc millors del planeta. Per tant, tranquil, sobretot si vostè posa de la seva part i menja i beu raonablement, s’exercita amb moderació i no fuma.

Que què li pot passar si va al metge trobant-se bé? L’hi ho explico. El facultatiu li demanarà una sèrie de proves per si de cas vostè estigués malalt i no se n’hagués assabentat. Començarà amb unes anàlisis de sang que fins i tot vostè li sol·licitarà que siguin molt completes. També una radiografia de tòrax, un electrocardiograma i una ecografia abdominal per si de cas.

Però sàpiga que com més proves li facin més gran és la probabilitat que alguna no surti bé. Valguin com a exemple aquestes fletxetes que apunten cap amunt o cap avall impreses al costat d’algun dels 30 o 40 paràmetres analítics que li han determinat. Aquestes fletxetes cap amunt o cap avall donen molts maldecaps. En primer lloc a vostè mateix, que obrirà el sobre que li entreguin al laboratori i pensarà que alguna cosa greu està passant: «Què vol dir aquesta fletxeta cap amunt, doctor?» Si el seu metge és raonable i el que passa és que vostè pateix de 20 mil·ligrams més de colesterol del que marca el límit alt de la normalitat (per cert, cada vegada més baix), no passarà res. Potser li farà una recomanació dietètica.

Si el metge vol anar al fons de la qüestió, li repetirà una anàlisi més completa o, directament, li receptarà una pastilla diària. Vostè es troba bé però s’està acostant perillosament a la possibilitat d’estar malalt ¡Compte! Si el que ha succeït és que surt una mica més alt del normal un marcador tumoral que li han demanat sense que vostè ho sàpiga (i sense fonament científic), prepari’s. Amb compte si en lloc d’una fletxeta indiscreta li troben una ombra en una radiografia; el més probable és que li aconsellin un escàner o una ressonància magnètica, en les quals vostè té un 1%-3% de possibilitats que li detectin una anomalia anatòmica que desperti l’interès desmesurat del radiòleg i que potser el portarà a una exploració més cruenta com una biòpsia o una endoscòpia per si de cas… ¡Compte!

Ja sé que els rics es fan moltes revisions, però no hi guanyen res amb això. Més aviat al contrari: molts es tornen malalts imaginaris i víctimes de les revisions periòdiques amb les quals els centres privats fan negocis amb el per si de cas. Sé d’una jove de 42 anys que va perdre el seu tim innecessàriament –ja que li va ser obert l’estern de punta a punta– per si de cas tenia un tumor que no tenia (era un «tim gran», li van dir). A un altre no-pacient, un dermatòleg en precari li va biopsiar innecessàriament un hematoma en un dit que s’havia fet punxant-se amb un roser per si de cas fos un melanoma; 15 dies de baixa. Sé d’una altra no-pacient, de 72 anys perfectament portats, a qui després d’una revisió ginecològica, que no hauria d’haver-se fet, li van aconsellar una histerectomia i una cirurgia a la mama per un càncer mínim. La pobra va perdre innecessàriament la matriu després de dues intervencions per oblidar i va morir per culpa d’una quimioteràpia injustificable que li va clavar una oncòloga addicta als protocols.

Així que si vostè es troba bé, cuidi’s i no vagi al metge. Té un ínfima possibilitat de patir una malaltia greu, i en canvi corre el risc d’entrar en una espiral de violència d’anàlisis, radiografies i cirurgia innecessàries. L’hi diu un metge.

Antoni Sitges-Serra
11/09/2016