dissabte, 18 de juny de 2016

Vint nens moren al desert del Sàhara abandonats pels traficants

Els cossos de 14 adults es trobaven al costat d’ells al desert del Níger

Els van condemnar a una mort atroç. Almenys 34 persones, entre ells una vintena de nens, van morir de set quan van ser abandonats al desert del Sàhara per traficants de persones. Els cossos de les víctimes, de diverses nacionalitats africanes, van ser localitzats a prop de la ciutat d'Assamaka, a la frontera entre el Níger i Algèria, una zona per on passa una de les rutes centrals d’immigrants o refugiats africans cap a Europa. El ministre d’Interior de Níger va confirmar ahir les morts i va acusar els comerciants de persones. El comunicat de l’organisme nigerí va ser tan escarit com demolidor: “Trenta-quatre persones, inclosos cinc homes, nou dones i vint nens van morir en intentar creuar el desert (...), on van ser abandonats pels traficants”. Abans de morir deshidratats, les víctimes van haver de suportar temperatures de més de 45 graus.

No és la primera vegada que el Sàhara es converteix en una tomba de sorra. Segons l'Organisme Internacional de les Migracions, la ruta central africana, que parteix des de la ciutat nigerina d'Agadèz i des d’allà es deriva a través del desert cap a Algèria o ­Líbia, és una de les més perilloses del món.

Fa menys d’un any, després del descobriment de 48 víctimes més abandonades al Sàhara, el cap de missió de l'OIM a Níger, Giuseppe Loprete, admetia a aquest diari que aquest tipus d’ successos són la punta de l’iceberg d’un drama ocult. “El Sàhara és una tomba tan gran com la Mediterrània, però és difícil quantificar els morts. Estem parlant d’una extensió de sorra més gran que França, molts dels qui hi moren no seran mai localitzats”, va explicar.

Diversos experts en la regió subratllen que la xifra de morts travessant el desert podria ser similar a la d’ofegats a la Mediterrània. Luis Encinas, que va treballar a la zona com a responsable d’operacions a l'Àfrica occidental de Metges sense Fronteres, coneix bé la impunitat amb què operen les diverses màfies de persones. “El Sàhara és el pati del darrere d’aquesta crisi humanitària. Probablement en moren tantes al desert com al mar, però allà ningú no se n’assabenta ni se’n vol assabentar”, apunta. 

Un grup de refugiats s'amunteguen entorn d'un punt d'aigua al campament de Diffa (Níger) (AFP)
A més de suportar viatges de diversos dies en cotxes o camions atapeïts (cada passatger paga uns 130 euros, però el preu varia segons la demanda) i desballestats, en què una avaria mecànica pot ser mortal, la ruta té altres perills: traficants rivals, grups gihadistes o bandits oportunistes que roben i fins i tot assassinen els ocupants dels vehicles.

Les extremes condicions ­cli­màtiques, amb constants tem­pestes de sorra i amb vies ­canviants –parlar de carreteres és una frivolitat–, faciliten que es perdi el rastre dels cadàvers i que la sorra els enterri en poques ­hores.

No hi ha xifres oficials de morts, però sí de quants ho intenten. Segons les autoritats nigerines, cada setmana passen per la ciutat d'Agadèz uns 3.000 immigrants o refugiats en la seva ruta cap a Europa. Sovint el seu rastre es perd a Algèria o Líbia.

L’informe En la ruta d’im­migrants al Níger, basat en entrevistes a 2.000 immigrants i refugiats que van utilitzar aquesta ruta central a l'Àfrica, facilita la ­comprensió de la realitat migratòria a l'oest d'Àfrica. Segons aquest estudi, la majoria de persones que van travessar el desert són homes joves —27 anys de mitjana—, ­solters i de fins a 15 nacionalitats africanes diferents, encara que amb el Senegal, Gàmbia i Mali com a principals llocs d’origen. La ­majoria dels dos mil immigrants entrevistats denunciaven haver rebut abusos per part dels traficants o les autoritats com robatoris dels documents d’identitat, ­assalts o abusos.

Més de 10.000 persones s’han ofegat a la Mediterrània des del 2014, gairebé 3.000 d’elles en el que portem d’any. En el cas del ­Sàhara, no només no hi ha xifres fidedignes del nombre morts al desert; tampoc no hi ha cap missió de rescat per salvar els qui naufraguen a la sorra.

Xavier Aldekoa
17/06/2016