dissabte, 30 de novembre del 2013

Creien que Vicenç Ferrer era un espia

Un llibre i una pel·lícula recuperen la figura del missioner jesuïta a l’Índia

D’esquerra a dreta, Puig, Arias, Anna Ferrer i Manuel Rivas
Per què tenien tant interès les autoritats índies en fer fora Vicenç Ferrer del país el 1968? La pregunta de Cristina Puig va sonar incisiva a la sala on tres contertulians (Manuel Rivas, Imanol Arias i Anna Ferrer) es van reunir en una conversa intel·ligent amb motiu de la presentació d’un llibre ( Vicenç Ferrer, amb rumb a les estrelles, amb dificultats), de Manuel Rivas (RBA), i una pel·lícula sobre el que va ser missioner jesuïta, pare dels intocables.

Anna Ferrer, la seva esposa durant més de quaranta anys, va explicar que les autoritats índies no entenien per què aquell home arribat des d’Europa treballava amb els pobres. “Creien que era un espia”, va sentenciar. En aquells temps, el govern indi aplicava programes de desenvolupament a les zones pobres, “però no arribaven a la població”, i no acceptaven aquella presència.

“Vicenç Ferrer, el 1968, participava del pol·len que feia vibrar en aquell moment el món”, va explicar Manuel Rivas, que va definir Ferrer com un avançat al seu temps. “Vaig llegir un diari indi d’aquella època la pregunta del qual em donava la clau: ‘No serà que volen treure Vicenç Ferrer perquè evidencia la incompetència de la política?’”.

“Volien treure Vicenç Ferrer perquè era un home blanc, un religiós, una persona amb voluntat de transformació que tocava els intocables i això el feia perillós”, explicava Imanol Arias, que protagonitza la pel·lícula que emetrà TVE sobre la vida de Vicenç Ferrer. Manuel Rivas ha visitat els llocs que va recórrer aquell home d’aparença fràgil, de frases senzilles i rotundes, que va ajudar a crear pous, escoles i hospitals. L’especial manera de caminar de Ferrer (“sempre per les dreceres”) el va intrigar. Rivas ha preguntat a desenes de persones que el van conèixer, intocables que no podien creuar la seva ombra amb la de les castes riques i que al principi només demanaven al missioner camins per anar al cementiri.

I li van revelar el secret: “Ens va treure la por de parlar!”. Els intocables, els més pobres de l’Índia, estaven ficats en un pou tan profund que els paralitzava, però la manera de comunicar-se de Ferrer els va ajudar a desactivar la por a l’abandonament. L’heroi de les sandàlies trencades va deixar “una herència: les paraules mouen accions, els somnis estan per realitzar-se”. Ferrer es va anticipar a la teologia de l’alliberament, a l’alliberament de la dona i va crear hàbitat ecològics, va dir Rivas.

Anna Ferrer ho va dir així: “Quan vam arribar fa 44 anys no teníem res; però Vicente tenia la consciència que podia eradicar la pobresa. El sentit de l’humor el va ajudar molt a superar els obstacles fins que vam tenir una organització darrere. Però sabia, com Mark Twain, que el veritable sentit de l’humor sorgeix del profund coneixement del dolor”.

Antonio Cerrillo
29/11/13
La Vanguardia