dilluns, 30 de setembre del 2013

Sanar la injustícia

Iniciativa Social Al Raval: Un grup de veïns crea l’Espai de l’Immigrant, on assessoren sense papers perquè reivindiquin el seu dret a la sanitat pública.
Foto per Danny Caminal
La recepció és un lloc neutral, molt diferent de com un s’imaginaria un espai “de resposta”, “alliberat” i autogestionat. Pràcticament no hi ha cap pòster ni cap pancarta a les parets, que estan acabades de pintar. És com un pis que s’acaba d’estrenar. “Aquí ve gent que, principalment, té por, i nosaltres no volem espantar ningú, al contrari, volem que vinguin i se sentin còmodes”, explica Ulises, veí del Raval, activista i educador de l’Espai de l’Immigrant, entitat que va obrir les seves portes el gener passat al número 2 del passatge de Bernardí Martorell –un carreró que hi ha al carrer de Sant Rafael–, amb diversos objectius. 

Els principals, fer una denúncia pública de l’exclusió del sistema sanitari de milers de persones que estan en situació irregular a Espanya amb el reial decret llei 16/2012; atendre d’urgència els molts veïns del barri als quals la sanitat pública ha tancat les portes –per aquesta raó formen part del col·lectiu una metge titular i dos residents– i acompanyar-los als centres de salut a reivindicar els seus drets. “Nosaltres no fem caritat, som un grup de persones que lluitem contra la injustícia i expliquem als nostres veïns quins són els seus drets i la importància que té que lluitin per aquests drets”, prossegueix convençut l’educador.

La consulta funciona cada divendres de cinc a set de la tarda. Hi treballen –de forma altruista, no cal dir-ho– a més a més de les tres metges, tres infermeres, dues educadores socials, un pedagog i dues veïnes encarregades de la difusió, la pedra angular de la iniciativa, perquè el seu principal repte és arribar a la població interessada, que conegui l’espai i que hi vagi. “Estan fent una feina espectacular, recorrent les botigues de fruita i els locutoris, explicant que estem aquí i que poden venir al nostre centre a ser atesos”, explica Ulises, que insisteix que tan important com una primera assistència mèdica d’urgència és l’assessorament. “Això ni és ni pretén ser un sistema sanitari paral·lel. Al contrari, el que volem és lluitar perquè totes les persones siguin ateses en el sistema sanitari públic, però, mentrestant, el que no podem deixar és que ningú quedi desatès. Aquí se’ls fa una primera visita i, normalment, el pas següent és acompanyar-los a l’hospital perquè els atenguin amb els recursos necessaris”, expliquen els impulsors.

Els resultats de l’acompanyament varien en funció de qui troben a l’altre costat del taulell, relaten. En principi, expliquen que si el pacient està molt greu se l’atén, i després se li passa la factura, que els immigrants senten com si fos una multa (“poden arribar a cobrar-los fins a 350 euros per la visita”). Una multa per estar malalts. L’Espai de l’Immigrant denuncia la falta d’informació dels treballadors sanitaris, que moltes vegades “no informen correctament els pacients i apliquen malament el reial decret”.

Desinformació
L’aplicació a Catalunya del reial decret permet que molts dels a priori exclosos del sistema amb el certificat del padró puguin tornar a entrar-hi, però el desconeixement d’aquesta possibilitat fa que moltes de les persones que podrien beneficiar-se’n no ho reclamin. Per això, després de la consulta, les persones que van a l’espai –nascudes principalment al Pakistan, Bangla Desh o l’Índia– són ateses a l’oficina dels drets socials.


Helena López
09/13

dissabte, 28 de setembre del 2013

Envellir en un geriàtric mantenint la capacitat de decidir

El Consorci d'Acció Social de Catalunya impulsa una "revolució assistencial" perquè els usuaris de residències tinguin la màxima autonomia.

La nova ala de la residència de Sant Hilari Sacalm busca recrear una llar i que els usuaris se sentin còmodes i com a casa © ACN
El Consorci d'Acció Social de Catalunya (CASC) està impulsant un canvi en la concepció de l'assistència a persones de la tercera edat.

L'objectiu és abandonar paternalismes i l'intervencionisme excessiu i tractar els avis com el que són: adults amb capacitat per decidir. Rustullet ha explicat que la intenció és acabar amb la fractura institucional que es genera quan un ancià ingressa en una residència. "Fins ara s'havia d'adaptar totalment a la institució, a la residència, i deixar els seus hàbits i costums fora", ha detallat la directora tècnica del consorci que afegeix que amb el programa 'Tu decideixes com vols envellir' situen l'usuari al centre de les decisions. El programa l'han desenvolupat a nivell teòric i metodològic durant dos anys i des de fa quatre mesos l'han començat a aplicar als tretze centres que gestiona el CASC arreu de Catalunya. El Consorci d'Acció Social de Catalunya impulsa una "revolució assistencial" perquè els usuaris de residències tinguin la màxima autonomia

Un d'aquest centres és el geriàtric i centre de dia de Sant Hilari Sacalm on, seguint aquesta "nova mentalitat", han convertit una ala en un espai amb sofàs i llar de foc perquè els usuaris hi puguin passar estona en un entorn acollidor i familiar. "L'objectiu és que se sentin com a casa i que puguin respondre afirmativament quan algú els pregunti si són feliços aquí", ha detallat Rustullet.

El programa té una aplicació pràctica i preveu canvis ja des del moment d'ingrés de l'usuari. L'ancià que hagi d'anar a la residència tindrà un gerocultor d'acollida, que l'acompanyarà durant un mes mostrant-li els espais, presentant-li els companys i, sobretot, coneixent quins són els seus gustos i aficions. En alguns casos, els ancians no van a viure directament a la residència, sinó que hi fan una mena d'adaptació durant unes hores o els professionals també el visiten a casa seva.

Aquest coneixement serveix per elaborar "els deu manaments" de cada usuari, uns gustos, aficions i preferències en el tracte que tots els professionals del centre coneixen. Per exemple, si no li agrada el formatge, a la cuina no li posaran aquest ingredient en cap plat. O, si li agrada dibuixar, tindrà a la seva disposició llibretes i llapis de colors per no deixar de practicar. A més, també es pot endur mobles de casa seva o objectes de decoració perquè l'ingrés en el centre sigui menys traumàtica.

Un cop a la institució, els usuaris poden escollir a quina hora del dia volen aixecar-se o a quina hora volen esmorzar. També tenen capacitat de decisió en les activitats perquè poden decidir en quines participen i fer propostes sobre què els agradaria fer. Els usuaris es reuneixen en assemblees on fan propostes i les voten.

Un els canvis més celebrats en el centre de Sant Hilari Sacalm és l'adquisició d'un transport adaptat que permet que els ancians, acompanyats de gerocultors, surtin de la residència per anar a comprar al poble. "Anem al supermercat on trien el menjar que volen o a la merceria a comprar i, quan tornem, ho guardem a la cuina, a l'habitació o on toqui", ha explicat Rustullet.

La residència de Sant Hilari Sacalm compta amb 54 usuaris i el centre de dia en té vuit. El director del CASC, Estanis Vayreda, ha explicat que introduir tots aquests canvis és més una qüestió de mentalització de professionals i de canvis en la manera de fer, però a nivell econòmic no representa un sobrecost massa elevat. En el cas de Sant Hilari, per aplicar el programa han hagut de contractar una persona més que fa mitja jornada.

ACN
27/09/13
AraGirona.Cat

divendres, 27 de setembre del 2013

L'empremta genètica no tan sols depèn dels gens

Un projecte científic amb participació catalana completa el mapa dels senyals químics que fan que els mateixos gens facin una persona diferent d'una altra.

L'empremta genètica no tan sols depèn dels gens NIH
Per què el mateix gen encarregat de la producció de melanina, és a dir, de la pigmentació de la pell, s'acaba expressant de manera diferent en uns individus i en uns altres? 

De la mateixa manera, per què un mateix gen relacionat amb el càncer o l'Alzheimer acaba donant problemes a unes persones i a d'altres no? 

La diferència entre uns i altres no està tan sols en els 23.000 gens que formen la doble hèlix. Sovint els mateixos gens donen lloc a situacions diferents. Es troba, sobretot, en els estímuls externs i en els centenars de milers d'altres senyals químics que interactuen amb el genoma, els quals es podria dir que li donen personalitat, i que, quan l'any 2000 es va presentar el primer genoma humà, es pensava que eren ADN porqueria.

Ja fa temps que se sap que els gens tan sols són el 3% de la nostra empremta genètica, i que tots aquests senyals, més del 90% del material genètic, contenen milers d'instruccions que són les que, al cap i a la fi, posen en marxa un gen, amb més o menys intensitat. En un paral·lelisme amb els racons de l'Univers encara per descobrir, la matèria i l'energia fosques, també s'han reanomenat com a ADN fosc . I és el que, al cap i a la fi, es tradueix en el fet que algú predisposat manifesti una malaltia o no, o que uns siguin més morenos que d'altres.

Varietat i diversitat
Entre aquests senyals hi ha els ARN i el micro-ARN, que són els que determinen el que s'anomena variabilitat genètica funcional. Just aquesta setmana Nature i Nature Biotechnology han publicat dos estudis que han permès completar el mapa de la variació genètica funcional en humans. S'emmarca dins del projecte Geuvadis, en què han participat 50 científics, entre els quals investigadors catalans del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. S'ha utilitzat material genètic de 462 individus, dels quals ja s'havien recollit mostres biològiques a través del projecte 1000 Genomes. La feina de seqüenciació s'ha fet des del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG).

El 70% dels gens estan regulats per ARN i micro-ARN. "El que hem aconseguit és establir com és la conversa que aquests mantenen amb els gens", explica Xavier Estivill, coordinador de l'aportació catalana i de la resta d'Espanya al projecte.

D'una banda, l'àcid ribonucleic, els ARN missatgers, s'encarreguen de fer la feina perquè els gens puguin sintetitzar proteïnes i altres molècules fonamentals per al cos. De l'altra, els micro-ARN s'encarreguen d'inhibir l'expressió d'un gen. "Quan una d'aquestes molècules no funciona com cal és com si els frens d'una bicicleta deixessin de funcionar", explica Estivill.

Simplificar les coses
El mapa que han obtingut els científics és complex. Els humans comptem amb uns 23.000 gens, però els senyals que en condicionen la variabilitat pugen a centenars de milers que, a més, sovint treballen en grups. A simple vista, semblaria que la història de la genètica es complica. Per Estivill, però, precisament obre una nova porta a l'hora d'afrontar més fàcilment la complexitat de moltes malalties multigèniques (en les quals intervenen molts gens). "En aquestes malalties, orientar els fàrmacs als ARN pot simplificar les coses perquè al final les vies metabòliques convergeixen -explica l'investigador català-. En moltes malalties no n'hi haurà prou seqüenciant el genoma del malalt, també caldrà analitzar-ne la funcionalitat", afegeix.

Ara el següent pas és fer estudis per obtenir un full de ruta dels ARN i micro-ARN que intervenen en malalties com l'Alzheimer.

Néixer amb un DNI genètic
Tenint en compte aquesta variabilitat que no depèn només dels gens -que tan sols són una part-, ¿té sentit seqüenciar d'una sola vegada i de manera rutinària el genoma dels nadons acabats de néixer? ¿Permetria això preveure possibles malalties i actuar per evitar-les, frenar-les o tractar-les millor? Aquesta mateixa setmana s'ha donat a conèixer que els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units iniciaran quatre projectes per analitzar els beneficis i les limitacions, tècniques i ètiques, de fer-ho. Se seqüenciarà el genoma de 204 nadons que neixin amb algun problema de salut i se'ls seguirà durant els seus primers cinc anys de vida.

Mònica L. Ferrado
22/09/13

dijous, 26 de setembre del 2013

Les obreres de la moda

De nou la passarel·la. Aquesta addicció juvenil. Aquest negoci monumental. L'exaltació estètica, ple d’aspiracions. Torna el de sempre, la recreació del passat amb un vernís de novetat capaç d'encendre el desig i reproduir en un llenguatge universal les seves consignes per tal de capturar l'aire del temps. "Els anys s'assequen com fulles", escriu l'autor del moment , el recuperat John Salter, de moda com els pantalons al turmell o les botes amb tatxes. Però, mentre la prosa sense pedreria de Salter es llegeix com un descobriment, els dissenys que aquests dies desfilen en les setmanes de la moda -ara, la de París- s'exhibeixen com una evidència. Ni teories al Barthes, ni poesia costurera en les cròniques. El que en veritat cotitza és la nomenclatura: les marques, les tendències i, molt especialment, les models.

Els rànquings de les més ben pagades s'han convertit ja en un tòpic, encara que sempre apareguin a les pàgines de xafarderia. Mentre es consagren les més famoses, tan indispensables per a qualsevol inauguració, campanya o reportatge, una legió de noies anònimes, algunes vulnerables nines de porcellana -com cantava Serrat -, es vesteixen i desvesteixen diverses vegades al dia davant d'un director de càsting que les escruta sense pietat. El 30 %, segons l'organització Model Alliance, ha patit tocaments o ha estat acomiadada per no perdre dos quilos. La majoria té entre 15 i 22 anys i el seu esforç major, consisteix a estar primes. Engreixar un quilo significa una derrota. Les que arriben a les passarel·les internacionals representen un privilegiat 2%. Hi ha nenes de quinze anys a qui un fotògraf els demana que es despullin. Una d'elles confessava que es va amagar en el bany a plorar, però després ho va fer, va posar. A vegades treballen dotze hores seguides. I no són poques les que, gràcies a Déu, reben un vestit i el sopar com a únic salari. Els abusos sexuals sempre han acompanyat a aquesta professió sobre la qual pesa l'acusació de frivolitat, prebendes, objectualitzar del cos i el narcisisme. Viure de la imatge, en veritat, té alguna cosa a veure amb la prosa rasa de Salter: cal assumir una actitud guanyadora des del primer moment.
Però la realitat amaga massa històries sòrdides, i parlar dels drets de les models sembla un assumpte molt diferent que la resta de reivindicacions laborals. Garantir els mateixos drets que emparen qualsevol altre ofici és el que pretenen associacions com Equity o Model Alliance: regular horaris, limitar l'edat de les noies per treballar, controlar el mobbing i els abusos...

Perquè sota les catifes del glamur hi ha un brut suburbi on es cometen autèntics atropellaments contra les belles obreres de la moda.

Joana Bonet
25/09/13
La Vanguardia

dimecres, 25 de setembre del 2013

Augmenten els casos de ludòpates que empenyoren les joies familiars

La Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any.

La dificultat per aconseguir crèdit dels bancs ha provocat que cada vegada més persones addictes al joc es venguin o empenyorin les joies familiars per aconseguir diners. La cap de la Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), Mercè Soms, detalla que sovint es descobreix una ludopatia quan es destapen els deutes del jugador. Abans, el més habitual era que el ludòpata hagués demanat diversos crèdits de poca quantitat al banc però, en els darrers mesos, han detectat un increment en els jugadors que empenyoren joies per aconseguir efectiu. La unitat ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any, el 31% joves menors de 30 anys.

La crisi econòmica o la dificultat per accedir a diners també s'ha notat en el comportament de les persones addictes al joc. Mercè Soms ha explicat que, generalment, es descobreix una ludopatia quan la família del jugador descobreix que s'ha gastat els estalvis o que arrossega algun tipus de deute contret amb alguna entitat bancària.

Segons Soms, durant anys era habitual que els jugador recorreguessin a préstecs continuats de petites quantitats per poder continuar jugant un cop s'havien esgotat els diners. Ara, però, ja no és tan senzill aconseguir aquests crèdits i, per això, els ludòpates busquen altres fonts de diners en efectiu com, per exemple, empenyorar joies. "Un comportament que detectem ara que abans no vèiem és la venda de joies d'or, per aconseguir diners es venen les joies dels familiars", explica la cap de la Unitat de Joc Patològic.

Durant el primer semestre de l'any, a la unitat han atès 61 nous casos, el 31% dels quals són joves de menys de 30 anys. El percentatge de joves és més elevat que el de l'any 2012 quan representaven el 22% dels 85 nous casos. Mercè Soms explica que una "distracció habitual" que s'està posant de moda entre els joves i que pot acabar generant una addicció és passar els vespres del cap de setmana jugant al casino o a la ruleta. "Primer hi van en grup per passar una estona divertida però per a alguns acaba essent un problema", explicat la psicòloga clínica.

Tot i això, tant en joves com en el conjunt dels atesos -que van dels 14 als 85 anys-, la principal addicció continua essent les màquines escurabutxaques. De fet, 6 de cada 10 nous casos del 2012 són addictes a aquestes màquines. Mercè Soms ho atribueix a que són molt accessibles perquè n'hi ha a la majoria dels bars, es necessiten pocs diners per jugar-hi d'entrada i perquè estan programades perquè el jugador "cregui que té el control" i que recuperarà de seguida els diners que ha anat perdent.

Sovint, les escurabutxaques són l'addicció principal però el jugador també prova sort amb altres tipus de jocs d'atzar com ara la loteria, els casinos o el bingo. A la Unitat de Joc Patològic també han notat un increment de persones addictes a les compres compulsives. Aquesta addicció sol afectar més a dones, tot i que també han tractat algun home. Del total de pacients, la majoria de jugadors són homes (el 85%) davant un 15% de dones addictes al joc.

Més Internet
Al llarg dels darrers anys, també han augmentat les addiccions al joc a través d'Internet. En aquests ludopaties, Soms detalla que cal diferenciar entre els addictes a Internet amb diners -casinos en línia o pòquer, per exemple- i els que es passen hores i hores jugant a través de la xarxa però sense gastar un euro. Entre aquests darrers hi ha també menors d'edat que ni estudien ni surten amb amics perquè es passen el dia enganxats a l'ordinador.

Les persones grans també són un altre grup d'atenció. Mercè Soms explica que les persones que es jubilen disposen de cop de molt temps lliure que moltes vegades no saben com administrar. Per això, o bé passen més hores al bar i comencen a jugar amb les màquines escurabutxaques o també poden aficionar-se a altres jocs, com el bingo. La Unitat de Joc Patològic també tracta un grup de jubilats que tenen entre 65 i 85 anys.

La cap de la unitat, Mercè Soms, detalla que el més complicat en els casos d'addiccions a jocs és recuperar la confiança familiar. "No és com una drogoaddicció, que pots fer una analítica i saber si t'està dient la veritat, en les addiccions al joc cal confiar, i no és fàcil", ha afirmat. Per això, recomana als familiars que vegin moviments sospitosos de diners o un increment en les hores de joc que es posin en contacte amb la unitat per esbrinar si es deu a una ludopatia.

ACN
Diari de Girona

dimarts, 24 de setembre del 2013

El càncer no espera

Els Estats Units acceleren l’aprovació de nous tractaments per a les fases inicials de la malaltia

Els oncòlegs demanen que els resultats de la investigació arribin als pacients com més aviat millor

L’ODAC recomana al Govern federal que aprovi un fàrmac per a càncers de mama acabats de diagnosticar L’oncòleg Josep Baselga ha defensat a Washington que s’agiliti l’autorització de noves teràpies.

En una decisió sense precedents que obre la via a accelerar l’aprovació de nous fàrmacs contra el càncer, el Comitè Assessor de Fàrmacs Oncològics (ODAC) dels EUA ha recomanat al Govern de Washington que autoritzi l’ús d’un nou medicament contra el càncer de mama per a pacients a les quals s’acaba de diagnosticar la malaltia.

La recomanació suposa un canvi de filosofia en l’aprovació de nous fàrmacs oncològics. Fins ara, els fàrmacs s’han assajat i autoritzat inicialment per a pacients amb metàstasi, en què es pot avaluar si milloren la supervivència. Però això ha fet que els fàrmacs desenvolupats durant els últims anys quedessin fora de l’abast de les pacients que més se’n poden beneficiar, és a dir, aquelles en les quals el càncer és en una fase inicial i que poden aspirar a una curació completa.

“La nostra missió és salvar vides. No ens podem permetre perdre anys esperant els resultats d’assajos clínics que sabem que seran positius”, ha declarat Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York i investigador principal de dos dels estudis que sustenten l’aprovació accelerada del pertuzumab per a pacients acabades de diagnosticar.

L’oncòleg, especialista en càncer de mama, va argumentar dijous davant els experts de l’ODAC a Washington que “la vella manera de fer les coses ja no funciona”. La proposta que va defensar Baselga va ser aprovada per tretze vots a favor, cap en contra i una abstenció. “Aquest és un moment històric”, va afirmar després de la votació Mikkael Sekeres, president del comitè d’experts, en declaracions recollides per The New York Times. L’objectiu, va dir Sekeres, és que “les dones en les fases inicials del càncer de mama visquin més i millor”. La recomanació de l’ODAC ha de ser ratificada ara per l’Agència d’Aliments i Fàrmacs (FDA) dels EUA perquè el pertuzumab sigui aprovat per a aquestes pacients. Com a norma general, l’agència segueix les recomanacions dels seus comitès d’experts. L’FDA ha fixat com a data límit per anunciar la seva decisió final el 31 d’octubre.

El fàrmac ha demostrat ser eficaç únicament en els càncers de mama anomenats HER2 positius, que representen al voltant del 20% de tots els càncers de mama. Però en aquest grup els beneficis són significatius.

En un estudi amb pacients acabades de diagnosticar, va desaparèixer tot rastre de cèl·lules tumorals en el 46% d’aquelles que van rebre pertuzumab en combinació amb dos fàrmacs més. En aquelles que van rebre aquests dos mateixos fàrmacs, però no pertuzumab, el percentatge va ser del 29%.

Segons les recomanacions de l’ODAC, el pertuzumab podrà administrar-se abans que les pacients rebin cirurgia per extirpar els tumors. Fins i tot en els casos en què no s’eradiquin totalment les cèl·lules tumorals, s’espera reduir significativament la mida dels tumors abans de la intervenció.

“El més important” de la recomanació del comitè d’experts “és que estableix un precedent”, ha declarat Josep Baselga, que fa anys que lluita perquè els resultats de la investigació arribin com més aviat millor als pacients.

Després del pertuzumab per als tumors HER2 positius, Baselga espera que s’aprovin tractaments similars per als tumors anomenats triple negatius, que representen un altre 20% dels càncers de mama.

Més endavant es podrien aprovar també per a càncers d’altres òrgans com els colorectals, en els quals ja hi ha fàrmacs que actuen específicament sobre els tumors d’alguns pacients. El principal obstacle per poder estendre aquesta estratègia a altres tipus de càncer serà trobar maneres d’avaluar l’eficàcia de teràpies administrades a les fases inicials de la malaltia.

Josep Corbella
17/09/13
La Vanguardia

dilluns, 23 de setembre del 2013

Salut mental en risc

La crisi fa disparar el nombre de depressions, casos d'ansietat i problemes d'addiccions
Els experts alerten del tractament de problemes com si fossin malalties
Demanen crear programes amb professionals diversos


La crisi econòmica no només té conseqüències visibles, n'hi ha d'altres que repercuteixen en la salut de les persones. Segons les dades de l'estudi Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2009, presentades durant el recent Congrés Català de Salut Mental, a l'Estat espanyol arran de la crisi han augmentat un 19% els casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut, un 8,4% els d'ansietat i un 4,6% els problemes relacionats amb l'alcohol. A més, segons l'informe de Salut a Catalunya, les persones amb risc de problemes de salut mental l'any 2011 era del 14,1%. “Els homes aturats tenen tres vegades més risc de patir problemes de salut mental, i les dones, 1,5”, explica Maria José Fernández, metge de família i membre del grup de treball de salut mental i ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

“S'ha constatat que, pel que fa a malalts mentals, la crisi agreuja la seva situació, perquè són persones molt vulnerables”, assegura el president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa. “El motiu rau, d'una banda, en el fet que el compliment de la pauta assistencial és més difícil de dur a terme.

Hi ha malalts que, per exemple, no es mediquen.” A més, –hi afegeix Clusa–, “hi ha unes mancances pel que fa a personal que fan que les visites s'hagin espaiat en el temps.” La preocupació creixent dels professionals de la salut, però, rau en els casos d'afectació general de la població. “El que s'ha detectat és que les persones afectades per la crisi tenen una patiment no identificable, és a dir, no es pot atribuir a una malaltia, sinó a problemes. El perill és que s'estan medicalitzant aquests problemes, però no es busca el perquè”, comenta Clusa. Una opinió que comparteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, que explica: “La crisi augmenta l'angoixa. Les persones afectades mostren, predominantment, símptomes de tristesa, ràbia, desesperació, impotència, etc., però molts cops no es tracta d'un trastorn depressiu.” El psicòleg Jordi Codina assegura que, ja “abans de la crisi, un 26% de persones sense trastorn mental van ser tractades com si en tinguessin”. En l'opinió de Moya, “si aquestes persones troben feina hi haurà una remissió completa dels símptomes”.

I és que el treball precari, els canvis en el sistema de treball, l'atur, els desnonaments, l'endeutament i la pobresa són els motius principals que afecten homes i dones, això sí, de manera diferent. “Elles reaccionen amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes agreugen el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, diu el director dels Serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Albaigues. A més, segons apunta Fernández, “un augment del 3% d'atur incrementa un 4,5% el nombre de suïcidis.”

Així doncs, per tal de donar resposta a aquesta situació, Moya apunta que “és necessari fer un canvi de model”. L'informe Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem reclama la necessitat de crear programes en què participin professionals de diversos àmbits. “S'han anat escapçant els programes més necessaris, com ara el programa Salut i Escola”, explica el psiquiatre Lluís Isern. Els professionals proposen potenciar la creació de grups específics d'ajuda mútua als centres de salut i programes de seguiment individualitzats.


LES FRASES
Les persones afectades pateixen angoixa, però moltes no tenen trastorns depressius
Josep Moya
DIR. OBSERVATORI DE SALUT MENTAL

Un increment del 3% d'atur suposa un augment del 4,5% de casos de suïcidis, morts que són evitables
Maria José Fernández
METGE DE FAMÍLIA

Els psicòlegs clínics asseguren que estan desbordats

L'augment dels casos de trastorn mental per la crisi ha fet que els psicòlegs clínics estiguin desbordats. “La ràtio no arriba als 4,5 per cada 100.000 habitants a l'Estat espanyol, molt lluny dels 18 de la mitjana europea. A més, segons un informe del Senat del 2010, hi ha una carència de fins a 7.200 psicòlegs clínics.” L'Asociación Nacional de Psicólogos y Residentes recomana la incorporació progressiva d'aquests especialistes sobretot als centres d'atenció primària, a les unitats d'oncologia i de dolor i en els programes de trastorn mental sever. A més, asseguren que actualment els trastorns mentals es medicalitzen en excés. “Seria més efectiu abordar els problemes combinant tractament mèdic amb intervencions psicològiques.”

Àngela Folguerola
27/08/13

dissabte, 21 de setembre del 2013

Sembla estrany que el cervell no falli més

La filosofia sempre té una pregunta que va més enllà del coneixement científic.

El doctor Ignacio Morgado és catedràtic de psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona i un investigador eminent del cervell.

Ha dirigit un curs al Cosmocaixa de l'Obra Social La Caixa sobre el seu recent llibre ‘Cómo percibimos el mundo: una exploración de la mente y los sentidos' (Ariel, 2012). Un curs que serveix per comprovar els grans enigmes que queden per resoldre.

Com sabem que la realitat és tal com la percebem?
I què és la realitat? La principal realitat, per a nosaltres, és allò a què podem arribar gràcies als sentits que tenim. Allò a què no arribem és com si no existís.

Ho preguntaré diferent. El que percebem és la realitat?
No, si considerem com a realitat la realitat exterior. Fora de nosaltres no hi ha percepcions. No hi ha llum, ni colors, ni olors, ni gustos. Només hi ha energia i matèria. Els nostres sentits les capturen i les processen per crear les percepcions. Les percepcions són únicament a la nostra ment.

Si el nostre cervell fos diferent, la realitat també ho seria?
Segur, pel que fa a la nostra realitat mental. Tenim cinc sentits. No són quelcom d'absolut; no és l'única manera d'entendre el món. Podria haver-hi sentits diferents dels que tenim. Podríem no tenir-ne cap dels que tenim, i entendre'ns amb el nostre cos i l'exterior de manera diferent. El que podem entendre del món és allò que el nostre cervell pot entendre. Hi ha coses impossibles de fer arribar a un altre si no les pot percebre.

Si em pogués posar un exemple...
Descrigui el color verd o el blau. No podrà. Podrà descriure objectes blaus o verds, però, el color? Descrigui la llum. Són fenòmens que si no els has experimentat són impossible d'entendre.

Això sembla el mite de la caverna de Plató.
No m'estranya gens que es pugui relacionar el coneixement psicobiològic modern amb les idees de la filosofia clàssica. Els filòsofs han estat sempre a l'avantguarda del coneixement i del pensament. En l'època clàssica, el filòsof no podia parlar de les neurones perquè es desconeixia la seva existència, però sí que es podia parlar de com era la ment humana.

La filosofia pot ensenyar més?
No és que pugui, és que és la capdavantera del coneixement. La filosofia sempre té una pregunta que va més enllà del coneixement científic. És la guia. Sense filosofia progressaríem poc. És la demostració de la capacitat màxima del cervell humà.

Relegar la filosofia de l'ensenyament, doncs...
És un error. Perquè, a més, la filosofia té un altre avantatge: no només promou el coneixement, sinó també el desenvolupament del cervell, la memòria de treball, la intel·ligència, dins dels límits que imposa la genètica i la biologia.

Al investigadors del cervell, què els intriga més?
Hem progressat molt en el coneixement del cervell i les neurones, però encara no podem curar les malalties ni les afeccions mentals. El que tenim ara només són tractaments que alenteixen la seva progressió o les mantenen sota cert control.

Som a prop de la solució?
És que algunes malalties són molt complexes. No podem parlar d'una esquizofrènia única, sinó que segurament n'hi ha moltes. L'enigma és també un altre.

Quin?
Als investigadors ens sobta com un òrgan amb milions i milions de neurones, i amb bilions de connexions, no falli més i no hi hagi més malalties mentals. Que un òrgan tan complex falli tan poc!

I vostè que n'opina?
Que la selecció natural ha anat eliminant els errors. S'han anant seleccionant els cervells eficaços i sense alteracions.

Com és que una agrupació de neurones sent emocions?
No ho sabem. I em temo que no ho sabrem mai. Ara tinc en premsa un article a Claves de la Razón Práctica: ¿Es la conciencia un epifenómeno? És a dir, és la consciència quelcom que no serveix per a res? Com el motor d'un cotxe, fa soroll quan funciona, però el soroll mateix no serveix per a res.

Lluís Martínez
15/09/13

divendres, 20 de setembre del 2013

Els esplais educaran perquè no es llenci menjar a la brossa

La Fundació Catalana de l'Esplai reforça activitats en centres i menjadors escolars per promoure el consum conscient i sostenible
Més de 19.000 infants i joves es vincularan aquest curs a l'entitat

Els curs dels esplais de la Fundació Catalana de l'Esplai es va obrir ahir al Prat de Llobregat amb un acte que va aplegar més de 200 monitors. Foto: El Punt Avui
Promoure el consum conscient i sostenible és l'eix bàsic de la proposta educativa que la Fundació Catalana de l'Esplai posarà en marxa als seus centres de lleure i als menjadors escolars en els propers dos cursos. Així ho van explicar ahir els responsables de l'entitat en la trobada anual de monitores i monitors –se n'hi van aplegar més de dos-cents–, en un acte celebrat al Prat de Llobregat.

“El consum sostenible és una temàtica que té moltes implicacions: la salut, el medi ambient, els residus, els diners i els drets dels consumidors. De fet, té a veure amb l'estil de vida, i ens plategem trencar el miratge que qui més té és més feliç”, va explicar el responsable de l'àrea d'esplais de la fundació, Carles Xifra. Una de les accions de força serà la campanya Cap menjar a la brossa, que sensibilitzarà els infants i les famílies per reduir el malbaratament alimentari. Xifra explica que es muntaran concursos de receptes per aprofitar el menjar que ha sobrat d'altres àpats i es faran activitats i tallers sobre bones pràctiques per conservar millor els aliments a casa, així com raonaments sobre els avantatges de consumir productes frescos de temporada.

“Hem de pensar –indica el responsable de l'àrea d'esplais– que un terç dels aliments que es produeixen al món acaben llençats i, alhora, ens trobem en una situació de dramàtica pobresa.” Fer que infants i famílies vinculats a la fundació assumeixin uns hàbits de compra, conservació i reaprofitament d'aliments que eviti el malbaratament és un dels objectius, però també s'anirà més enllà, perquè es buscarà que la campanya de sensibilització arribi a molta més gent gràcies a les xarxes socials.

A la proposta educativa se li ha posat el nom B612, el nom de l'asteroide on se situa l'acció d'El petit príncep, per convidar a llegir o rellegir l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry, que celebra els 70 anys de la seva publicació. Pel que fa a destinataris, la Fundació Catalana de l'Esplai atendrà 14.000 nens i joves als esplais i 5.000 alumnes en menjadors escolars.

L'entitat valora positivament les activitats d'estiu, amb 39.714 participants –un 20% més que l'estiu passat–. Es van atorgar 3.156 beques, mentre que l'estiu anterior havien estat 1.409. A més, s'han lliurat 500 beques de material per anar de colònies, gràcies a la campanya amb l'empresa Wala. Xifra va advertir que reduint les beques menys alumnes poden optar pel menjador escolar, que els assegura una alimentació equilibrada i variada.

LES XIFRES
19.000
infants i joves
participaran aquest curs en els esplais o dinaran als menjadors escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai.

39.714
participants
han tingut les activitats d'estiu de la fundació, que representa un 20% d'assistents més respecte als de l'any passat.
 
Sònia Pau
15/09/13
El Punt Avui

dijous, 19 de setembre del 2013

Parlant de motivacions

No puc explicar cap llarga experiència de voluntariat encara. Tot just començo. En un hospital. Quan vaig anar a parlar amb la coordinadora pensava que em preguntaria per les motivacions, i que jo no sabria ben bé què dir-li. Em va fer força preguntes, cert, però no aquesta.

Me la trasllado, doncs, més que per trobar una resposta intueixo que per començar a teixir un relat, el meu primer relat de voluntariat.

No, no cal que controlem, justifiquem o argumentem totes les nostres accions. Però és certa una cosa: mai m'havia plantejat de ser voluntària. No havia sentit aquesta vocació. Així, ara, per què?

Tinc una amiga que ha fet voluntariat a l'Africa. La va moure l'amor d'un noi i l'ha atrapat l'amor a un país. Sense haver-ho previst. Per no és a partir d'ella, que se m'ha desvetllat la motivació. De petita vaig rebre una formació religiosa, diguem-ne «intensa» i tot i que en créixer l'oblidés, sé que les coses que ens ensenyen de petits queden impregnades en racons de l'inconscient. Em ve d'aquí, l'esperit de servei?

O es tracta del tsunami que ha arrasat la meva vida els darrers anys? Entre altres, l'ha provocat la pèrdua dels pares, després de llargues estades hospitalàries, i el sentiment que no vaig poder ser amb ells com hagués volgut. Potser és un joc de compensacions. Les ganes de canviar el món...Una reacció contra l'individualisme, l'egoisme, l'oportunisme i altres «ismes» amb què combreguen molts i que, a molts altres, ens fan sentir cansament, saturació i desencís. L'interès únic de fer el bé, de ser útil. De contrarestar. Gratuïtament. Perquè sí.

No sé si la meva motivació és alguna d'aquestes o un xic de cada, i més. Tant se val. Al capdavall compten els fets: tantes persones que s'ofereixen i generen esperança, alleujament i benestar en els altres! I que també són més felices, perquè això de donar és com un bumerang que retorna a la mà de qui el llença. I jo vull provar-ho. Perquè tinc l'ocasió i l'oportunitat. No em cal saber res més.

Annabel Ventura (Palamós)
13/09/13
Pàgina Federació Catalana de Voluntariat Social

dimecres, 18 de setembre del 2013

En l’alimentació cal tenir en compte els nutrients, però també els contaminants


 Dr. Josep Lluís Domingo, toxicòleg i director de l'aplicació Ribefood.
El catedràtic de la Facultat de Medicina de la URV, el doctor Josep Lluís Domingo, ens rep al seu despatx i ens convida als laboratoris de toxicologia on es determinen quines substàncies contaminants contenen els productes alimentaris que consumim habitualment. De fet, el doctor Domingo i el seu equip han impulsat una aplicació informàtica per a mòbils i tauletes que permet assessorar els malalts crònics sobre una alimentació correcta, per tal de minimitzar i reduir al màxim les substàncies tòxiques de la dieta. L’aplicació és gratuïta i la trobem disponible en català, castellà i anglès.

Com afecten els contaminants ambientals en l’evolució i el tractament de les malalties cròniques?
Quan parlem de contaminants ambientals hem d’especificar que ens referim als químics, perquè, de moment, l’aplicació que hem creat no té en compte els microbiològics. Els contaminants químics, però, són nocius per a tota la població i s’estan fent estudis per valorar com afecten els malalts crònics. El que sí que podem dir és que un malalt crònic ha de vigilar una mica més que una persona sana.

El malalt crònic, d’entrada, ja ha de fer una dieta més restringida i li pot ser positiu evitar tòxics que hi ha en determinats aliments...
Exacte. Aquests contaminants químics són substàncies a les quals no hauríem d’estar exposats, idealment. Aquests tòxics han passat a contaminar el medi ambient i, tot seguit, s’han dipositat en els aliments.

D’on provenen aquests tòxics?
La majoria són objecte d’activitats antropogèniques: formen part de la mateixa qualitat de vida, o bé, de la necessitat de les activitats agrícoles i industrials que produeixen a gran escala. D’aquí han contaminat l’entorn: la terra, l’aire i l’aigua. I ens arriben a nosaltres, bàsicament, a través del que mengem. Si una cosa fem tots nosaltres és menjar i, com que els aliments, els conreem en aquest planeta tan contaminat, la contaminació arriba a l’aliment.

És evident...
A més, la contaminació es mou. El que fan a l’altra punta del planeta ens afecta, perquè les aigües es mouen, les llavors es mouen amb el vent, i amb la globalització, segurament, hi ha persones que estan consumint algun producte que ve de fora. L’ideal seria una contaminació zero, però això avui és lluny de la realitat. Ara bé, com menys contaminació i tòxics millor; per tant, si podem començar des d’aquí a posar el nostre granet de sorra, fem-ho.

Hi estem d’acord.
Per tal mesurar l’impacte en la salut d’aquests tòxics, els organismes reguladors com l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea o l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels EUA marquen uns límits de tolerància admissibles per part de les persones. Uns “límits de seguretat”, tot i que el que no fa mal a la majoria pot ser nociu per a uns quants.

Allò de “si no sobrepasseu aquesta quantitat, segurament no arribareu a patir efectes adversos”...
Sí! La clau, però, la trobem en l’adverbi segurament. Perquè estem parlant de riscos, i el càlcul dels riscos té a veure amb la probabilitat matemàtica. El sentit comú és clar, com més estiguem exposats a aquests tòxics, més risc tindrem de tenir problemes. Això és com la loteria: com més números compris, més possibilitats tindràs que et toqui.

Quins grans fluxos podríem determinar que són els que contaminen l’aliment?
Els grans grups de contaminants en les societats avançades del Primer Món serien, d’una banda, el trànsit –amb contaminants acumulatius com el monòxid de carboni i el diòxid de carboni– i, de l’altra, la gran indústria en totes les variants, i fins i tot també els pesticides provinents de les activitats agrícoles. Aquestes dues grans fonts d’emissió contaminen l’aire, que és una matriu en la qual es dispersen i s’escampen els contaminants: els vents transporten les partícules tòxiques molt lluny. Un altre dels vectors que sovint contamina l’aliment són les aigües: l’aire diposita els contaminants a la terra i l’aigua de la pluja, quan plou, ho arrossega i per això arriba als mars; sovint, els fons marins són claveguerons on es concentra gran part d’aquestes substàncies tòxiques. El peix és un dels aliments que, tot i tenir uns grans avantatges nutricionals, potser és el que més riscos comporta si no se sap ben bé l’estat de les aigües on s’ha pescat.

Esclar.
I passa el mateix amb els sòls: si estan contaminats, les plantes i hortalisses absorbiran aquests tòxics. Aire, aigua i sòls són els tres vectors ambientals a través dels quals després els aliments resultaran contaminats.

En què consisteix exactament l’aplicació Ribefood?
Es tracta d’un programa que es pot instal·lar al mòbil i a les tauletes, tot i que també a l’ordinador, i que permet valorar tot el que mengem. Tu dius al programa què menges i el programa et calcula quants tòxics estàs consumint.

Molt interessant!
Es tracta d’una actualització de l’assistent Ribefood (Risks and Benefits of Food) que vam crear l’any 2007. Ara hi hem aplicat algunes novetats. Inicialment el programa era una pàgina web, però hem volgut fer el programa més pràctic. És més senzill controlar què menges si ho tens ben a mà: al mòbil. Puc anar anotant si em menjo una poma a mig matí, què he menjat exactament per dinar –perquè ho faig al moment. És un programa pensat, sobretot, per als malalts crònics, que han de deixar de menjar determinats aliments i que solen fer dietes estrictes. Llavors, el que mirem és que, a més de seguir dietes nutricionalment adequades, siguin amb el mínim de contaminants possibles, perquè una bona alimentació té en compte els nutrients, però també els contaminants!

Sens dubte
Per a una persona que té colesterol, la dieta és bàsica per millorar la salut. Passa el mateix amb els celíacs, els intolerants a la lactosa o els anèmics! En el futur volem afegir més malalties cròniques que el programa encara no preveu. També volem fer un apartat per a infants, perquè en l’època de desenvolupament infantil (nens de 3-4 anys), els tòxics ens afecten molt més! Pensa que un nen menja molt més que un adult, i l’exposició a substàncies tòxiques com el plom, per exemple, afecta aspectes de conducta i d’aprenentatge.

Quins altres aspectes introduireu a l’aplicació?
D’entrada, el programa només té les anàlisis toxicològiques de 64 aliments. A poc a poc volem arribar al centenar de productes més consumits, a mesura que tinguem més informació dels tòxics que contenen. Ben aviat, també volem tenir en compte els additius alimentaris, tan presents en la indústria: conservants, aromatitzants, edulcorants… I, per acabar, les begudes. Hem de pensar que mengem, però que també bevem: acompanyem els menjars amb aigua, vi, cervesa, refrescos, sucs de fruita, cafè i te. De moment, però, el programa encara no té en compte els pesticides.

Si mengem ecològic -en principi- no ens n'hauríem de preocupar...
El programa vol tenir-los en compte per a la gent que no mengi així. Malauradament hi ha molta gent que no consumeix productes ecològics. De totes maneres, cal analitzar sempre els tòxics que hi ha en els tres vectors que hem comentat abans: aire, aigua i sòl, independentment dels pesticides.

Què ha de fer un diabètic, per exemple, quan descobreix que fa una dieta nutricionalment bona, però amb massa tòxics?
El programa li proposarà algunes coses: o bé pot canviar algun aliment per un altre; o bé pot disminuir la ració en quantitat; o, també podria espaiar la freqüència de consum d’aquell aliment. D’aquesta manera, si menges peix tres cops per setmana i descobreixes que prens massa mercuri, buscaràs un altre tipus de peix que en tingui menys. O bé, disminuiràs la ració de peix i l’acompanyaràs amb una guarnició de vegetal, per exemple. El programa té en compte racions grans, mitjanes i petites.

És una aplicació que pot ser interessant per als metges de capçalera que donen assessorament, per a les escoles que eduquen els nens en una alimentació sana i per a molts dietistes...
Sí, i també pot servir de gran ajuda a molts restaurants que, a més d’oferir un menú nutricionalment bo, volen assegurar als clients que els contaminants que conté es troben per sota del llindar que fixen els organismes com l’OMS o la Unió Europea.


Laura Basagaña
16/09/13

dimarts, 17 de setembre del 2013

Em vaig extirpar part de l’estómac, que també era cervell”

Stephen Macknik, director del laboratori de Neurologia Barrow.
Tinc 44 anys: vaig obès mòrbid i ja no ho sóc gràcies a un bypass gàstric. L'obesitat és una malaltia neurològica. Crec que l'alzheimer i l'epilèpsia són causades per un problema circulatori que degrada neurones. L'estómac també té cervell. He dissertat a la UIMP Barcelona

 
S’ha aprimat, vostè...
I molt! No tenia més remei. La diabetis empitjorava.

Veig que ja es controla.
Espero que vostè no sigui dels que pensen que els grassos ho som per autoindulgents i incapaços de disciplina.

No ho he dit pas.
Millor, perquè aquest error perjudica la imatge de milions de malalts d’obesitat.

Malalts? Només cal cuidar-se.
Científicament, l’obès és un malalt. L’Associació Mèdica Americana acaba de classificar l’obesitat com una malaltia.

Vostè es considera un malalt?
Si vol personalitzar, personalitzem. Jo em vaig doctorar a Harvard i vaig investigar i fins i tot dirigir un dels laboratoris de neurofisiologia capdavanters al món...

Em consta.
... I no és fàcil aconseguir-ho sense un nivell d’autodisciplina, renúncia i sacrifici molt alt. Si l’obesitat fos una mera qüestió d’autocontrol, jo no hauria estat obès, perquè autodisciplina n’he demostrat tota la vida.

Per què s’engreixava, doncs?
Com a jove investigador em vaig adonar que la meva obesitat havia de ser un trastorn neurològic, perquè jo podia gestionar totes les àrees de la meva vida excepte el menjar. Així vaig anar descobrint que no només hi ha cervell al crani; a l’estómac també, perquè també té neurones.

Neurones com les del cervell?
Sí, i a més fabriquen els mateixos neurotransmissors que les del cervell. Entre els quals la serotonina, que es genera en gran part a l’estómac. Els esquizofrènics, per exemple, tenen desequilibris de la serotonina i... Sap què?

¿...?
Que també solen patir de l’estómac. Perquè el nostre estómac té un cervell sense consciència, però amb una gran capacitat de processament, que és el que permet al sistema nerviós entèric gestionar la transformació d’aliments en nutrients.

Un procés complex.
I d’una gran sofisticació bioquímica, que requereix ajustos precisos i constants.

I suposo que influït pels nostres nervis, pensaments, estat d’ànim...
De fet, també pensem amb l’estómac, i l’estómac pot tenir trastorns mentals. Michael Gershon, a El segon cervell, explica com les disfuncions digestives estan relacionades amb les malalties mentals, perquè a l’estómac s’hi generen molts dels nostres neurotransmissors.

I per això va decidir operar-se?
M’he fet un bypass gàstric, sí. M’han extirpat part de l’estómac i per tant part del cervell, i així he pogut recuperar el control de l’alimentació i posar fi a l’obesitat mòrbida. Gràcies a aquest control, a més, puc seguir una dieta cetogènica perquè el sistema nerviós entèric precisament pugui regular millor la meva insulina.

Va notar la millora de seguida?
Sí, perquè he fet extreure la part del cervell-estómac que em causava aquests problemes. I ara ja no els tinc.

Ha millorat molt, de físic, això segur.
Però és que no només l’estómac, tampoc el pàncrees no es considera part del cervell i tanmateix disposa de neurones que fabriquen la insulina; igual que les glàndules suprarenals, que fabriquen epinefrina. I no hi ha res més poderós que l’epinefrina a la sang per canviar de conducta.

Veig que hem de revisar el concepte cranial del cervell.
Hem d’assumir que el cervell és a tot el cos. I aquesta és la línia de les meves investigacions, per exemple, amb la il·luminació.

Què ha descobert?
Hem estudiat la manera com les nostres neurones interpreten la llum i, com a resultat, hem patentat sistemes d’il·luminació que estalvien fins a un 20 per cent.

Com?
Adaptant-se a les neurones i no a l’inrevés. I oblidi’s dels llums d’avui. Aviat seran tot leds, perquè estalvien energia. També hem investigat al laboratori la influència del flux sanguini en malalties que no es consideraven pròpiament circulatòries, com algunes de les mentals.

I...?
Hem demostrat connexions il·luminadores entre l’epilèpsia i l’alzheimer. Creiem que podem detectar trastorns circulatoris comuns, molt complexos, en totes, que afecten determinades neurones. També en la degeneració macular associada a l’edat, que és resultat d’una combinació de trastorns immunològics i circulatoris. Fem servir L-arginina...

Per a què?
Actua com el Viagra: millora la circulació. També hem treballat amb nitroglicerina. De fet esperem que de la nostra investigació bàsica se’n derivin noves línies d’intervenció farmacològica.

Endavant!
També treballo en la consciència i en la cognició. Per això tinc interès per la màgia. Vostè és una capsa de sorpreses.
Tot i que per mi la visió i la cognició són processos separats, en la màgia coincideixen i així els podem estudiar.


Lluís Amiguet
12/09/13
La Vanguardia