dimarts, 12 de març del 2013

Elèctrodes contra les obsessions

Aplicar electricitat al cervell millora la teràpia del trastorn obsessivocompulsiu

Un camp elèctric creat artificialment en una zona determinada del cervell interromp pensaments obsessius. I aquesta interferència permet deixar enrere anys d'angoixa i patiment, d'un estrès inacabable. Amb pura electricitat. Com en milers de pacients de parkinson que porten dos elèctrodes inserits en una zona determinada del cervell i un cablatge que els recorre una part del cos per sota la pell, fins a una capseta col·locada a l'esquerra del melic on hi ha l'ordinador i la pila. Però, enlloc de parkinson, tenen trastorn obsessivocompulsiu (TOC).

Aquest aparell, que emet impulsos continus per crear un camp elèctric en una zona molt concreta del cervell, permet als afectats viure sense aquestes idees que no paren d'assaltar-los sobre mort, infeccions, contaminacions, simetria, agressions horribles contra els fills... "Tan fortes, tan contínues, tan sense parar que és impossible llegir, somriure, sortir sola al carrer", descriu una pacient jove, de 32 anys, i un altre pacient que ja té els elèctrodes inserits. "I ja no tinc aquests pensaments. Des del primer dia. Sisplau, parla'm en passat de la malaltia".

Aquesta tècnica terapèutica només està indicada per als que tenen un TOC greu i refractari als tractaments que hi ha per a ells. No hi ha gaires candidats; es calcula que entre el 15% i el 20% dels que tenen TOC. Però pateixen enormement i tenen una vida molt minvada.

L'equip de psiquiatria i de neurocirurgia de Bellvitge ja ha aplicat aquest sistema a tretze pacients (a tot el món el porten uns 200 malalts). És dels més experts d'Europa en TOC i centre de referència a Espanya per a aquest trastorn, i des de fa uns quants anys apliquen aquesta tècnica terapèutica amb elèctrodes inserits al cervell en pacients amb TOC greu i resistent. "Els resultats són molt bons en el 70% dels pacients", reconeix el responsable de psiquiatria de Bellvitge, Josep Manuel Menchón.

"Potser hi ajuda el fet que som molt estrictes a l'hora de proposar aquesta alternativa terapèutica a un pacient". Funciona perquè saben que tenen un TOC tenen un circuit hiperactivat al cervell, que no descansa. És una ona elèctrica que va de les regions corticals orbitofrontals cap al nucli caudat, passa per una altra zona anomenada pàl.lid, d'allà se'n va al tàlem i torna al còrtex. Aquest flux no para i, a més a més, és molt intens. L'activitat cerebral exagerada "fa que aquestes neurones canviïn de volum", explica el psiquiatre. També es dispara l'activitat davant un estímul relacionat amb l'obsessió; per exemple, tocar un drap brut si l'obsessió és la higiene.

Els elèctrodes, amb el seu camp elèctric, interrompen i modulen aquesta activitat exagerada. "Ara puc anar per la vorera sense haver de trepitjar totes les ratlles, una mania que tenia des que era petita. I si em ve un pensament sobre qualsevol qüestió, passa i no hi ha cap problema. No hi ha angoixa, no hi ha suor, no hi ha tremolor", i la jove mostra la mà estesa, immòbil.

"El 99% del temps no noto res, potser una mica més la capseta de la pila", i es toca una cicatriu rosada al costat del melic que recorda l'operació. El psiquiatre va donar un petit aparell perquè el col•loqui al lloc on té l'ordinador subcutani i va programant la intensitat i la freqüència dels impulsos. Seran constants. "De moment no canvia la pauta durant la nit, però quan en sapiguem més podrem plantejar apagar-lo mentre dorm", aclareix el doctor Menchón.

"Fa deu anys que estic diagnosticada, però tenia símptomes des de petita". Totes les persones amb TOC passen anys abans de ser diagnosticades: set o vuit, segons l'experiència de Bellvitge. Fins a 14, segons dades dels Estats Units. Ella va provar sense èxit una medicació rere una altra, va intentar psicoteràpia, "estratègies per canviar els pensaments, cops de mà per interrompre'ls"; I torna al present. "Al cap de tres dies ja notava canvis, veia esperança, hi havia alguna cosa física. A1 cap de quatre vaig tenir una baixadeta i em pensava que tornaria a les pujades i baixades dels anys anteriors. Però al cap de deu dies vaig sortir i vaig trucar des d'una terrassa a una amiga! Puc llegir, cosa que abans era impossible perquè era un estrès continu; puc veure la tele". I abans? "Sorties al carrer, i alguna cosa et recordava aquests pensaments que intentaves evitar i se t'enganxaven com un xiclet al cap. Són idees enganxoses. Era com un vegetal sense ser-ho. Crec que hauria preferit ser un vegetal a continuar així. I torna al present: "Puc estar relaxada, cantar, em passo el dia cantant. I m'agradaria estudiar alguna cosa artística. Aviat fins i tot podré viatjar. Tinc plans. Això només ho entén qui té algun trastorn així".

Si la millora és tan espectacular, per què no s'estén a més indicacions? "Participem en un assaig multicèntric europeu per validar l'eficàcia de la tècnica en el TOC, per objectivar-ne els efectes, el grau de benefici, les complicacions", explica el neurocirurgià Gerard Plans. Tant ell com el doctor Menchón estan convençuts que la tècnica anirà a més, però no serà mai d'ús massiu. De fet, el que aconsegueixen amb els elèctrodes és el que intenten químicament els medicaments. Però això és més agressiu que un fàrmac i enormement car: entre 15.000 i 20.000 euros.

Ana Macpherson
10/03/13
La Vanguardia