En aquest recull sobre el tema de la llibertat no podria faltar un abordatge que inclogui la Terra com a planeta viu. Encara que sembli estrany aplicar la idea de llibertat també a La Terra, si reflexionem una mica veurem que tal idea té prou fonament. Encara més: és del tot actual. És per això que aquest text convida el lector o lectora a rumiar sobre les implicacions de la llibertat envers rúnic planeta que -a diferència de Venus, Mart, Júpiter o Saturn- demostra tenir vida.
Els astronautes que van veure la Terra des de l'espai exterior parlen de l'experiència extraordinària que és veure el nostre planeta com un tot, on la combinació dels elements -els continents, els oceans, els núvols, l'atmosfera- forma un conjunt de gran harmonia. Vista des de l'espai, la Terra revela moltes diferències dintre d'un tot sense divisió. Hi ha àrees recobertes de neu i de d'altres amb florestes i plantacions, i d'altres de ben àrides. L'única divisió nítida és entre ta part il.luminada pel sol i la part nocturna amb els punts clars dels espais urbans, però aquesta divisió és passatgera, ja que la nit sempre dóna lloc al dia i viceversa. Les tempestes que alteren el format dels núvols, i les descàrregues elèctriques que fan brillar l'atmosfera, reforcen la impressió d'un planeta en constant moviment. De fet, aquesta realitat percebuda pels astronautes és confirmada per estudis científics que conceben la Terra com un enorme i complex sistema de vida.
Davant d'aquesta perspectiva d'un sistema de vida de dimensió planetària, és evident que les divisions introduïdes per les societats humanes no són sinó artificis ideològics per justificar els dominis: d'un poble sobre l'altre, d'una raça sobre l'altra, dels homes sobre les dones. En fi: de l'espècie humana sobre les altres espècies vives. Aquesta concepció "antropocèntrica" col.loca l'ésser humà ("antropos", en grec) en el centre de l'univers, per sobre de totes les criatures, i d'aquesta manera relega tots els altres éssers vius a la condició de "coses", l'existència de les quals tan sols adquireix valor en la mesura en què són útils als humans. L'"antropocentrisme" és la base de l'"especisme": ideologia que confon el prejudici de l'espècie humana contra les espècies que aquesta domina, per tal de justificar aquest domini. [L'"especisme" fa el mateix que el el "sexisme" i el "racisme: recobrir el domini d'un gènere, una raça o una espècie sobre l'altre tot al.legant que les "diferències" són un senyal d'inferioritar. Ha calgut que les dones, els negres i els pobles colonitzats alcessin la veu de protesta per poder tirar a terra aquestes ideologies de domini. En el cas de l'especisme", la dificultat de superació és més gran, ja que les altres espècies definides com a "inferiors" no poden protestar.] Aquest domini d'espècies definides com a "inferiors" és semblant a l'esclavitud, ja que l'esclau és la persona que, al tenir negada la llibertat, es converteix en propietat d'una altra. Avui dia rebutgem l'esclavitud perquè constitueix una violació d'un Dret Humà, però no ens adonem que, quan ens apropiem altres éssers vius, violem els Drets Animals. És com si aquests, pel sol fet de no tenir consciència dels seus drets, no poguessin tenir llibertat i mereixessin ser tractats com a simple propietat dels humans.
Aquesta concepció antropocèntrica ha pres força aquests últims quatre segles, quan el modern sistema de mercat ha imposat la seva llògica de tractar-ho tot com si fos una mercaderia -un mer objecte de compra i venda. En l'actualitat, estem tan immersos en aquesta forma de pensar i de viure que necessitem una verdadera revolució intel.lectual i espiritual per alliberar-nos-en. Només aleshores descobrirem el lloc i la funció que hem de realitzar en aquest planeta com a éssers dotats de llibertat. Superar el pensament antropocèntric que s'associa a la llògica del mercat és un dels grans desafiaments del nostre segle, perquè si aquests persisteixen dues o tres generacions més la vida a La Terra -si més no, amb la diversitat que hi ha ara mateix- estarà en perill d'extinció. Hem de convèncer-nos convèncer les generacions que vindran- que no podem continuar tractant la resta d'espècies com a béns que poden ser usats a voluntat, sinó com a companys nostres en aquesta gran xarxa de vida que converteix el nostre planeta tan bell i tan diferent dels altres. Això vol dir abandonar l'actitud arrogant de l'antropocentrisme i entendre que som una part de la terra i que tenim un paper molt important per dur a terme perquè aquesta continuï evolucionat, diversificant-se i tornant-se cada cop més bonica, fins el moment en què, com tot ésser viu, arribi a la fi.
Pedro A. Ribeiro de Oliveira
Juiz de Fora (Minas Gerais), Brasil
