RESPONSABLES: El 71% dels joves culpabilitzen el Govern central i els polítics de seu futur sense esperança.
BRETXA SOCIAL: Els joves de classes mitjanes i baixes temen que es torni al passat de desigualtats.
La crisi econòmica ha acabat afectant en l’ànim de la joventut. El futur es mostra incert, tenen por de no trobar un suport de vida. Imatges com la d’independitzar-se, tenir una casa, viure amb la parella o tenir fills es desdibuixen en l’espai. Un panorama ben negre per a un país amb una de les natalitats més baixes del món i on, segons l’INE, en menys de tres anys el nombre de morts superarà el de naixements. L’únic que veuen com a segur és la seva família. Segons l’estudi Crisi i contracte social. Els joves en la societat del futur, elaborat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Juventut, el 80% dels joves es mostren convençuts que hauran de continuar depenent econòmicament de la seva família en el futur.
 |
| Foto per David Airob |
L’estudi, basat en un miler d’entrevistes fetes a joves de 18 a 24 anys i vuit grups de discussió d’homes i dones d’entre 20 i 24 anys, analitza com repercuteix aquesta llarga crisi en les seves expectatives vitals. El resultat és demolidor per a la generació més preparada que fins al moment ha tingut Espanya: la majoria no creu probable tenir feina, per la qual cosa optarà per continuar estudiant o marxar a l’estranger. I en l’afany d’intentar aconseguir diners per no dependre tant de la família –també afectada per la crisi– estan disposats a treballar en qualsevol feina, on sigui i a qualsevol sou. Així ho indica el 48,7%, gairebé la meitat del joves espanyols. A més, hi ha un 84,9% aclaparador que considera molt o bastant probable haver de treballar en el que sigui, independentment de la seva formació i preparació.
El treball, elaborat pels sociòlegs Elena Rodríguez San Juan i Juan Carlos Ballesteros, i coordinat per Anna Sanmartín Ortí, del Centre Reina Sofia, entitat promoguda per la FAD (Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció), afirma que “no hi ha dubte que la crisi actual, per la intensitat i durada, qüestiona greument el contracte social”, entès això com l’expectativa d’un compromís entre la societat i els joves, que estipula que a canvi d’un esforç (normalment formatiu) se’n garanteix la integració social, laboral i ciutadana. Aquest contracte social s’ha trencat com a conseqüència de la crisi. I és que la falta de feina els crea seriosos dubtes sobre la seva integració futura, ja que han comprovat que l’esforç i la preparació no la garanteixen, assenyalen. Davant aquesta realitat, entre els joves sembla que s’ha instal·lat una sensació generalitzada de desconcert. L’únic aspecte que els crea seguretat i confiança és el suport familiar, assenyala l’estudi.
Però, qui són els culpables de la seva situació? Ells ho tenen clar: el 70,9% en fa responsables el Govern i els partits polítics, seguits dels responsables econòmics, banquers i empresaris (50,7%). I reclamen en general un canvi de rumb en la formació: una connexió més gran amb el món laboral, amb l’empresa i, sobretot, més ajuts per poder trobar feina.
Si bé la crisi afecta la joventut en la seva totalitat, no afecta de la mateixa manera tots els joves: la bretxa social es fa més gran. Les classes socials més vulnerables, amb nivells educatius més baixos i més problemes per recuperar els estudis, viuen més intensament l’atur, mentre que per als joves pertanyents a un estatus alt i mitjà i els que van cursar estudis universitaris o professionals la crisi suposa el perill de no aconseguir els seus objectius o, com a mínim, la rebaixa o l’ajornament de les seves expectatives vitals.
Per als joves de classes mitjanes i baixes i els que van abandonar els estudis o tenen una qualificació baixa, la crisi representa un perill real que fins i tot posa en joc la supervivència i la integració social, i possiblement el retorn a un passat de desigualtats profundes i falta d’oportunitats.
Celeste López
10/01/14
La Vanguardia
