Científics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han descobert la proteïna que esdevé la porta d'entrada del virus de la sida al sistema immunitari. Fa uns mesos van identificar una molècula anomenada gangliòsid que es troba a la superfície del VIH i que és la responsable de l'entrada a les cèl·lules dendrítiques, que són les que haurien d'activar la funció immunitària. Els nous estudis demostren que la proteïna Siglec-1 és la responsable de capturar el VIH per iniciar la ràpida propagació per l'organisme.
 |
| Els dos investigadors que han liderat la recerca, Javier Martínez-Picado i Núria Izquierdo-Useros, en un laboratori d'IrsiCaixa a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona / ACN |
La troballa obre la porta al desenvolupament de nous fàrmacs que bloquegin la molècula, segons ha explicat a l'ACN el líder de la recerca, Javier Martínez Picado. El Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) infecta les cèl·lules del sistema immunitari encarregades d'activar la resposta que hauria d'aturar la infecció. En concret, la seva diana són uns glòbuls blancs anomenats limfòcits T CD4. Així, el VIH penetra en unes cèl·lules anomenades dendrítiques i que són les responsables d'activar la resposta immunitària. Malgrat això, el VIH té la capacitat de mantenir-se intacte a l'interior de les dendrítiques, i quan aquestes activen la resposta immunitària infecten al mateix temps els limfòcits T CD4 i provoquen la propagació del virus.
El professor d'investigació ICREA d'IrsiCaixa i responsable de la investigació, Javier Martínez-Picado, ha recordat que a principis d'any es va descobrir a través de quina molècula el virus aconseguia entrar i transportar-se fins a arribar als limfòcits i infectar. La troballa d'ara, publicada a la revista 'PLoS Biology', ha identificat el receptor que hi ha a les cèl·lules dendrítiques. "Vam descobrir la clau a través de la qual entraven a les dendrítiques i ara hem trobat quin és el pany perquè el virus pugui entrar a dins", ha declarat Martínez-Picado.
Es tracta de la proteïna Siglec-1. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van centrar la seva recerca a estudiar una família de proteïnes presents a la superfície de les cèl·lules dendrítiques anomenades Siglecs, que s'uneixen als gangliòsids. Van fer proves 'in vitro' mesclant virus amb cèl·lules dendrítiques amb diferents quantitats de Siglec-1 i van arribar a la troballa: quan augmentava la quantitat de Siglec-1 a la superfície de les cèl·lules dendrítiques, aquestes incrementaven la captació del VIH i això desencadenava un increment del nombre de limfòcits T CD4 infectats.
Per concloure això, també van provar d'inhibir la proteïna, acoblant-la a anticossos i bloquejant l'expressió del gen corresponent. En aquests casos, les cèl·lules dendrítiques perdien la seva capacitat de capturar el VIH i de transmetre'l als limfòcits. Per això es va poder constatar que Siglec-1 és responsable de l'entrada del virus a les cèl·lules dendrítiques i que permet la transmissió als limfòcits T CD4.
Nous medicaments
L'investigador ha explicat que aquesta troballa implica una nova visió de la patogènesi, que són els mecanismes que fa servir el virus per induir la malaltia, i en segon lloc "ajuda a obrir el camp a nous tractaments". Fins ara els tractaments disponible es dirigien als limfòcits T CD4, que són els que el virus ataca, i gràcies a aquest descobriment es poden desenvolupar fàrmacs per evitar que el virus es dissemini dins de l'organisme.
Picado ha explicat que han estat fent el cribratge de milions de molècules, entre les quals se n'han seleccionat una trentena que podrien ser anticossos que bloquegessin la proteïna Siglec-1 per aconseguir així el bloqueig del virus. Malgrat això, reconeix que encara queden anys per assolir l'objectiu de trobar un fàrmac que curi, ja que fins ara els tractaments s'han centrat a aconseguir que la persona sobrevisqui, però amb medicació per a tota la vida.
"Ara podem afrontar el repte d'intentar curar la malaltia", ha dit Picado, que ha afegit que malgrat que les portes per aconseguir-ho es van obrint, la troballa no arribarà a curt termini, sinó "en més de 10 anys".
ACN
18/12/2012
