En Pere Gual i la Roser Bitlloch

Amb goig i amb la complaença dels protagonistes, deixo constància de la contraportada del Diari de Girona del dia 31 d'Agost.


Ells: la Roser i en Pere són cooperants del nostre voluntariat. En Pere, en la celebració del 10è Aniversari del 13 de juny ens va fer caure alguna llagrimeta tots cantant: “Paraules d’Amor”.

Roser i Pere, al vostre costat, tot dient-vos que ja tenim un voluntari negre amb nosaltres.

Entrevista al Diari de Girona: cliqueu aquí

El vol del falcó

Un rei va rebre com obsequi, dos petits falcons, i els va lliurar al mestre de cetreria, perquè els entrenés.

Passats uns mesos, el mestre va informar al rei que un dels falcons estava perfectament, però que a l'altre no sabia què li succeïa: no s'havia mogut de la branca on l’havia deixat des del dia que va arribar.

El rei va manar cridar a remeiers i sanadores perquè veiessin el falcó, però ningú va poder fer volar l'au.

Va encarregar, llavors, la missió a membres de la cort, però res va succeir. A l'endemà, per la finestra, el monarca va poder observar, que l'au encara continuava immòbil.

Llavors, va decidir comunicar al seu poble que oferiria una recompensa a la persona que fes volar al falcó.

Al matí següent, va veure al falcó volant àgilment pels jardins.

El rei li va dir a la seva cort:

- Porteu-me a l'autor d'aquest miracle.

La seva cort ràpidament li va presentar a un pagès.

El rei li va preguntar:

- Tu has fet volar al falcó?  Com ho has fet?  Ets mag?

Timidament el pagès va dir al rei:

- Ha estat fàcil rei meu. Només he tallat la branca, i el falcó ha volat. Es va adonar que tenia ales i s’ha atrevit a volar.

(Autor desconegut)

Paraules del Sr. Portas.... en boca de son fill.

A casa som testimonis del que Mn. Joaquim anomena com a ‘segon seminari’, al barri d’Els Pins de Blanes, del 1963 al 1975. Es va trobar un barri de recent creació (el grup de vivendes principal s’havia adjudicat el 1961), en una situació molt precària de serveis i amb una barreja de cultures degut al fort component d’immigració.

L’any que ve celebrarem el 50è aniversari de l’adjudicació de les vivendes, i quan fem un repàs d’aquests 50 anys, ens adonem de la gran activitat que es va generar als seus inicis: les festes del barri, les reunions de diferents tipus d’agrupacions (des de religioses fins a les sindicals), els Jocs Florals, la reconstrucció de Santa Ceclina com a casa de colònies, l’important moviment catequista (en la que s’implicava força gent d’altres barris que fugien de la disciplina ‘carca’ del centre). I al darrera de tots aquests punts, hi havia sempre la figura de Mn. Joaquim com a promotor i coordinador, juntament amb un munt de gent amb moltes ganes de crear un ambient de germanor dins del barri, incansables, lluitadors, inconformistes, persistents, i amb ganes de que canviessin moltes coses.

En el cas de Mn. Joaquim, tinc una anècdota recent que demostra que encara manté vius aquests adjectius: repassant la vida del barri, jo li comentava que avui dia, tot és més fàcil, i que per això s’havia perdut l’ambient d’unitat que hi havia enguany; ell em va contestar: ‘no t’equivoquis, nosaltres ho teníem més fàcil, perquè sabiem contra què i contra qui havíem de lluitar, i avui dia això està molt dispers’.

Sé que a ell no li agrada ser nostàlgic, però crec que és inevitable en una persona que ha deixat empremta en un barri tan heterogeni com el d’Els Pins; i no només se’l recorda al barri, com ho demostra el fet de que se’l va convidar a presidir el solemne ofici d'un acte tan blanenc com és l’aplec del Vilar.

Per confirmar el que he comentat fins ara, voldria finalitzar aquest comentari amb un escrit que el meu pare va deixar escrit sobre la figura de Mn. Joaquim:

Entre el 1964 i el 1975 tinguérem l’oportunitat de conèixer i tractar Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí, després d’un període de temps passat des del 1961 en que s’adjudicaren les 204 vivendes construïdes per la llavors Obra Sindical del Hogar y Arquitectura, depenent del Ministerio de la Vivienda. En el cas concret que ens ocupa, el 80% dels beneficiaris procedien de diversos indrets d’Espanya que anaven emigrant a Catalunya en busca d’unes millors condicions de vida. Blanes era ja als anys 50 un centre industrial important que en una sola factoria ocupava 2500 obrers, és a dir, que era molt difícil trobar cap família en que algun dels seus membres ni hi depengués laboralment. En aquest context es repartiren les vivendes l’any 1961 i passat un període de transició aparegué Mn. Casadevall, que com he dit abans, va viure amb nosaltres per espai de dotze anys. Venia en un temps de repressió social (accentuada a Blanes per la composició del seu teixit social) i ja des del principi dedicà els seus esforços per atreure’s l’estima i consideració dels feligresos. Pensem que entre el 80 al 90% no assistien a cap acte religiós i molts no havien entrat al temple si no fos per algun funeral. En aquestes circumstàncies adverses es mogué Mn. Joaquim, visitant i donant-se a conèixer a totes les llars, fins obtenir un respecte que la gran majoria dels feligresos li reconeixien. Podia entrar a totes les cases amb la seguretat que seria ben rebut, al marge del comportament o pensament religiós. Amb el desig de fomentar el tracte entre els veïns, a partir de 1966 promogué amb un grup de veïns la preparació i celebració cada any de les festes del barri, primer sota la denominació de la Sagrada Família i més tard com a Festes de Primavera. Ressaltar només que els dotze anys d’estada entre nosaltres resultaren ben fructífers.

~ Xavier Portas Perpiñà