Tinc més de 50 anys. Vaig néixer a una petita ciutat de província de França i visc a París. Estic divorciada i tinc dos fills. Sóc d'esquerres i em preocupa el patiment dels individus. Vaig néixer en la religió catòlica, però només crec en l'home. Treballo massa. El meu primer llibre, "L'assetjament moral "(Paidós), va per la tercera edició.
Sóc psiquiatra, psicoanalista i psicoterapeuta de família especialitzada en teràpia d'assetjament moral o assetjament psicològic.
Molts anys de consulta veient gent psicològicament anul•lada em van portar a percebre l'error de moltes teories: "La psicoanàlisi només considera el que passa al cap d'un individu, i si aquest es deixa agredir mentalment és un còmplice masoquista. Però això no és cert, hi ha un agressor real que ha fet miques l’assetjat".
Marie-France adverteix: "Compte!, amb el pretext de la tolerància ens tornem indulgents". En aquests temps on el més admirat és el que sap gaudir més i patir menys, proliferen els perversos, gent sense escrúpols que es fa gran destruint als altres.
Individus àvids d'aprovació i admiració, manipuladors nats que primer sedueixen i després vampiritzen. "Seguiu el meu consell: apartin-los de la seva vida. No tenen remei "
Es pot destruir a algú només amb paraules?
Sí, amb burles, sarcasmes, rumors, mirades i insinuacions... és el que s'anomena "assetjament moral", i es dóna a la família, l'empresa i la parella.
Qui són els assetjadors?
Els perversos són gent que vol poder i que no té escrúpols en utilitzar als altres, ja que per a ells no són més que objectes.
I com són les víctimes?
Persones que senten compassió pels altres i que són molt dinàmiques. A poc a poc perden el seu dinamisme i entren en la confusió i el desequilibri quan no entenen el comportament del pervers.
Els perversos utilitzen els febles?
No.
Les seves víctimes solen tenir una forta personalitat i intel•ligència, per això queden atrapades en les xarxes del joc del pervers que gaudeix amb la destrucció moral.
Un assetjador moral neix o es fa?
Solen ser persones que en la seva infància han estat tractades com a objectes: o bé maltractats, o bé idolatrats per la mare.
Són malalts?
No, mentre tenen una víctima on descarregar la seva perversió ells estan perfectament equilibrats.
Són feliços?
Són cruels, no tenen emocions, només els interessa l'aparença i en el fons mai estan contents. Necessiten als altres.
Com “vampirs”?
Exacte, prenen la vida, la força i l'alegria dels altres perquè per ells mateixos no són feliços, ni capaços de desenvolupar-se.
Quin és el procediment d'un pervers?
És la destrucció sistemàtica d'una altra persona durant un llarg període mitjançant sobreentesos, al•lusions, desqualificació, menyspreu, buit. Una subtil estratègia per confondre l'altre. I si l'altre es queixa, el pervers l'acusa de susceptible. Sempre neguen el conflicte. Si no hi ha culpa, no hi ha patiment.
Per què es cau en les seves xarxes?
A més de ser molt seductors, es mostren febles, sensibles i necessitats, i ens bolquem per ajudar-los. Utilitzen hàbilment el llenguatge per confondre l'altre.
Com?
Donen missatges contradictoris, no acaben les frases i són plens d'insinuacions, de manera que l'altre mai està segur del que senten. Sovint menteixen.
I són conscients?
No, actuen així per sobreviure, perquè tenen la impressió que estan en perill. Però saben quan excedeixen els límits. Mai usen un comportament violent si saben que els observen.
Són envejosos?
Molt, aquest sentiment els fa avançar: la sensació que l'altre posseeix el que ells no tenen. Però la seva intel•ligència és estratègica i destrueixen amb somriures.
Són pilotes?
Sempre es sotmeten a l'autoritat. Són submisos amb el poder encara que ho critiquin.
Tenen sentit de l'humor?
Són més aviat sarcàstics i poden ser molt àcids. I tenen fòbia al compromís, a tot el que els pot vincular a un altre: matrimoni, fills ... Tenen por a ser envaïts.
Pobres, tenen cura?
No. Mentre tenen una víctima no es deprimeixen i no tenen problemes de consciència, així que mai van a un especialista.
Són tenaços amb les seves víctimes?
Molt tenaços, els interessa que la víctima estigui al costat d'ells perquè la necessiten. Si els abandona es senten malament, però tendeixen a buscar-ne ràpidament una altra.
Quina és la visió del món del pervers?
Només li interessa el poder i el reconeixement social, però ho dissimula, es queixa sovint de la vida i és molt negatiu.
Si llegeixen aquesta entrevista, es reconeixeran?
No, hi veuran d’altres reflectits. Però la gent del seu entorn si els reconeixerà.
Com treure-se'ls de sobre?
És molt difícil perquè l'agressor no abandona a la seva víctima, i quan aquesta intenta marxar la culpabilitza.
I si és un inevitable company de treball. Com conviure?
Entenent que el seu comportament és patològic i que no canviarà. Si no pot apartar-se d'ells, utilitzeu la política de l'ànec.
L'ànec?
Que tots els insults i humiliacions et rellisquin. Mai s'ha d'entrar en el seu joc: l'escalada de violència. L'agressor pretén que la víctima es converteixi també en agressor. Intenta invertir aparentment la situació i demostrar que l'altre és el violent.
Molt dolents!
Un altre plaer dels perversos és fer perdre la víctima el seu sentit moral.
Com curar a una víctima?
Normalment cal que una altra persona li faci veure quin tipus de relació té; que perdi el sentiment de culpa i recuperi la confiança en si mateixa.
L'agressor s'ha dedicat a fer-li sentir que no és ningú, que és un incompetent, i les persones queden molt malmeses en el seu amor propi. Així que si percep actituds perverses, denunciï.
Cal un especialista?
Si, perquè és molt important mostrar a la víctima quin és el seu punt feble, això és el que l’ha fet caure en mans de l’ assetjador.
I quin sol ser el punt feble?
Una falta de confiança en un mateix per una ferida de la infància. El pervers és molt hàbil percebent la fragilitat de l'altre.
Com defensar-se legalment?
El més important és educar a dir no i formar especialistes que puguin intervenir. En el món laboral s'ha de crear una llei contra l'assetjament moral i estem en això.
Entrevista a Marie-France Hirigoyen Per: Imma Sanchís
La Vanguardia
Traducció: Olga Cruz Garriga
