Una jove nigeriana, violada i maltractada durant anys, va denunciar les màfies.
Malgrat la targeta sanitària i el permís de residència, encara té por perquè la xarxa la persegueix.
Rosa Flores, responsable de l’àrea de lluita contra el tràfic de persones de la Creu Roja, no pot evitar mostrar satisfacció: per primera vegada Espanya concedeix asil a una víctima d’explotació sexual. “Han estat més de dos anys de feina per aconseguir-ho. S’havia de fer, de debò. És que si no n’hi donen a ella, a qui n’hi donaran?”, pregunta Flores. I la veritat és que, en conèixer la història d’aquesta nigeriana, d’uns 28 anys i amb una nena de no més de dos, el seu llarg viatge ple de maltractaments, violacions, avortaments, retencions contra la seva voluntat... fins a arribar a les costes espanyoles, un s’adona del submón de por i dolor a què són sotmeses desenes de milers de dones pobres per omplir les carreteres i els prostíbuls d’Europa. La identitat d’aquesta dona i de la seva filla, i fins i tot la seva residència actual, s’oculten per protegir-les. Les màfies encara les busquen.
Dona d’uns vint anys i òrfena a Nigèria, una càrrega difícil de suportar, explica Rosa Flores. L’any 2008, un familiar li parla de la possibilitat d’anar a Europa a la recerca d’un futur i la posa en contacte amb un grup que organitza viatges, una espècie de tour al paradís.
Dos anys de viatge, més de 24 mesos de poble en poble, de país en país, amb moltes altres dones.
A cada parada, una violació, una pallissa, dies sense menjar si no accedia al que volen els “homes de l’organització”, com ella els anomena. I ells volen carn jove per alleujar les seves necessitats. I les noies? “A qui li importen aquestes noies?”, es lamenta profundament la responsable de la Creu Roja. Els embarassos van ser inevitables, i els avortaments també.
Dos anys de viatge fins a arribar al nord de l’Àfrica, on un altre cop embarassada, el grup és dividit: unes dones a Espanya, unes altres a Itàlia, unes altres a Alemanya... A ella li va tocar anar a Espanya.
El viatge en pastera va ser interceptat per la Guàrdia Civil. Quan van arribar a la costa hi havia membres de la Creu Roja per assistir-les. Ella, embarassada, no va anar al centre d’internament, sinó a un d’acollida que té l’oenagé, un centre obert per poder agafar forces i preparar-se per donar a llum.
Però les xarxes mafioses no es donen per vençudes i aconsegueixen contactar-hi al centre per recordar-li que els deu 2.000 euros del viatge. Per pagar el deute, una adreça on cada dia ha d’anar a exercir la prostitució. L’agonia havia de continuar. Flores recorda com a poc a poc l’oenagé va aconseguir guanyar-se la confiança de la jove, que els va explicar el que havia viscut i les amenaces que rebia en aquell moment. I junts van anar a la policia, que el 2011 desarticulava la xarxa de tràfic que havia violat, maltractat i extorsionat aquesta i moltes altres joves. “Al cap de pocs dies, la jove va rebre una trucada de Nigèria en què se li deia que la seva família d’allà corria perill. Fins on arriben els tentacles d’aquesta gent?”, es pregunta la Rosa.
La jove va donar a llum el seu nadó i des del 2011 viatja amb ell d’una ciutat a una altra d’Espanya, principalment del sud, buscant feina. La troba gairebé sempre en la recol·lecció. “Encara té por, perquè no va pagar el deute, però ha trobat la força per tirar endavant malgrat el que ha viscut. Ara, amb l’asil, té assegurat el permís de residència i el de treball, i disposa de targeta sanitària... Estem contents, evidentment, però saps quants casos d’aquests hi ha? La gran majoria de les dones víctimes de tràfic tenen una història similar... que no volem conèixer”, assenyala la Creu Roja.
Celeste López
22/10/13
La Vanguardia
