Hi ha un banc de formigó a l'accés a la punta de Santa Anna de Blanes que porta inscrit el principi de frase sinofós..., en homenatge a la gent gran. Aquestes paraules són les que solen pronunciar els avis que, després del passeig per l'escullera, s'asseuen al banc per prendre una alenada, tot acceptant que les coses van bé sinofós per aquest dolor, per aquesta fatiga, per aquesta restricció del metge...
Una evidència d'aquesta fina ironia que identifica la gent gran, sempre tendent a la síntesi de la realitat. Però sembla ser que el sinofós ja no és patrimoni de ningú en especial i ho és de tothom, si parem atenció al primer congrés mundial sobre el Benestar que s'ha celebrat a Vejer de la Frontera (Cadis).
El congrés ha concitat personatges públics d'àmbits diversos com la filosofia, la sociologia o la psicologia per abordar des de tot punt de vista un intangible tan difícil de determinar com és el benestar. L'oportunitat del tema i del moment és indiscutible perquè en un moment de crisi global necessitem avançar cap al nou paradigma social basat en els valors emergents que ens haurien de conduir cap al benestar. Al congrés s'ha parlat que la nostra plenitud personal i el bé comú de la societat estan molt més lligats a valors com les relacions personals, l'alegria de viure, el temps lliure i la creativitat que als béns materials.
A les conclusions, s'ha fet èmfasi en allò que ja sabem però que solem oblidar, com és la certesa que el veritable benestar no depèn d'acumular possessions materials, sinó de desenvolupar una vida plena de sentit en una societat que cregui en la cooperació i en l'harmonia amb un entorn natural. No és d'estranyar que, en aquest congrés, l'expressió "creure és poder" hagi desterrat el sinofós.
Carmen Echazarreta
20/05/14
