dilluns, 18 de febrer del 2013

Diguem com hi veus i et diré com ets

Robert Sanet, doctor en optometria, pioner de l'optometria comportamental

Tinc 66 anys: sóc jove, perquè m'encanta la meva feina. Sóc de Long Island, Nova York. Vaig ser un nen fracassat per un problema, no de vista, sinó de visió. Tots podem millorar la nostra neurovisió i amb ella el nostre cervell amb petits exercicis: el sorprendrà el resultat.

Miri’m als ulls.

Així? 

Bé. Ara segueixi mirant-me només a mi: quantes ampolles hi ha sobre la barra del bar del fons a la dreta? 


A veure ... 

No desviï la mirada! Ha de poder explicar-ho només amb la seva visió perifèrica sense deixar de focalitzar en mi. Si vol jugar al Barça, o té una gran visió perifèrica o acabarà sempre a la banqueta.

Doncs no sé quantes ampolles hi ha. 

N'hi ha 24. Els seus ulls estan veient les ampolles, perquè vostè és hipermetrop i astigmàtic, però també tenen una bona visió. La calibra quan em mira.

Porto ulleres, però me n'ensurto. 

Però mai ha exercitat la seva visió perifèrica i, per això, quan focalitza en mi, encara que els seus ulls també registrin la informació de la barra, col·lapsa la perifèria i el seu cervell no és capaç de processar: hi ha 24 ampolles.

Ja millorarem. 

Si fes exercicis per reentrenar seu cervell, no només milloraria el seu futbol, bàsquet, golf o tennis ... Canviaria tot en la seva vida, perquè canviaria el seu cervell. 


Com ho sap?

Recorda a James Dean?

 Menys que les noies. 

Tenia un defecte de visió que li conferia una mirada inoblidable, però també una personalitat terriblement insegura que el feia desgraciat, encara així despertés l'instint maternal de senyores i senyoretes.

Som com mirem? 

El 70 per cent de l'activitat neuronal es consagra a interpretar la informació visual, per això acaba determinant la nostra visió de nosaltres mateixos i del món i, a la llarga, tota la nostra personalitat.

Encara que no pateixis defectes visuals?
El cervell és plàstic: acaba sent el que fa i deixa de ser el que no fa. Els miops solen ser introvertits, bolcats en el seu món interior, els hipermetrops acostumen a ser extravertits. I després hi ha genis com Messi, Nadal o Gasol amb una extraordinària anticipació neurovisual. 


Ho observa en els seus pacients?
Ho he patit: jo era un noi acomplexat que suspenia tot i al que no donaven feina, i em costava fins i tot conduir. Tots pensaven a l'escola que era curtet, i al final, fins i tot jo mateix vaig acabar-ne convençut. 


Com va arribar a doctor optòmetra?
Fins als 24 anys la meva mala visió em feia rendir per sota de les meves capacitats. Vaig anar a un optòmetra, el doctor Schrock, que amb una teràpia d'exercicis visuals, en vuit mesos -dos dies a la setmana en consulta i quaranta minuts al dia a casa -va canviar la meva vida. I vaig decidir fer-me optòmetra.

Tenia vostè malament la vista?

 El maquinari, "els ulls", la tenia i la tinc estupenda, però em fallava "la visió", el programari: el meu cervell no era capaç d'interpretar la informació visual que li arribava. Encara que els meus ulls llegien, jo no m'assabentava del que llegia. Ni podia recordar-ho. 




I sabia quin era el seu problema?
Vaig trigar 20 anys a descobrir-ho. Com jo, hi ha milions de nens, joves i adults que no estan rendint el que podrien perquè, encara que gaudeixin d'una vista estupenda, tenen defectes de visió remeiables amb teràpia per reeducar el seu cervell i llegir i escriure i entendre i memoritzar el que llegeixen.

Es pot millorar la visió d'adult? 

Abans es pensava que el cervell només era reeducable fins als set anys, però avui sabem -i ho comprovo cada dia- que és modelable des del bressol fins a la tomba. És com aprendre idiomes: més fàcil als set anys, però als 70 també pots i amb l'avantatge de ser madur per tenir mètode i persistir. 


Bones notícies. 

Trobareu exercicis a internet, i hi ha optòmetres -a Catalunya té la ACOTV, i a Espanya també n'hi ha d'excel·lents- que l'ajudaran a realitzar-los. Però per millorar la seva visió perifèrica no jugarà com Messi.

Què aconseguiré?
Amb exercicis d'anticipació visual, seguiment, coordinació mà-ull o d'equilibri visual, entre d'altres, aconseguirà ple rendiment en les seves capacitats esportives. 


Vostè ho aconsegueix? 

Ara entreno a diversos atletes d'elit perquè, a més, realitzen el seu potencial visual, i ja vaig ser el optòmetra de l'equip de voleibol que va guanyar l'or a Barcelona. Per això, li dic que Messi és un geni: l'he vist jugar, i la seva anticipació visual és diabòlica.

I si vull aprendre lectura ràpida? 

També podrà, però, sobretot, l'optometria comportamental obté grans resultats en corregir problemes de lectura, equilibri, connexió ull-mà, escriptura, memòria visual o anticipació. 


S'està entusiasmant. 

És que aconseguim el miracle de tornar la confiança a nens que es creuen els rucs de la classe i només tenen un petit problema neurovisual. Per això em sento tan útil. 


I la cirurgia correctora per miopia, hipermetropia, astigmatisme ...? 

És meravellosa en el 97 per cent dels casos, però l'altre 3 per cent pot acabar patint greus problemes.

Veure, llegir, entendre
Agraeixo al doctor Sanet que comparteixi amb mi la meravellosa sensació de sentir-nos útils. Abans he recordat -i em penedeixo- que a l'escola me'n reia de nens que no sabien llegir: els seus ulls llegien, però les seves ments no entenien res. I s'enfonsaven. En Sanet era un d'ells i avui s'ha consagrat, feliç, a evitar que altres vides es malgastin per un defecte neurovisual que es soluciona amb unes hores d'exercici. A més entrena visualment a esportistes d'elit. I això li dóna més diners, però no tanta satisfacció. Tant de bo aquesta senzilla entrevista serveixi per obrir els ulls -i els cervells- a molts altres genis del futur que avui tenen problemes de lectura.


Lluis Amiguet
11/02/2013