dimarts, 1 d’octubre del 2013

Arriba el copagament de fàrmacs per a malalts greus

Pacients de càncer o hepatitis hauran de pagar a partir de l’octubre pels medicaments que es recullen als centres hospitalaris

DISPENSACIÓ AMBULATÒRIA Aquesta disposició no afecta els fàrmacs que es dispensen als malalts ingressats
ELS MEDICAMENTS Tractaments contra el càncer de mama, de pulmó o renal i l’hepatitis C.

Un altre revés per als malalts crònics i greus: a partir del pròxim 1 d’octubre hauran de pagar determinats fàrmacs de dispensació ambulatòria dels hospitals (no els que reben els malalts ingressats). La notícia no és nova. Que aquest col·lectiu hauria de pagar per uns medicaments que són vitals per a la seva vida es va saber a finals del 2012, a l’“interior” del decret llei sobre pensions.

El Tarceva, un dels medicaments –per tractar el càncer de pulmó– subjectes al copagament que es dispensen a les farmàcies dels hospitals. 

I ahir va aparèixer al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), sense que la majoria se n’assabentés ni tampoc ho hagués anunciat la ministra a la comissió de Sanitat celebrada dimecres. La sorpresa entre les associacions de pacients ha estat gran, sobretot perquè el text del BOE no especifica amb prou claredat qüestions com què es considera envàs, ja que aquests medicaments se solen dispensar en dosis soltes, una informació necessària per conèixer el desemborsament que cal dur a terme. També desconcert entre les comunitats autònomes, que, com assenyala Salut a Catalunya, desconeixen com es durà a terme. De fet, elles seran les encarregades d’establir el mecanisme per posar en marxa aquest nou copagament en tot just deu dies.

La resolució estableix que a partir de l’1 d’octubre mig centenar de medicaments que es dispensen de manera ambulatòria als hospitals seran considerats d’aportació reduïda. Això suposa que el pacient haurà de pagar un 10% del preu de cada envàs receptat pel facultatiu, amb un límit per envàs de 4,20 euros. El BOE detalla els medicaments subjectes a copagament i d’aquesta llista es desprèn que els pacients més afectats són malalts de determinats tipus de càncer, hepatitis i artritis.

En total, al BOE es recullen 157 presentacions farmacològiques de poc més de 50 medicaments que a partir de l’1 d’octubre seran considerats d’aportació reduïda.

Entre aquest medicaments, hi ha fàrmacs per retardar la progressió en càncer de mama avançat, com el Tyverb o la quimioteràpia oral Xeloda; per tractar el càncer de ronyó avançat o estès a altres òrgans com el Votrient; o en el tractament de tumors cerebrals com el Temodal. Tarceva i Iressa per al càncer de pulmó, Votrient, Nexavar, Afinitor i Sutent per al càncer renal i Zytiga per al de pròstata.

També fàrmacs prescrits per a la leucèmia mieloide crònica (LMC), per al tractament de tumors malignes no operables i/o metastàsics de l’estroma gastrointestinal (GIST), per a reproducció assistida, artritis reumatoide (Enbrel i Cimzia), degeneració macular associada a l’edat (Visudyne), hepatitis C crònica (Ribavirina, Pegintron, Pegasys, Rebetol, Copegus, Victrelis i Incivo) i hepatitis B (Zutectra), entre d’altres. Els malalts d’hepatitis C se senten especialment afectats per aquesta resolució del Ministeri de Sanitat, “perquè el menyspreu que ens mostren creix avui una mica més”, opina el president de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), Antonio Bernal. Ells lluiten des de fa temps amb les restriccions en un tractament curatiu per al 90% dels infectats si s’agafa a temps. El tractament inclou tres fàrmacs, el tercer, molt car, i per això aplicat amb comptagotes. I els altres dos, el tractament que sí que es dóna a tots els infectats, apareixen als primers llocs del nou copagament. Són les ribavirines i els interferons. Els infectats per hepatitis C són oficialment uns 300.000 a Espanya, tot i que es creu que n’hi ha uns 500.000 sense diagnosticar.

En alguns d’aquests productes, l’envàs clàssic té 30 càpsules, el tractament d’un mes. “Així que suposem que ens cobraran 4,2 euros per cada caixa”, diuen els pacients. “Però també n’hi ha alguns en caixes d’una ploma –una dosi– i esperem que no cobrin 4,20 euros per cada una, perquè alguns pacients n’han de prendre diàriament”, adverteix el responsable d’hepatologia de Vall d’Hebron, Rafael Esteban Mur.

Els pacients van periòdicament al metge per fer un control continuat de l’efecte de la medicació. “És una medicació monitoritzada i et donen el que has de prendre fins al següent control, en el qual es va comprovant si està funcionant. És una medicació que pot curar, però amb greus efectes secundaris”, explica Bernal. La medicació hospitalària de dispensació ambulatòria ha anat creixent molt en volum des dels anys vuitanta. Entre altres raons, perquè cada vegada més tractaments de quimioteràpia i antivirals, sobretot, han millorat la seva dispensació i no cal aplicarlos a l’hospital.

És una modalitat de prescripció farmacèutica que es va consolidar amb els primers tractaments de la sida, tan cars que el millor era donar-los a l’hospital i estalviar el percentatge de guany de la farmàcia. I la tradició va continuar amb tots aquells tractaments que requerien moltes visites de control i preus alts. Mentre no hi havia cap altre copagament que el dels treballadors en actiu, no hi havia cap problema. Ara que els pensionistes paguen el 10% es veu com a mínim justificable que aquests tractaments no paguin res.

Algunes associacions de pacients han negociat i pressionat el ministeri perquè excloguessin els productes vitals per a malalts crònics, com els que tenen esclerosi múltiple, que només tenen en la llista un dels medicaments que s’utilitzen, però no els fonamentals. Això no ha passat amb l’hepatitis C ni el B.

El desconcert per aquesta mesura publicada al BOE d’ahir ha estat general. Ni el Departament de Salut de la Generalitat, ni els serveis més especialitzats, ni les associacions de malalts afectats no sabien res en concret, “tot i que ens ho temíem”. No se sap com es cobrarà, com quedar-ne exempt o com aconseguir que canviïn el format de medicació a una modalitat de les que s’han d’aplicar a l’hospital –de franc– i així no haver de perjudicar més la situació.

Celeste López/ Ana Macpherson
20/09/13
La Vanguardia