dimecres, 14 de març del 2012

Nova fita de la cirurgia fetal

Sovint la medicina aconsegueix fites que esdevenen gairebé miracles per als profans. Per sort, però, l'avenç de la cirurgia fetal a Catalunya és una realitat que permet contemplar cada cop més somriures com el d'Alaitz, una nena de 16 mesos, sana i plena d'alegria, a qui un equip de metges dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu de Barcelona van salvar la vida amb una operació pionera al món, quan encara era un fetus de 26 setmanes dins de l'úter matern. L'Alaitz –el nom vol dir alegria en basc– tenia una anomalia al pulmó dret que li va ser detectada en una ecografia, a les 20 setmanes de gestació, a l'hospital de Mollet. “Allà van sospitar que el cas era greu i nosaltres ho vam confirmar”, explica el doctor Josep Maria Martínez, responsable de cardiologia fetal de l'hospital Clínic.


La petita Alaitz, a punt de fer 17 mesos,
juga divertida amb els seus pares: la Mònica i en Marcos.
Foto: Josep Losada
El diagnòstic va ser una atrèsia bronquial, una malformació molt poc freqüent que afecta un de cada 10.000 fetus, en què un dels bronquis principals que connecten el pulmó amb la tràquea està obstruït. Això fa que el pulmó acumuli secrecions i s'infli. “El pulmó dret ocupava pràcticament tot el tòrax, comprimint l'altre pulmó i desplaçant el cor i el fetge”, descriu Martínez.

A les 25 setmanes de gestació, la vida d'Alaitz corria perill. “Hi havia fallada cardíaca i risc de mort”, afirma el doctor. L'equip de cirurgians fetals i pediàtrics del Clínic i Sant Joan de Déu van proposar als pares de la nena intervenir el fetus amb una tècnica mai utilitzada abans en aquesta patologia. Fins llavors, els pocs casos com aquest operats al món havien acabat amb la mort del fetus.
“Teníem experiència a entrar a la tràquea del fetus amb un endoscopi perquè ho havíem fet en altres intervencions i se'ns va acudir fer el mateix per arribar al bronqui i desobstruir-lo amb làser”, explica Eduard Gratacós, cap del servei de medicina maternofetal del Clínic.

La intervenció va ser curta (30 minuts), però molt delicada, ja que tot es va desenvolupar al costat del cor i en uns teixits que tenen el gruix d'un paper de fumar. Els cirurgians van aconseguir desobstruir el bronqui, connectar-lo amb la resta de l'arbre bronquial i buidar el pulmó de líquid. Els òrgans es van recol·locar i el cor d'Alaitz va recuperar l'activitat normal.
L'embaràs va continuar fins a les 38 setmanes, i la nena va néixer per cesària, amb 2,5 quilos de pes i sense cap dificultat respiratòria greu. Als tretze dies de vida, cirurgians de Sant Joan de Déu, liderats per la doctora Montserrat Castañón, van extirpar els lòbuls mitjà i inferior del pulmó dret, afectats per la malformació. “Al darrer TC de control hem vist que el lòbul superior s'ha expandit molt bé a la cavitat pulmonar”, afirma Castañón. Alaitz encara ha de passar controls, però els metges sostenen que fa, i podrà fer, vida normal.

Paper clau de la xarxa pública

La vida d'Alaitz no s'hauria pogut salvar sense l'expertesa de l'equip de cirurgians fetals i pediàtrics del Clínic i de Sant Joan de Déu. Però tampoc si abans d'arribar a les seves mans, una doctora de l'hospital de Mollet no hagués sospitat amb encert en una ecografia rutinària que aquell fetus de 20 setmanes patia una malformació greu. “Aquest cas reflecteix la importància de tenir una xarxa sanitària pública que funcioni”, va afirmar el cap del servei de Medicina Maternofetal del Clínic, Eduard Gratacós.

El programa de cirurgia fetal que lidera Gratacós tracta més de 200 casos anuals i és un dels cinc més rellevants del món, gràcies a la combinació de l'experiència pionera en cirurgia fetal del Clínic i l'expertesa de la cirurgia pediàtrica de Sant Joan de Déu. Les malalties fetals greus es donen en una de cada mil gestacions.

Marta Ciércoles
14/03/2012