Azita Rafaat, activista Afganesa, defensora dels drets de la dona.
Tinc 36 anys. Sóc de Kabul (Afganistan). Sóc activista política i vicepresidenta del partit Dret i Justícia. Sóc casada i tinc quatre filles: les bessones Benafsha i Beheshta (14), la Mehrangis (13) i la Mah Nush (11). Sóc socialdemòcrata. Sóc musulmana: l’islam no és masclista.
Quin era el seu somni?
Estudiar Medicina. Vaig aconseguir graduar-me a l’institut, una beca per a la universitat...
I no hi va anar?
El meu pare em va casar.
Amb qui?
Un cosí seu. Al meu país és habitual que els pares casin les filles per diners.
Com va reaccionar vostè?
No ho volia, però m’hi vaig resignar per evitar mals majors. Tenia 20 anys i em vaig casar amb l’Ezatullah, un camperol tosc i analfabet.
La va tractar bé?
Com a una cabra. L’Ezatullah em va voler com a muller per engendrar un fill mascle. La seva dona no li donava fills...
La seva dona?
Ja estava casat, ell? Sí. La seva dona li havia donat una filla, però ja no es podia quedar embarassada. I per a un home afganès, tenir un fill mascle és una qüestió fonamental!
I això per què?
Perquè perpetua la família, i perquè significa que Al·là et beneeix, que la teva família és digna, honrada. Un fill mascle confereix honor, avala socialment aquesta família!
I una filla?
Només és una mercaderia per vendre-la a un altre home, que la comprarà verge com si comprés un cap de bestiar.
I si no ve, l’anhelat fill mascle?
És una gran desgràcia: significa que aquesta família està maleïda, que ha fet malament alguna cosa, que Al·là la desaprova i la castiga: serà una família avergonyida en societat.
I l’Ezatullah se sentia així?
Per això em van comprar. I em vaig quedar embarassada. Durant la gestació, la meva sogra em posava davant fotos de nens: se suposa que veure’ls n’ajuda a tenir un.
I com se sentia?
Com et sents amb un dit al foc si no pots cridar aquest dolor tan intens?
Entesos.
També em repetien cada dia que pariria un nen i que es diria Farsan. Tanta ansietat va precipitar el part: vaig parir dues criatures bessones setmesones: dues nenes.
Nenes!
Si no en volies una..., dues! Vaig sentir els crits consternats de la meva sogra i el meu marit, els insults, menyspreus... “¡Tan jove i maca per a això!?”, em cridaven... “Quina desgràcia, quina vergonya!”. Jo em volia morir en aquell moment.
I què va passar després?
Les nenes van tirar endavant, i jo vaig intentar canviar la mentalitat de la meva sogra, del meu marit, però va ser inútil!
I quin tracte té amb l’altra muller?
No ens entenem, és una dona poc dialogant, tradicional, seca. Em fa pena. Ho paga amb les meves filles, les tracta malament... I això que jo els mantinc a tots, en aquella casa.
Com pot fer-ho?
Va venir un polític al poble i vaig parlar en veu alta sota el burca: vaig reivindicar millores locals. Em van demanar que em presentés a eleccions, vaig ser diputada. Sóc activista, em guanyo un sou i els mantinc a tots.
I ja li ha donat un fill, al seu marit?
Després de les bessones vaig tenir una altra filla. El meu marit va continuar pressionant-me, em va maltractar físicament, em va forçar... I li vaig donar una altra filla.
El seu marit s’ha de sentir maleït.
En cada part, quan veu una nena, la meva sogra es tapa la cara, avergonyida...
Una dona horrible. M’apiado de vostè. Jo he decidit no ficar-me al llit amb el meu marit. Fa quatre anys que no tenim relacions sexuals.
I ell no es regira?
Jo ho pago tot i s’aguanta, però encara insisteix amb el fill mascle. M’agradaria divorciar-me, però seria fatal per a les meves filles.
Per què?
Se les quedaria l’Ezatullah, ho imposa la llei actual a l’Afganistan. I les criaria per casarles per la força.
I vostè què vol per a elles?
Que estudiïn, educar-les com a dones lliures i que només es casin per amor, cosa que encara és tabú a l’Afganistan! Per això hem criat la meva última filla com un nen.
Què diu?
Als cinc anys li vaig proposar a la Mah Nush que fos un nen, i va acceptar. Li vaig rapar els cabells, du roba de nen, juga amb nens, es comporta com ells... Mehram, es diu.
El Mehram és feliç amb aquest joc?
Està encantat! Fa coses que no poden fer les nenes, anar a comprar, passejar, jugar al carrer... No és infreqüent a l’Afganistan. D’aquí a un parell d’anys tornarà a ser nena. I serà una dona coratjosa!
Li sembla una bona solució?
Així ella serà més valenta i forta. I el meu marit està aprenent del coratge d’una nena: és alliçonador. I a casa hi ha més pau, i, mentre, jo puc continuar lluitant políticament a favor dels drets de les dones.
L’islam és el germen del masclisme?
No, deriva d’una ancestral tradició patriarcal. Mahoma va tenir dues dones, i una era negociant i l’altra era assessora política.
Quin és el seu somni avui?
Tenir casa pròpia, viure amb les meves filles i educar-les perquè siguin lliures i autònomes. Alimento aquesta esperança, no vull que pateixin el que he patit jo!
Víctor M. Amela
05/11/14
La Vanguardia
