Els manuals de psicologia estableixen que als deu anys un nen –o una nena– ha assolit un grau de maduració que li permet disposar d’autonomia personal. És a dir, és capaç de llevar-se puntual, dutxar-se sense que l’hi hagin de recordar, fer-se el llit, preparar-se la cartera, agafar el transport públic, organitzar-se els deures escolars, menjar de tot, opinar sobre els plans familiars, endreçar-se l’armari o fer anar els seus diners de butxaca. El que no s’espera d’una nena a aquesta edat és que el germà gran l’obligui a posar-se una armilla d’explosius per fer un atac suïcida contra la policia i que ella s’atreveixi a desobeir-lo, llenci la jaqueta al riu i vagi a buscar protecció a les autoritats. Això és el que va fer diumenge la Spojmai, una noieta afganesa d’ulls grossos que té un germà que és líder talibà a la localitat de Laixkar Gah.
A l’Afganistan els crims contra les dones s’han disparat l’últim any, segons ha reconegut la cap de la Comissió de Drets Humans del país. A més dels assassinats comesos amb total impunitat, la llista d’atrocitats consumades és esgarrifosa. Des de llavis, orelles i nassos tallats fins a abusos sexuals en públic, passant per violacions massives, formen part de la quotidianitat d’un país on va intervenir el 2001 una coalició de tropes liderada pels Estats Units, que va fer bandera de la restauració dels drets de les dones. Els talibans van ser expulsats del poder, però, més enllà de Kabul, la inseguretat avui dia és absoluta. I les nenes com la Spojmai són víctimes de la violència embogida de qui les hauria de protegir.
Màrius Carol
08/01/14
La Vanguardia
