dijous, 26 de setembre del 2013

Les obreres de la moda

De nou la passarel·la. Aquesta addicció juvenil. Aquest negoci monumental. L'exaltació estètica, ple d’aspiracions. Torna el de sempre, la recreació del passat amb un vernís de novetat capaç d'encendre el desig i reproduir en un llenguatge universal les seves consignes per tal de capturar l'aire del temps. "Els anys s'assequen com fulles", escriu l'autor del moment , el recuperat John Salter, de moda com els pantalons al turmell o les botes amb tatxes. Però, mentre la prosa sense pedreria de Salter es llegeix com un descobriment, els dissenys que aquests dies desfilen en les setmanes de la moda -ara, la de París- s'exhibeixen com una evidència. Ni teories al Barthes, ni poesia costurera en les cròniques. El que en veritat cotitza és la nomenclatura: les marques, les tendències i, molt especialment, les models.

Els rànquings de les més ben pagades s'han convertit ja en un tòpic, encara que sempre apareguin a les pàgines de xafarderia. Mentre es consagren les més famoses, tan indispensables per a qualsevol inauguració, campanya o reportatge, una legió de noies anònimes, algunes vulnerables nines de porcellana -com cantava Serrat -, es vesteixen i desvesteixen diverses vegades al dia davant d'un director de càsting que les escruta sense pietat. El 30 %, segons l'organització Model Alliance, ha patit tocaments o ha estat acomiadada per no perdre dos quilos. La majoria té entre 15 i 22 anys i el seu esforç major, consisteix a estar primes. Engreixar un quilo significa una derrota. Les que arriben a les passarel·les internacionals representen un privilegiat 2%. Hi ha nenes de quinze anys a qui un fotògraf els demana que es despullin. Una d'elles confessava que es va amagar en el bany a plorar, però després ho va fer, va posar. A vegades treballen dotze hores seguides. I no són poques les que, gràcies a Déu, reben un vestit i el sopar com a únic salari. Els abusos sexuals sempre han acompanyat a aquesta professió sobre la qual pesa l'acusació de frivolitat, prebendes, objectualitzar del cos i el narcisisme. Viure de la imatge, en veritat, té alguna cosa a veure amb la prosa rasa de Salter: cal assumir una actitud guanyadora des del primer moment.
Però la realitat amaga massa històries sòrdides, i parlar dels drets de les models sembla un assumpte molt diferent que la resta de reivindicacions laborals. Garantir els mateixos drets que emparen qualsevol altre ofici és el que pretenen associacions com Equity o Model Alliance: regular horaris, limitar l'edat de les noies per treballar, controlar el mobbing i els abusos...

Perquè sota les catifes del glamur hi ha un brut suburbi on es cometen autèntics atropellaments contra les belles obreres de la moda.

Joana Bonet
25/09/13
La Vanguardia