dilluns, 4 d’abril del 2011

Mesures de prevenció en els viatges internacionals a països de baixa renda

Quan planifiquem un viatge a països de baixa renda, aquells que tenen un sistema sanitari i de sanejament deficitaris, hem d’extremar les mesures de prevenció per tal de no emmalaltir durant el nostre periple.

Aquests països són la majoria del nostre planeta, exceptuant Canadà, Estats Units d’Amèrica, Japó, Europa Comunitària, Nova Zelanda i Austràlia.

Si comparem les diverses regions del món, les que causen més malalties als viatgers són Àsia, Àfrica subsahariana i Sud-americà.

Les malalties més prevalents són les que cursen amb síndrome febril, les diarreiques i les que afecten la pell.

El tipus de viatger més exposat a contraure patologia són els turistes, seguits dels immigrants que es desplacen als països d’origen per visitar les seves famílies i els de negocis.

Si analitzem les causes de malaltia, ens adonem que els insectes, l’aigua i els aliments, els contactes sexuals amb desconeguts i les punxades (tatuatges, piercings, ferides) són els grups que cal considerar en la prevenció.

Per tant, es fa indispensable durant el viatge evitar les picades d’insectes amb l’ús d’un repel•lent de mosquits, usar camisa i pantalons de màniga llarga, consumir aigua amb garantia d’higiene ( embotellada, desinfectada ) i aliments ben cuits i fruita que pelem nosaltres mateixos( per tal que no s’hagin contaminat amb aigua bruta i/o amb insectes.

Les malalties per picades d’insectes són bàsicament la malària, el dengue, les filaries hemàtiques, el Chicungunya, les rickettsiosi. Per a algunes d’elles no disposem de mesures preventives ni de tractament ( Dengue, Chicungunya), pel que es fa indispensable evitar les picades de mosquit o xinxes.

Cal evitar també qualsevol mena de punxades d’agulles possiblement infectades ( piercings, tatuatges, etc) que poden transmetre hepatitis, sida, i altres malalties víriques.

Donat que moltes d’aquestes malalties transmissibles són prevenibles per mitjà de la vacunació, és molt recomanable acudir als centres de Medicina del Viatger per tal que ens aconsellin les que ens pertoquen, segons sigui la zona del viatge.

Disposem de vacunes per a prevenir el tètanus, el tifus, la febre groga, alguns tipus de meningitis, el còlera, les hepatitis A i B, la ràbia, la poliomielitis, les encefalitis centreeuropea i la japonesa, la grip i la ràbia.

En zones tropicals, la malària és una malaltia prevalent per a la qual disposem de mesures profilàctiques en forma d’antibiòtics específics. Segons sigui el destí, se n’aconsella prendre’n un o altre dels quatre fàrmacs de que disposem.

Es molt important anar sempre ben calçat, tant per a evitar lesions als peus com per a evitar infeccions per fongs( humitat) i picades de larves que poden penetrar-nos la pell, provocant diverses malalties.

Un aspecte important és documentar-nos dels possibles perills relacionats amb forces de la natura ( pluges monsòniques a Sud-est d’Àsia i la Índia), situacions d’epidèmies ( Còlera a Haití o república Dominicana, Meningitis al Sudan, malària en diversos països, Dengue a Sud-americà, Poliomielitis a Índia i Nepal) així com informar-nos dels riscos polítics, com ha estat el cas de Costa de Marfil, el Magreb, Sudan, Birmània.

Una web interessant i fiable a consultar és http://www.viajarsano.com/, on s’explica tot el relacionat amb la prevenció del viatge, segons sigui el país escollit.


En definitiva, preparar un viatge plaent també consisteix en planificar una consulta als centres de Salut Internacional on rebrem consell, les vacunes que pertoquin i la profilaxi per a la malària, si es viatja a països endèmics d’aquesta malaltia. La prevenció ens permetrà gaudir d’un viatge ric d’experiències i pobre en malalties. Bon viatge!


Dr. Ramon Dalmau Alcalde
Metge màster en medecina tropical i màster en salut publicitat

Un centenar de persones viuen al carrer a Girona

De dia són a la Devesa, el Mercadal, l'estació o la plaça de la Independència, mentre que a la nit són sota el pont de Fontajau, vora el Ter o les hortes.
La majoria tenen addiccions o trastorns.

La plaça Constitució de Girona és un dels punts on s'hi situen sense sostre molts dies de l'any
Foto: D.V.

La crisi i les dificultats per trobar feina han reduït de manera ostensible el nombre de sense sostre de la ciutat de Girona. La memòria del centre d'acolliment de La Sopa recull que durant el 2010 s'ha contactat amb 107 sense sostre a la ciutat, quan fa un parell d'anys havien estat 200. El seguiment que s'ha fet d'aquest col·lectiu ha permès saber que de dia solen trobar-se per la Devesa, el Mercadal, la plaça de la Independència, l'estació de Renfe, les biblioteques o el sector de la muralla i els jardins més propers. Per contra, a la nit els transeünts es localitzen sota el pont de Fontajau, darrere l'hospital Trueta a la vora el Ter, també al sector de supermercats de Sant Ponç, les hortes de Santa Eugènia o el bosc sobre el cementiri de Girona.

El tinent d'alcalde de Serveis Socials, Joan Olòriz, destaca la importància que ha tingut el centre de dia, de baixa exigència, per “conèixer, establir vincles i poder fer feina més eficaç amb el col·lectiu”. Això sí, el responsable municipal adverteix que dels 107 sense sostre s'han diagnosticat trastorns per abús o dependència a alguna substància a 96. El perfil es manté en el d'un home d'uns 40 anys en què l'alcohol és un dels principals problemes, a més d'un alt índex de tabaquisme. Olòriz també admet que s'han detectat quatre o cinc casos de persones que vivien en cotxes, fos a la via pública o en algun garatge, però que com els casos d'ocupació de pisos “són casos molt puntuals en què intervenim”.Una altra de les lluites se centra en l'entrada de xarxes organitzades de pidolaires que en determinats moments de l'any s'estableixen a la ciutat. “Viuen de la picaresca i si intervenim amb la policia opten per marxar, però sobretot som molt sensibles si hi ha menors”.


La Sopa, plena

Les dades reflecteixen que el centre d'acolliment de la Sopa és al límit de les seves possibilitats, ja que al centre d'inserció hi ha en l'actualitat 54 persones, mentre que al centre de dia ahir mateix hi havia 45 usuaris, segons va confirmar la mateixa directora, Rosa Angelats. Durant l'any passat es van atendre 829 persones al centre d'inserció, i en només tres mesos de funcionament del centre de dia n'hi han passat 179, amb una mitjana diària de 40 persones. Olòriz admet que s'han sorprès pel nombre d'usuaris i que s'han superat les expectatives. Això sí, va tornar a reivindicar la necessitat de “crear una xarxa de centres com ara La Sopa a les comarques gironines, perquè Girona no pot ser l'excepció que confirma la regla”. Va animar poblacions com ara Figueres, Olot o Blanes a poder crear un espai semblant que permeti atendre la pobresa extrema com fa La Sopa.


LA XIFRA

353

de les personesateses a La Sopa el 2010
entraven al centre per primera vegada, mentre que 476 eren reincidents.



LA XIFRA

61.184

àpatsva repartir La Sopa durant el 2010 entre esmorzars,
dinars i sopars. A més, dels 15.386 entrepans repartits.


Dani Vilà
El Punt 01/04/11