Algunes vegades, de cop i volta, sense avisar, la vida ens obre una finestra per a mostrar-nos les grandeses del món on hem vingut a raure, just aquelles que li donen sentit...
Guaiteu-la, ... no és bonica?
A la foto està desperta i amb el puny esquerre, la molt gamberra s'intenta treure el respirador de plàstic de la cara, perquè li fa nosa !
El seu pare i la seva mare, ell d'uns 25 anys i ella de 23. Gent senzilla. La Jana va néixer prematura, amb síndrome de Down, immunodepressió i una greu malformació cerebral. Els metges no li donaven més de dos anys de vida. No tenia el reflex de succió, no podia mamar, i havia de ser alimentada a través d'una via gàstrica. Necessitava suplement d’oxigen i per això portava un dispensador connectat als orificis del seu nas. L’abundància d'oxígen que li arribava estava monitoritzada. Quan baixava per sota d'un cert llindar, sonava una alarma. També tenia monitoritzada la freqüència cardíaca (anormalment alta).
Sovint tenia excés de mocs i, perquè no s'ofegués, calia treure'ls-hi amb un mocador de paper o, quan en tenia molts, amb aspirador naso bucal que les infermeres li aplicaven. Total, que necessitava companyia quasi de forma permanent.
El pare i la mare no podien fer-li aquesta companyia perquè havien de treballar i, aquí varem entrar en joc nosaltres, els voluntaris del Voluntariat de Suport en la Solitud.
Tot i les greus dificultats per viure, contades vegades la varem veure plorar. Tampoc riure. Sí que la vèiem inquieta i molesta quan necessitava que la netegessin. Com tots els humans normals!
Responia a estímuls, com ara la veu, el tacte, la claror. Era immediat comprovar com li baixaven les pulsacions, s'assossegava, quan sentia la música ("When you wish upon a star", tema de Walt Disney) que sonava d'un conillet mecànic que algú li va regalar, i que sempre tenia a prop seu.
Somniava i tenia el seu món propi i incontaminat. No va arribar mai a viure prou per a aprendre cap dels vicis humans, tots derivats de l'egoisme que ens fa tan "normals".
Al llarg de quatre mesos mal comptats aquesta fou la seva curta vida, la Jana va materialitzar les millors qualitats humanes imaginables. Ens impartí lliçons d'innocència, de senzillesa, d'humilitat, de tendresa, però també de tenacitat, de lluita per sobreviure, de persistència per continuar respirant... Respirar, que senzill i que difícil!
Just fa un any que va emprendre el vol. Pocs es recordaran d'ella. Escassos senyals tangibles va deixar al seu pas pel món, amb prou feines va tenir temps de deixar-ne.
Difícilment però, oblidarem la impressió pregona que en un racó de la memòria ens va deixar als que varem tenir la sort de conèixer-la.
Un regal de valor incalculable i permanent.
Gràcies, Jana
Enric Ferreres
16/01/2015
Voluntari
Voluntariat de Suport en la Solitud
