dissabte, 25 d’agost del 2012

Plantem cara al repte


Francesc Solà
Serveixin aquestes quatre ratlles per a sembrar un xic d’optimisme. Els temps que corren de dificultats en tots sentits ens fan perdre, a vegades, aquell punt de mira que hem de mantenir a l’horitzó, i evitar caure en tot moment en la lamentació. Aquesta és, sens dubte, la pitjor companya de viatge del voluntariat i de la seva capacitat transformadora de la societat.

El Tercer Sector cívic i social és víctima involuntària d’una invisibilitat que hem de combatre amb la nostra tasca diària. Cal aprofitar els moments complicats per a fer endreça, avaluar i sortir-ne victoriosos, si més no en el camp de les intencions i els projectes a realitzar. El nostre Voluntariat de Suport en la Solitud fa més de 12 anys que, incansable i sense demanar res a canvi, acompanya els més febles en la seva creuada contra la malaltia i la solitud. Hem tingut voluntaris que ens han empentat i donat sentit des del primer dia, d’altres que s’han incorporat a mig camí i alguns que hem perdut per sempre. És moment de tornar-hi. Necessitem vocació de voluntari, els malalts de l’Hospital Dr. Josep Trueta necessiten mans amigues i orelles confidents.

Sí, és cert. L’escenari que es planteja davant nostre és complicat, no només pels més marginats, i és precisament ara quan cal aprofundir en els reptes que tenim per davant i plantar-hi cara. Les accions socials que els nostres voluntaris duen a terme cada dia, sense treva, a  l’Hospital, serveixen per avaluar de primera mà cap on està anant la societat, i no hem de deixar perdre l’oportunitat de situar-nos-hi bé per a jugar-hi el paper que ens hi correspon. I és que tots plegats, tots nosaltres, tenim una responsabilitat ètica sobre els col·lectius més vulnerables, cada vegada més creixents.

Tornem a començar doncs. Arremanguem-nos les mànigues i anem a posar el nostre granet de sorra en aquest projecte de l’acompanyament en la solitud dels malalts, que avui té més sentit que mai. I animem al nostre veí a venir-hi. És així com la xarxa seguirà teixint-se i vencerem la por dels temps difícils, la prudència del “primer jo, i el que em quedi pels altres”. Tots en sortirem recompensats.

Francesc Solà
Vicepresident Voluntariat de Suport en la Solitud