dimarts, 18 de març del 2014

Els musulmans gironins demanen classes de religió islàmica i cementiri propi

“Només es parla de nosaltres, els musulmans, per dir-ne coses dolentes”. La queixa la va formular així, de manera textual, un dels 26 assistents a l’última assemblea de la Facigc, la Federació d’Associacions Culturals Islàmiques de les Comarques Gironines, que va tenir lloc a Salt. El principal objectiu de la federació és “reforçar la convivència amb la comunitat autòctona” i, encara que no es formula explícitament, lluitar contra la divisió entre les diferents comunitats musulmanes.

La federació, inscrita en el registre d’entitats culturals de la Generalitat a finals del 2012, agrupa 16 entitats de Salt, Anglès, Santa Coloma de Farners, Banyoles, Empuriabrava, Figueres (Marca de l’Ham), Roses, Palamós, Platja d’Aro, Calonge, Torroella de Montgrí, la Bisbal i Palafrugell. Integra sobretot la comunitat marroquina, encara que es declaren oberts a totes les nacionalitats i amb voluntat de créixer, però no d’integrar-se a cap de les grans organitzacions estatals.

“Aquesta federació –precisa el portaveu i secretari Hussein Huban, de Torroella de Montgrí– no és ni salafista, ni gihadista, ni busca gent per a la guerra santa, i tot el que s’ha dit en algun suposat informe policial és absurd. Estem per la convivència, volem contribuir a desenvolupar aquest país, treballem i paguem impostos als nostres municipis. I serem els primers a denunciar-ho si hi ha un gihadista perquè ens fa mal”.

Una de les primeres demandes que formularan a la Generalitat és la concessió de parcel·les reservades per als enterraments islàmics als cementiris municipals o tenir cementiris propis. Ara són una població jove, amb poques morts, però quan n’hi ha, “gairebé tots” són enterrats al Marroc. La repatriació del cadàver té un cost que oscil·la entre els 5.500 i els 7.000 euros. Moltes vegades tenen problemes per pagar-ho i s’han de fer col·lectes. “Voler enterrar els morts aquí és el millor senyal de la nostra voluntat d’integració”, expliquen.

Val a dir que hi ha pocs cementiris per a musulmans a Espanya: Saragossa (originàriament havia estat de la guàrdia mora de Franco), Sevilla, Granada, Fuengirola, Madrid, Barcelona… i des de fa poc Calonge. Mohamed, representant de l’entitat musulmana de Calonge, explica que en els últims mesos ja han pogut enterrar a terra i orientats a la Meca uns homes marroquins i unes dones palestines.

Disposar d’una parcel·la pròpia als cementiris no sembla un problema tan gran com demanar ser enterrats a terra i sense taüt. La normativa generalment ho impedeix. Des d’algun sector de la comunitat s’ha arribat a suggerir com a alternativa que s’ompli amb terra el taüt.

Una altra demanda són les classes de religió. Els acords del 1992 especifiquen que si en un centre hi ha més de deu alumnes que sol·liciten l’ensenyament religiós tenen dret a disposar d’un professor pagat per l’Estat i escollit per la seva confessió. La divisió entre les comunitats ha estat l’argument esgrimit per la Generalitat per no atendre peticions aïllades. “Tenim un avantatge –diu el portaveu–, i és que no estem condicionats per les subvencions de la Generalitat perquè no en rebem cap”. En paral·lel estudien la possibilitat de demanar classes extraescolars de cultura islàmica i d’àrab.

Una altra reivindicació constant és que a la feina es respectin les seves celebracions, com el Ramadà o a la festa del Xai. I, pel que fa a aquesta última, expliquen les dificultats per poder matar-lo segons el ritual alcorànic. “Als escorxadors només hi van les carnisseries halal, però no hi pot anar un particular. Es podria fer com a Bèlgica, que hi ha escorxadors mòbils, tràilers condicionats on hi va el veterinari i l’imam”. Dos temes més que preocupen són les reticències d’algun centre escolar a les nenes que volen anar amb vel i les dificultats que alguns municipis posen a la construcció de mesquites.


Josep Playà Maset
17/03/14
La Vanguardia