divendres, 4 d’octubre del 2013

La crisi desborda les entitats socials

Un grup de voluntaris atén gent gran a la Fundació Avismón
El tercer sector atén a Catalunya 430.000 persones més que el 2007 amb la mateixa plantilla.

Àngels Guiteras diu que sense un canvi de política “el país serà més pobre i amb més desigualtats”.

Si no hi ha un canvi urgent de política, el país serà més pobre i amb més desigualtats. Aquest és el missatge que va llançar ahir la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Segons les seves dades, a finals del 2011 les entitats socials catalanes atenien 430.000 persones més que a l’inici de la crisi. A més, ho feien amb el mateix nombre de persones contractades. Les entitats socials aguanten la crisi, però no podran resistir gaire més si continua la política actual de retallades. Aquest sembla ser el missatge de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, amb dades de finals del 2011, que confirma que les persones ateses pel tercer sector són 430.000 més que quatre anys abans, quan encara no s’havia entrat en la crisi. La quantitat total d’usuaris d’aquestes organitzacions ha pujat a 2,1 milions, és a dir, un 25% més, però en canvi es treballa amb la mateixa quantitat de persones contractades, unes 102.000.

En realitat, l’efecte de la crisi també es nota en el personal, ja que si es comparen les dades de finals del 2011 no amb les del 2007, sinó amb les de finals del 2009, es percep que hi ha 18.000 treballadors menys al sector. I es pot dir el mateix del nombre d’entitats, que en quatre anys s’ha reduït de 7.500 a 6.800, una caiguda del 9,4%. Pau Vidal, autor de l’informe, que parteix d’una mostra de 738 entitats socials de Catalunya, ho considera atribuïble en bona mesura al procés de concentració del sector. Un 44% de les entitats que han desaparegut o estan inactives tenien com a principal col·lectiu d’atenció les persones immigrants. Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, es nega a parlar de pèrdua de qualitat en els serveis i assegura que aquesta sobrecàrrega s’ha pogut suplir amb l’augment de la quantitat de voluntaris, uns 60.000 més, cosa que significa un creixement del 23% (en total són 300.000). Segons Guiteras, es tracta d’un sector “amb més capacitat de resistència a la crisi, pel compromís personal de la gent, perquè se li dedica més temps i més suport econòmic”. Aquests darrers anys les donacions han augmentat un 4% i les aportacions puntuals, vora el 8%.

Tot i que el volum econòmic del sector s’ha mantingut (aporta un 2,83% del PIB català), el finançament privat ha crescut un 5% respecte al 2007 i se situa en el 56% del total (20% de quotes, 15% de donacions, 11% de contractacions de serveis i 10,2% d’altres fonts). Malgrat tot, el sector públic continua aportant el 44% del finançament (31,7% de subvencions, 6,4% de convenis; 5,9% de contractacions). L’estudi apunta l’impacte negatiu que ha tingut la cuasi total desaparició de les obres socials de les caixes catalanes. I tot i que es destaca “el significatiu naixement de la banca ètica”, es lamenta que “encara és lluny del paper que tenien les caixes d’estalvis”.

L’àrea de Barcelona concentra gairebé el 70% de totes les entitats socials. Les entitats de discapacitat ocupen una tercera part del personal del sector (33%), seguides de les d’infantesa i joves (14%), les de malalts (11%) i les de gent gran (8%). Les entitats d’infantesa i joves mobilitzen el 30% de tot el voluntariat. Guiteras ha demanat que les administracions “prioritzin” la inversió en polítiques socials. Però segons la seva opinió, si continuen les polítiques de restriccions “hi haurà més atur, el país serà més pobre i tindrà més desigualtats”.


Josep Playà Maset
03/10/ 13
La Vanguardia