dissabte, 30 de juny del 2012

El ministeri deixarà de finançar a partir del mes d'agost 425 medicaments d'ús comú

Els experts alerten que els fàrmacs exclosos es poden substituir per altres de més cars


Els medicaments per a símptomes menors que el Sistema Nacional de Salut (SNS) deixarà de finançar finalment seran 425, i no 456, com es va dir inicialment, segons va anunciar ahir la ministra de Sanitat, Ana Mato, després del Consell Interterritorial de Salut. Aquesta mesura, que, amb tota probabilitat, entrarà en vigor a partir de l'agost, permetrà estalviar 458 milions al Govern. Així, quan entri en vigor, els ciutadans hauran d'abonar de forma íntegra l'import d'aquestes medicines. 

Mato va assenyalar que la mesura inclourà excepcions per a malalts crònics i "en aquells casos en què ho decideixin els metges". La ministra també va explicar que tot i que la xifra actual és de 425, podria variar, ja que es revisarà periòdicament, i va dir que Sanitat controlarà que no hi hagi pujades excessives de preu per l'exclusió d'aquests fàrmacs del finançament. Mato va destacar que s'ha pres aquesta decisió perquè els fàrmacs que n'han quedat exclosos "ofereixen un efecte terapèutic més baix". 

 El conseller de Salut, Boi Ruiz, va lamentar que Sanitat no entregués ni explicités la llista de medicaments que quedaran exclosos del finançament públic, però va considerar "positiu" que se'n revisi el nomenclàtor. Per la seua part, Andalusia i País Basc van demanar "temps" per analitzar si deixar de finançar aquests medicaments podria tindre "un efecte perjudicial per a la salut". 

La reunió també va servir per tancar els últims serrells del nou copagament farmacèutic, que entrarà en vigor diumenge. En aquest sentit, Mato va recordar a les comunitats que "estan obligades a complir la legalitat". Així mateix, va demanar als consellers que "agilitzin" el reemborsament als pensionistes que superin els màxims fixats pel nou copagament -8 o 18 euros mensuals depenent de la renda-, perquè es produeixi trimestralment o semestralment. A més, durant la reunió, va avançar en la definició dels nous copagaments relatius als productes ortoprotèsics i dietoteràpics. 

Sobre els dietoteràpics, productes que consumeixen malalts amb trastorns metabòlics complexos o que necessiten nutrició enteral, Mato va assenyalar que estaran exempts d'aportació els productes destinats a processos de llarga durada sense alternativa mèdica nutricional, i que tindran aportació reduïda els productes de nutrició enteral i aportació normal els productes per a tractaments al·lèrgics. Pel que fa als ortoprotèsics -pròtesis-, es va aprovar un projecte de reial decret pel qual el ciutadà accedirà al mateix producte amb el mateix import de finançament amb independència d'on visqui. A més d'aquestes mesures, es va aprovar el projecte de reial decret que regula la condició d'assegurat de l'assistència sanitària. 

Així, les persones de més de 26 anys que no hagin cotitzat mai passaran a ser titulars de la seua pròpia. Amb les retallades farmacèutiques, Sanitat preveu estalviar-se 2.200 milions a l'any.

28/06/2012

divendres, 29 de juny del 2012

El dret a menjar

La Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona va celebrar 25 anys en un moment en què la crisi fa ressaltar el seu paper per evitar la fractura social 
La fundació va incrementar en un 23% els aliments recollits el 2011 respecte al 2010 

Taula presidencial de l'acte celebrat a CosmoCaixa
Foto: Xavier Gómez
De vegades solidaritat no és una paraula: és un acte. L’any passat, 120.000 persones de Barcelona van exercir un dels seus drets més bàsics gràcies a una entitat sense ànim de lucre: menjar. La Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona va celebrar ahir un aniversari especial, el primer quart de segle, 25 anys d’ajuda als altres en un moment en què el paper és fonamental en la lluita contra la pobresa i l’exclusió. 

"És un bon dia per donar les gràcies", va expressar ahir el president de la Fundació, Antoni Sansalvadó, a l'Auditori de CosmoCaixa, on va tenir lloc l'acte commemoratiu. El fundador del Banc, Jordi Peix, va voler deixar clar que la situació actual és un "escàndol: a Catalunya hi ha més d'un milió i mig de pobres, però es desaprofiten més de 750.000 tones d'aliments". Peix va explicar que ells són els primers a adonar-se de les crisis, i que el seu paper no és suplir l'Administració, sinó complementar-la. "Volem evitar la fractura social". 

A l'acte va assistir la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, dos consellers de la Generalitat, Josep Cleries (Benestar Social i Família) i Josep Maria Pelegrí (Agricultura), i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. No va poder estar el president de la Generalitat, Artur Mas, però va enviar un missatge en què agraïa la tasca del Banc dels Aliments, cosa que també van fer la resta dels representants polítics. Trias ha posat èmfasi que Barcelona és una ciutat d'èxit, però que té una aturada insuportable i on hi ha gent que ho passa molt malament. Després va expressar que, per combatre la greu crisi, el primer és quadrar els comptes i després fixar prioritats, i que per als seus govern la primera és la despesa social. Cleries, per la seva banda, va ressaltar el paper del Banc dels Aliments en defensa del dret a l'alimentació i va agrair a la fundació seus 25 anys de "saber voler". 

La Fundació del Bancs del Aliments distribueix els aliments que aconsegueix recopilar per mitjà de 320 entitats benèfiques, que al seu torn els fan arribar a les persones més vulnerables. Segons les dades facilitades ahir, un 20% de la població de Catalunya viu ja en la pobresa, la qual cosa ha fet incrementar el paper d'aquesta organització. El 2010 van recollir 8.245.005 quilos d'aliments i el 2011 la xifra es va elevar un 23%, fins als 10.161.769 quilos. Jordi Peix va destacar la col·laboració dels supermercats en lliurar els seus excedents, com també dels agricultors en facilitar fruita i verdura. 

Durant l'acte es van lliurar distincions als més antics en col·laborar amb el Banc: les vuit empreses que faciliten aliments, les 22 entitats que els distribueixen i els vuit voluntaris que més temps porten treballant perquè tothom pugui alimentar-se. I va tancar un dels padrins que col·labora en les campanyes: Joan Manel Serrat. Perquè tothom tingui dret a menjar.

Santiago Tarín
26/06/2012
La Vanguardia



La Unió Europea no pot rebutjar el programa d'ajuda alimentària
L'hivern europeu de 1947 va ser un dels més difícils del segle XX. L'estiu, un dels més secs. Després de la guerra, l'escassetat d'aliments es va aguditzar. En regions on, fins i tot durant la guerra, el subministrament diari de calories per als adults va estar per sobre de les 2.000, aquest nombre es va reduir a la meitat. En alguns països, es va reduir a un terç d'aquesta quantitat.  
És difícil imaginar dificultats així avui en dia. La Unió Europea sembla haver resolt els problemes alimentaris. En la majoria dels països, el consum mitjà per persona està per sobre de 3.500 calories al dia, gairebé el doble del mínim diari de la FAO (1.900 calories). Però no hem de permetre que aquesta aparent comoditat desviï l'atenció dels importants desequilibris existents. L'aparent abundància en aquesta part del món amaga les serioses necessitats alimentàries dels menys afavorits. L'augment en les sol·licituds d'ajuda als bancs d'aliments i institucions de beneficència mostra que el problema existeix i no pot ser ignorat. 

Fins l'any passat, la UE va dur a terme un programa d'ajuda alimentària vinculat a la política agrària comuna (PAC), que recollia part de la producció excedent per lliurar-la als més necessitats. Però la caiguda en els excedents i la manca de voluntat d'alguns membres de la UE per la compra d'aliments en el mercat obert ha portat el programa a un punt crític. I tal com estan les coses, sembla condemnat al fracàs. La Comissió Europea ha presentat una proposta -es debatrà a la cimera de la setmana- perquè una part del pressupost 2014-2020 es dediqui a un nou mecanisme d'ajuda alimentària dissenyat per donar suport a la cohesió social i les polítiques d'estratègia territorial de la UE. El finançament proposta puja a 335 milions d'euros a l'any, en comparació amb els 500 milions del programa a punt de finalitzar. Una gota en l'oceà si es considera la magnitud dels fons europeus i mesquí en comparació amb l'ajuda als bancs. Tot i això, no s'ha de menysprear perquè l'ajuda alimentària és una resposta addicional molt necessària per a situacions a les quals els sistemes de benestar nacionals tenen molta dificultat per donar-los resposta. 

El treball d'organitzacions com els Bancs d'Aliments no es limita a la distribució d'ajuda alimentària. És també una manera d'arribar a aquells en risc d'exclusió social i oferir esperança als que ho han perdut tot. La UE no pot rebutjar un programa com el d'Ajuda Alimentària als Més Necessitats, l'únic que ofereix un estret contacte amb les persones que viuen en la pobresa i al marge de la societat. Les conseqüències serien devastadores: en alguns casos, tota l'ajuda alimentària es detindria. En altres, es reduiria a la meitat. Moltes de les associacions amb les quals treballem podrien veure obligades a tancar i s'agreujaria la percepció que les institucions europees són distants i cegues a les necessitats concretes de les persones reals. 

Un dels motius de la creació de la UE i de la PAC era evitar una repetició del que va passar el 1947. Estem segurs que els líders europeus no ho oblidaran quan es reuneixin a Brussel·les la setmana. 

Isabel Jornet 
Presidenta Fed. Europea de Banco de Alimentos 
26/06/2012 
La Vanguardia

dijous, 28 de juny del 2012

El paper de la infermera en l'àmbit de les dependències


Judith Balaguer: "La infermera és un punt clau en l'equip terapèutic, que ajuda a superar la dependència de substàncies a persones consumidores”"

La dependència a drogues d’abús a l'Estat Espanyol afecta a més de 80.000 persones. Es tracta d'un greu problema social que s’aborda des de disciplines diferents i complementaries que integren serveis sanitaris i socials. Equips interdisciplinaris tracten les diferents implicacions de salut i socials que comporta la dependència a substàncies. En aquests grups de treball, les infermeres tenen un paper cabdal en l'acompanyament de les persones afectades.
 
La Judith Balaguer és infermera especialista en salut mental i forma part de la Vocalia de Salut Mental del COIB. Té experiència en l'acompanyament de persones que han volgut superar la dependència a substàncies. Ha treballat durant 10 anys com Infermera Assistencial a diferents serveis al Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni. Actualment treballa com infermera assistencial a la Unitat de Crisis d’Adolescents d'aquest mateix centre.
 
Amb motiu del Dia Mundial Contra les Drogues hem volgut seure una estona amb ella i parlar del paper que juguen les infermeres en el procés de superació de la dependència a substàncies.
 
Quin és el paper de la infermera en l'àmbit de les dependències?
Les infermeres som un punt clau de l'equip terapèutic, que intervé en la superació de la dependència a substàncies. La infermera dissenya un pla d'atenció que defineix els objectius, intervencions i resultats assistencials a realitzar i assolir en la persona atesa i que estan integrats en un pla de treball interdisciplinari.
El treball de la infermera contempla un programa d'activitats terapèutiques dirigides a l'individu i a la família i en funció del moment del procés assistencial en el que es troba la persona atesa el paper de la infermera estarà centrat en: la prevenció del consum; l’abordatge en moments de crisis, treballar la recaiguda com a part del procés; la desintoxicació; la deshabituació; la prevenció de recaigudes; i la minimització de riscos i control de danys.
En definitiva, la nostra tasca és un procés d'acompanyament terapèutic, que fomenta la prevenció,  l'autocura i l’autonomia de la persona.
 
Quins aspectes són essencials en el treball de la dependència?
Primer de tot, és bàsic treballar la consciència de malaltia i la confiança de la persona en la superació de la dependència. Fem molta feina per mantenir alta l’autoestima i la consciència d’autocura de la persona, és a dir, fem que sàpiga que la clau de l’èxit del tractament, està en les seves pròpies mans.

També treballem aspectes més pràctics com poden ser: definir els horaris; buscar activitats per ocupar el temps que es dedicava al consum; desenvolupar tasques i activitats d’oci, laborals i familiars, que siguin saludables i generin satisfacció a la persona. També és molt important aprendre a reconèixer els factors de risc que poden induir de nou al consum d’una substància addictiva.
 
En l’abordatge de les drogodependències la infermera pot actuar en diferents àmbits?
En efecte. El nostre objectiu com a professionals és aconseguir implicar la persona atesa en el seu procés de guariment, però també en el manteniment de la seva salut.
En aquest sentit, la infermera coneix un gran ventall d'eines adequades al moment i a la situació que es vulgui tractar. Podem treballar fent prevenció mitjançant campanyes de conscienciació o col·laborar en la detecció precoç d'aquells casos que es puguin beneficiar d'un altre tipus d'intervenció.
A més d'això, podem fer l'abordatge de la persona atesa en moments de crisis, treballar les seves recaigudes, prevenir-les, intervenir durant la desintoxicació o continuar amb la deshabituació. També ajudem a marcar el camí cap a la socialització i la reinserció i atenem i donem suport als familiars de la persona que consumeix.
 
Les infermeres atenen també als familiars de la persona que consumeix substàncies que generen dependència?
Per descomptat. La dependència no només afecta a qui consumeix la substància sinó a tot el seu entorn i és cabdal que tothom hi col·labori. En aquest sentit les infermeres duem a terme activitats i intervencions que permeten a la família i a la persona atesa fer front a la malaltia.
Estem allà per explicar les fases del procés, els símptomes físics i psíquics mes freqüents pels que pot passar la persona i donem pautes d’actuació per afavorir l’abstinència en el procés de deshabituació i rehabilitació. També treballem molt l'autoestima de la persona i el seu entorn. Les drogodependències tenen un impacte esfereïdor en l'estat anímic dels que les pateixen directa o indirectament.
És molt important el paper que la família juga en l’èxit del procés. Per això les infermeres tractem de clarificar conceptes, donar respostes a les actituds i comportaments del seu familiar i explicacions als canvis psico-socio-familiars que estan observant. Moltes vegades, els mateixos familiars demanen habilitats d’actuació enfront situacions vinculades al procés, com poden ser la síndrome d’abstinència, els efectes secundaris i les precaucions dels fàrmacs, com treballar les recaigudes o com posar límits a certes conductes.
 
En aquesta tasca s'haurà de lluitar contra molts tòpics culturals...
És cert. És molt important fer entendre a la família que la dependència és una malaltia i un procés. Hem de desmitificar el consum com un vici, un mal hàbit, etc. En ocasions, cal donar suport a la família i dotar-la d'eines per actuar i gestionar bé determinades situacions que genera la persona que consumeix. Penso sobre tot en casos comuns com són els furts, l'agressivitat o els maltractaments cap als familiars.
A més, cal ajudar a la pròpia família a mantenir la bona salut. Les addicions són malalties molt connotades culturalment. Els sentiments de culpa, frustració i impotència que susciten, poden acompanyar als familiars durant molt de temps. És important evitar que la família claudiqui en l'esperança de recuperar al seu fill, marit, pare, etc. d'una dependència. Això fa molt més difícil encara la superació de la malaltia.
 
La recaiguda és part del tractament?
Sí, s'ha d’entendre com a part del procés de la malaltia, però no s'ha de minimitzar, donat que suposa un pas enrere en el procés de la recuperació. Sempre hem d'oferir espais a la persona per poder parlar-ne si es dóna una situació de recaiguda. A més, hem d'entendre que no totes les recaigudes són iguals. Els professionals distingim dos tipus de recaigudes: la lleu, aquella que la persona comenta amb el seu entorn pròxim o els professionals de salut referents per fer-hi front, i la greu, que és la que la persona moltes vegades per sentir que s’ha fallat a ella mateixa i als professionals que li ofereixen suport, amaga l’exacerbació del desig de consumir i torna a fases inicials del seu procés.
 
Es pot ajudar a una persona que no és conscient de la seva dependència o que tot i ser conscient no la vol deixar?
Per ajudar a algú, cal que aquest algú vulgui ser ajudar. És cert en canvi que a vegades, sobretot en fases més primerenques, la persona no és massa conscient de la seva necessitat de consum de la substància i, sovint, creu poder prescindir-ne en qualsevol moment. Això és el que anomenem les “fantasies de control”.
En aquestes situacions és una bona estratègia repassar amb la persona totes aquelles coses que ha deixat de fer com a conseqüència del consum i fer-li confrontar les pèrdues que li ha suposat en tots els nivells de la seva vida: familiar, econòmic, laboral, social, lúdic, etc.
En tot cas, si persisteix en no reconèixer la seva dependència, hem d'oferir-li un espai d’ajuda per si mai es decideix a fer el pas d’intentar abandonar el consum.
 
Com han afectat les retallades a la prevenció i tractament de les addiccions?
Tots coneixem com estan afectant en general les retallades a nivell sanitari, en cobertures de personal, recursos, etc. A més, s’ha de tenir en compte que el col·lectiu que integra les persones consumidores de substancies es troba en greu risc d’exclusió social i es poden veure especialment afectats per les retallades a nivell social, educatiu, etc.

Quines són les principals addiccions amb les quals es pot trobar una infermera?
Les més comunes són l'alcohol, el tabac, la cocaïna, l'heroïna, el cànnabis, les benzodiazepines i les drogues de disseny o de síntesi. Cada cop més, ens trobem amb persones que no només consumeixen un tipus de substàncies, és a dir, que són policonsumidores. Aquest tipus de pràctiques dificulten l’abordatge, donat que entre elles, les diferents substàncies, es potencien uns símptomes i s’agreugen d’altres.
 
Que succeeix quan a una infermera l'afecta directament una situació de dependència?
Davant d'aquestes situacions s'apliquen els mateixos principis que per a la resta de persones que consumeixen substàncies. Les infermeres de Barcelona a més, tenim l’opció d’accedir al Programa Retorn, que és un programa promogut des del Col·legi d’Infermeres i Infermers i que actua com portal d’acollida de les infermeres amb problemes de Salut Mental i dependència a substàncies. Com a centre de referència per aquest tipus de tractaments tenim la Clínica Galatea, on es deriven les infermeres amb problemes de salut mental i dependències.

Col.legi Oficial d'Infermers i Infermers de Barcelona
26/06/2012
Font: aquí

dimecres, 27 de juny del 2012

Mato denuncia un frau de 200.000 usuaris de la targeta sanitària

Segons la ministra, figuraven com a beneficiaris de jubilats quan eren treballadors actius i havien de pagar per les medicines. 
Confirma en públic per primera vegada que fàrmacs "obsolets i d'escàs valor terapèutic" deixaran de finançar-se. 

El Ministeri de Sanitat ha detectat que dels 800.000 espanyols amb targeta sanitària com a beneficiaris d'una altra persona, uns 200.000 estaven adscrits a la de jubilats quan eren treballadors en actiu i, per tant, havien de pagar el 40% de les medicines en lloc de disposar-ne gratis. 

El frau ha estat revelat per la ministra de Sanitat, Ana Mato, durant l'esmorzar informatiu organitzat a Madrid aquest dilluns per Europa Press i que ha comptat amb la presència de la plana major de l'Executiu. 

Mato ha posat aquest descobriment com a exemple de l'efectiu encreuament de dades que ha portat a terme el seu departament amb les d'Hisenda i Treball per posar a punt el copagament farmacèutic el dia 1 de juliol. "No hi haurà pròrroga. La gran majoria de les comunitats estan d'acord a posar-lo en marxa aquest dia. No em plantejo que alguna vulgui incomplir la llei", ha assegurat en relació amb l'anunci del Govern d'Euskadi que pretén esquivar la mesura. 

MÉS ESTALVI DEL PREVIST 
Sanitat, segons la seva titular, espera obtenir 500 milions més d'estalvi dels 7.000 previstos inicialment en el decret. Aquesta desviació pressupostària positiva obeeix al fet que les comunitats autònomes estan posant en marxa mesures molt efectives "que faran que l'estalvi sigui més gran". Mato ha reconegut per primera vegada en públic que el seu departament prepara un desfinançament de medicaments "obsolets i amb escàs valor terapèutic", i ha argumentat que aquesta "neteja del vademècum", amb un abast que no ha precisat, és habitual a la UE. També ha assegurat que molts dels fàrmacs que seran exclosos del finançament poden ser substituïts per altres de naturals o millors i que en qualsevol cas tenen un cost molt baix. 

La ministra també confia que el Govern central i la Generalitat arribaran a un acord sobre els possibles recursos d'inconstitucionalitat, per invasió de competències, anunciats pel Ministeri d'Hisenda pel cobrament d'un euro per recepta a Catalunya i per la Generalitat davant el decret llei que imposa el copagament estatal. "Aquest Govern es caracteritza per estar sempre obert al diàleg. L'important és arribar a un acord", ha assegurat.

Antonio M. Yagüe
25/06/2012

dimarts, 26 de juny del 2012

L'anàlisi d'ADN dels tumors en la sang obre la via a teràpies més precises

"La biòpsia líquida està destinada a utilitzar-se a gran escala", afirma Tabernero 

Per al pacient consisteix en una simple anàlisi de sang. Per al metge aporta informació valuosa sobre les cèl·lules tumorals. És una tècnica encara experimental. Però, segons coincideixen a destacar diferents especialistes en recerca oncològica, està destinada a canviar el tractament dels càncers. 

En l'última demostració del potencial d'aquesta tècnica, equips de recerca d'Itàlia i dels Estats Units han detectat rastres de tumors colorectals en la sang deu mesos abans que fossin visibles amb tècniques convencionals de diagnòstic radiològic. 

"És un resultat espectacular, la biòpsia líquida està destinada a utilitzar-se a gran escala", destaca Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron (VHIO), que desenvolupa una línia de treball sobre aquesta tècnica. 

El gran avantatge de la biòpsia líquida és que permetrà accedir a mostres del tumor sense les dificultats i els riscos associats a una biòpsia convencional. Això pot ser particularment important en tumors de difícil accés com, per exemple, els de pulmó o els cerebrals. 

Un avantatge addicional és que, precisament perquè és una tècnica senzilla, permetrà repetir biòpsies de tant en tant per controlar com evoluciona un pacient. Per exemple, se li podria fer una anàlisi de sang després d'iniciar un tractament amb un nou fàrmac per veure com respon a ell. O es podrien buscar les noves alteracions genètiques que apareixen en el tumor amb l'objectiu d'adaptar els tractaments a l'evolució del càncer. 

Falta investigar encara què tumors es podran diagnosticar o monitoritzar amb una biòpsia líquida i quines seguiran requerint altres tècniques. Encara que els resultats observats amb càncers colorectals són prometedors, és improbable que l'eficàcia sigui la mateixa en tumors que aboquen menys material genètic a la sang com els sarcomes. 

En el cas del càncer de pulmó, "la possibilitat de mirar les mutacions en la sang suposarà un gran avanç", destaca Rafael Rosell, de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. 

Falta demostrar també que la informació que aporta la biòpsia líquida reflecteix amb fidelitat el que passa en el tumor. L'Agència d'Aliments i Fàrmacs (FDA) dels Estats Units ha aprovat una primera tècnica de biòpsia líquida que analitza cèl·lules tumorals que circulen en la sang. Però és una tècnica poc utilitzada perquè aquestes cèl·lules són escasses i perquè les cèl·lules que escapen d'un tumor són poc representatives de les cèl·lules que romanen en ell. 

Els investigadors d'Itàlia i dels Estats Units, que van presentar els seus resultats el 14 de juny al web de la revista Nature, han resolt aquest problema analitzant fragments d'ADN que es desprenen dels tumors i que circulen en la sang fora de les cèl·lules. Són trossos d'ADN trencat que, segons Tabernero, "ofereixen una imatge més representativa dels tumors". 

"El concepte de biòpsia líquida és realment un avanç", ha declarat a la web de la revista Science Alberto Bardelli, de l'Institut per a la Investigació i el Tractament del Càncer de Candiolo i director de l'estudi italià. "Estic segur que s'utilitzarà àmpliament", conclou.

Josep Corbella
25/06/2012
La Vanguardia

dilluns, 25 de juny del 2012

Què deu fer el meu fill amb el seu ‘smartphone’?

Blackberry, iPhone... Els ‘smartphones’, dispositius de darrera generació que combinen les funcions d’un telèfon i d’un ordinador, ja no són cosa d’executius i han passat a mans dels nostres fills. De fet, dos de cada tres infants de 10 a 15 anys posseeixen un telèfon mòbil al nostre país, i molts d'ells ja tenen accés a un telèfon intel·ligent.  Però de veritat sabem què fan els joves amb aquestes noves tecnologies?


Augmenta la seva seguretat perquè els podem localitzar amb facilitat o l’smartphone és un risc en potència? El neguit pels smartphones no és tan sols teu, sinó que és compartit: més del 90% dels pares de joves de 10 a 16 anys es mostren preocupats.



En concret, el 91,3% l’utilitza per trucar, el 65,5% hi juga, i el 54,3% el fa servir per entrar a les xarxes socials. Els resultats es desprenen de l’informe Estudio sobre hábitos seguros en el uso de smartphones por los niños y adolescentes españoles realitzat per INTECO i Orange. L’anàlisi es basa en una enquesta que recull l’opinió dels infants i dels seus progenitors a 800 llars d’Espanya.


Les amenaces a la privacitat dels nostres fills, l’accés als continguts inapropiats que circulen a Internet o el ciberbullying són alguns dels nostres motius de preocupació. També ens preocupa l’addicció al telèfon, una sensació d’angoixa que confessen patir el 15,8% dels joves quan no tenen el seu telèfon a mà


I a quina edat concedim als nens la responsabilitat de tenir el seu propi telèfon? Segons l’informe, els infants s’inicien en la telefonia mòbil als 11 anys, però accedeixen a un smartphone propi passats els 13 anys
Per evitar qualsevol risc innecessari derivat de l’ús dels smartphones per part dels teus fills adolescents, a continuació trobaràs una relació de consells per a què els tinguis en compte:


  • Supervisa la compra de l’smartphone del teu fill i interessa’t per les seves funcions i les aplicacions que s’hi poden descarregar.
  • Estableix unes normes d’ús: quant de temps i on fer-ne ús, i un màxim de saldo mensual per gastar.
  • Explica al teu fill per què és important la privacitat.
  • Deixa-li clar que només ha de donar el número de telèfon a coneguts i que a les xarxes socials ha d’agregar tan sols a familiars i amics.
  • Revisa les descàrregues que efectuï periòdicament per evitar possibles fraus.
  • Adopta mesures de seguretat a l’smartphone, de la mateixa manera que ho fas als ordinadors de casa.
  • Recorda que, en cas de problemes amb la privacitat, pots recórrer als organismes públics, les entitats de protecció a la infància i a la policia.



FAROS 
Hospital Sant Joan de Déu
Font: Aquí

diumenge, 24 de juny del 2012

Emparella’t perquè ets feliç ..., no per ser feliç

Tinc 47 anys. Vaig néixer a Buenos Aires. Sóc psicòleg. Estic casat i tinc dues filles, de 15 i 30 anys. No tinc ideología política. Crec en la divinitat de Jesucrist. Jugo als escacs, toco el clarinet i llegeixo.
Et contracten per les teves capacitats... t'acomiaden pel teu caràcter

Bernardo Stamateas, psicoterapeuta familiar, teòleg i sexòleg

Què és una emoció?
El que sents en cada moment i situació. 



I una emoció tòxica? 

No la domines: et domina. 



Puc dominar-la?
Pots triar com sentir-te en cada moment: és saviesa emocional! 

Vostè mai crida o trenca coses?
No 



No s'enfada mai?
Sí, però l'enuig és terapèutic! El patològic és la conducta violenta. Jo deixo que l'enuig arribi... i es deixi anar, sense alterar-me. 



Com ho aconsegueix?
Podria explotar, implotar... o parlar: "Això m'ha enfadat", verbalitzo i ho comparteixo. 



I ja està?
Ens curem parlant! Ens emmalaltim aïllats i ens curem en companyia. 



De vegades vull estar sol... 

Que t'escoltin et cura, però que t'escoltin bé, amb els ulls: "Míra'm!", li demanes a algú que vols que t'escolti. 



És cert... 

En el jo-tu deixem de ser invisibles. I l'important aquí és el guionet: és el que ens dóna existència! 



Doni'm un exemple d'emoció tòxica. 

Sentir por davant d'un lleó i sortir corrent és sa. El mateix davant d'un mosquit... és desproporcionat: és una por... tòxica! 


Què aconsella? 

Controlar els pensaments. Si penses "He d'agradar a tot el món!", acabaràs ansiós i angoixat. Un pensament pot provocar mil morts... 



En què està pensant? 

"Aquest vaixell no l'enfonsa ni Déu", es va pensar del Titanic. I van posar pocs bots salvavides. Les idees tenen poder, poden matar! Fins i tot l'amor es tenyeix de les idees... 



Existeix l'amor per a tota la vida? 

Quina idea aculls? La que hi ha al mapa (ment) la veuràs al territori (fora). 



La crisi: comença al mapa? 

Una sacsejada ens convé. A veure: tu mateix has "d'agendar-te" teva felicitat. 



Ensenyi'm a agendar, si li plau.
Reserva't tres moments cada dia per a alguna felicitat: caminar, prendre alguna cosa amb un amic, explicar uns acudit... Com a prioritat! I si després et queda temps ..., treballa. 



I si aquest treball em plau, ideal! 

Indici: si mentre treballes sents esvair-se l'espai i el temps, bona senyal! 



Algun consell per aconseguir feina i conservar-la? 

Tenir això present: et contracten per les teves capacitats i t'acomiaden pel teu caràcter. 



Què vol dir? 

Que el tracte amb els altres és determinant! Si tens ben harmonitzades les teves emocions, això es nota... i tots voldran tenir-te a prop. Fora emocions tòxiques, doncs! 



L'enveja, per exemple? 

Si vull el que tens tu (i vull que tu ho perdis), sóc un envejós. 



És molt greu? Tots hem sentit enveja alguna vegada... 

Denota una mentalitat d'escassetat: creus que no hi ha per a tots això que enveges. 



I com es derrota a l'enveja?
Pensa que hi ha abundància de tot, que hi ha de tot per a tots... I ja està. Més encara: pensa que si l'altre té alguna cosa, és senyal que tu també ho tindràs. Pensa així! 



Interessant.
Alegra't del bé de l'altre! De vegades Déu regala benediccions als altres ... per estudiar la teva reacció: si t'alegres pel bé aliè, el atraus! Si et disgustas ..., el t'allunyes. 



Si et va bé, això em beneficia.
Sí, ja que ningú ens roba cap benedicció. I ningú arriba a cap lloc tot sol: Messi és bon jugador per l'equip en el que juga! 



Parli d'una altra emoció tòxica.
La gelosia: por a que un altre em robi el que tinc... perquè és algú millor que jo. Denota baixa autoestima, clar. Una altra cosa és la gelosia: tinc la certesa que la meva parella m'enganya! Per això la mato i em suïcido. 



Com netejar emocions tan tòxiques?
Revaloritzant el teu capital intern. 



Com es fa això? 

Tots mantenim un diàleg intern amb uns aficionats al camp de fútbol: o bé ho fem com a equip local (i ens animen) o com a visitant (i ens insulten). Tria tu: sigues l'equip local! 



D'acord, símil comprès.
Totes les batalles es guanyen per endavant... dins del cor. El determinant no és el que els altres et diuen des de fora, sinó el que tu et dius des de dins. 



Segur? 

Fixa't: si et diuen que ets mal periodista, només et farà mal si tu creus el mateix, però si saps que ets bo, no et afectarà! 



Hi ha qui sent que els altres estan sempre faltant-li al respecte.
El que tens dins ho escoltes fora. 



Com puc vèncer l'ansietat? 

Pensa en el pitjor que podria passar-te: perdre la feina?, no tenir ni per menjar?, morir-te? I busca tres solucions ... i respira! 



Quina és la seva agenda del benestar?
Camino una hora cada dia. Parlo. Faig el que m'agrada. I planifico somnis, il·lusions. 



I com encaixa aquí la parella?
La teva felicitat no ve mai de l'altre. Si pretens fer feliç a l'altre..., sereu infeliços. Si pretens que un altre et faci feliç..., sereu infeliços. Ningú pot fer feliç a ningú! 



Quin panorama, no? 

Un panorama claríssim: la teva felicitat o la infelicitat és decisió teva i només teva. No t' emparellis per ser feliç: emparella't perquè ets feliç. I estima: mima a l'altre.

Emocions tòxiques
Stamateas perora amb entusiasme, seguretat i convicció: brillant orador, enfervoritza grans auditoris parlant d'emocions. El seu llibre Gent tòxica es va convertir en supervendes mundial, i ara arriba Emocions tòxiques/Emociones tóxicas(Ediciones B), amb pistes per desactivar angoixes, ansietats, insatisfaccions, enveges, pors, vergonyes, depressions, frustracions, culpes, gelosia... i d'altres emocions verinoses. Obro a l'atzar: "Com més pensis en alguna cosa, més serà part de la teva realitat: així, en comptes de pensar 'deixaré de pensar en aquesta idea negativa', substitueix-per altra positiva!". No és un mal resum, i estimula: no pots dominar teu entorn, però sí la ment i la conducta.

Víctor M. Amela
22/06/2012
La Vanguardia

dissabte, 23 de juny del 2012

Temps turmentosos

Algunes de les notes que deixen les persones que es treuen la vida diuen que ho fan per motius econòmics
És molt més alt el nombre de peticions que les incapacitacions legals que s'acaben acceptant 
L'any passat van explorar lesions de 9.232 persones
Foto: Agustí Ensesa
Els forenses solen ser un baròmetre precís sobre la perspectiva de la violència d'un país. No només són detectius de la mort, de les seves causes i de les circumstàncies, sinó que també són els notaris de les misèries i realitats socials: agressions sexuals, violència domèstica, declaracions d'incapacitat, suïcidis i reconeixement dels cossos de les persones que han es-tat agredides perquè els jutges puguin actuar. A tot això, i a unes quantes coses més, es dediquen els forenses que treballen a l'Institut de Medicina Legal de Girona, situat a la planta baixa dels jutjats de la ciutat. 

M'acosto fins a l'edifici dels jutjats amb la intenció de resoldre una pregunta difícil de respondre: fins a quin punt la crisi mostra la pitjor cara de la condició humana? Avui els jutjats de Girona semblen la rambla. No hi cap ni una agulla, i això que és un edifici de grans espais i molta llum. A diferència de qualsevol negoci, en aquest cas, tanta clientela no pot ser pas un bon indicador. 

Durant el 2012 els forenses van fer 1.701 exploracions de violència domèstica, la majoria a dones i també a nens, però també a algun home. Són un centenar menys que el 2012, però "cent amunt o avall no és significatiu perquè sovint hem d'explorar més d'una vegada la mateixa persona perquè pateix diferents símptomes". Ho explica Narcís Bardalet, que és el director de l’Institut de Medicina Legal a Girona. Fa tres dècades que es dedica a la medicina forense a les comarques de Girona. Poca cosa falta per veure de les misèries i clavegueres humanes. Per si sol és un baròmetre força fiable sobre l'estat de desesperació de l'entorn. 

Una de les atribucions dels forenses és avaluar les persones a les quals la família demana que se les incapaciti legalment per decidir sobre la seva vida i, sobre-tot, per administrar ingressos i patrimoni. Durant l'any passat van fer informes per incapacitar 605 persones de les comarques de Girona. "Que si són moltes? No ho crec! En tot cas ens arriben moltes més peticions que les persones que finalment s'acaben incapacitant", assegura Bardalet, que diu que "s'ha d'afinar molt perquè a vegades hi ha interessos pel mig, tot i que en general les famílies prenen les decisions perquè consideren que és el millor per a l’avi o la persona que ha patit algun accident que l’impossibilita' . El director dels forenses gironins té clar que la conducta humana és universal i la història ens demostra que en temps de grans dificultats econòmiques no sempre es fan les coses correctament. 

El director dels forenses gironins mostra les xifres: durant el 2011 van fer 9.232 reconeixements de lesions a persones, 689 valoracions psiquiàtriques, 96 exploracions per violacions o agressions sexuals, 28 exploracions de casos de suposades males praxis mèdiques sobretot en el camp de l'odontologia, 213 aixecaments de cadàvers i 442 autòpsies... Molts números i poques diferències substancials amb anys anteriors, però res que respongui a la pregunta que m'ha portat aquí: la crisi potencia la desesperació i destapa el pitjor rostre de la condició humana? 

"Evidentment que afecta... Potser no en números absoluts, però sí quan s'analitzen els motius", explica Bardalet, que s'aixeca de la taula per agafar una carpeta on es pot llegir: suïcidis. L'any passat es van suïcidar 59 persones a les comarques de Girona. "Sovint es fa la pregunta de si la crisi té relació amb els suïcidis. La resposta és que no en números absoluts, però sí pel que fa a la motivació, ja que a les notes que deixen escrites les persones que es treuen la vida apareix el terna econòmic, sobretot quan són empresaris els que se suïciden, que escriuen explícitament la paraula crisi... Sens dubte són temps complicats i turmentosos".

Ramon Iglesias
21/06/2012
La Vanguardia

divendres, 22 de juny del 2012

La vida no té solució... perquè no és un problema!

Alexandre Jollien, filòsof

Tinc 37 anys. Vaig néixer i visc a Suïssa. Escric llibres i imparteixo conferències sobre filosofia. Estic casat amb Corinne i tenim tres fills, Victorine (7), Augustin (6) i Celeste (1). Política? Compromís amb els febles, solidaritat. Crec en un Déu ... del que no sé res

Què li van diagnosticar? 
Atetosis 

Què és això? 
Una discapacitat neuromotora: dificultats en la coordinació de moviments. 

Des de quan? 
És de naixement, per hipòxia (falta d'oxigen) en el cervell, per estrangulament amb el cordó umbilical. 

Què recorda de la seva infantesa? 
La lluita contra les meves dificultats físiques. 

Qui diria que el va ajudar més? 
Un amic capellà em va animar a buscar la veritat, guiant-me en les meves lectures filosòfiques. 

I quin filòsof el va il·luminar més? 
Sòcrates, quan diu: "Abans d'intentar viure millor, intenta millorar". 

En què consisteix millorar? 
En arribar a ser com un nen: sense màscares. 

D'on extreu la seva força? 
De la meva debilitat: la fragilitat és fortalesa. 

Quina és ara la seva fragilitat?
Ser pare. Miro a altres pares ... i voldria tenir aquests cossos forts, sans, vàlids. 

Enveja? Gelosia? Admiració? 
Una mica de tot. Lluito contra això: vull acceptar el meu cos i viure com un home. 

Progressa? Com ho porta? 
Sempre he escoltat: "No ets com els altres", és veritat ... Però sense exagerar! Ara he de no exagerar a l'idealitzar el cos d'altres. 

Com s'aprèn això? 
Parlo amb amics dels quals voldria tenir el seu cos, i junts entenem que un cos d'home és com un altre cos d'home, amb els seus dons, les seves dificultats ... i el seu final. 

Sí, tots els cossos, al final...: al forat! 
Per això aprenc d'un amic enterramorts. 

De debò? 
He conviscut una setmana amb ell en els seus pompes fúnebres. Li vaig preguntar per què no es posava guants per tocar cadàvers, i em va dir: "Aquesta senyora fa dues hores abraçava als seus néts i la besaven: per què m'he de posar guants per tocar?". 

Què va aprendre allà? 
Semblaria el pitjor ofici possible ... Però insufla confiança en la vida! El cos és sagrat, però som una mica més ... que no sé definir. 

Si pogués triar un cos per tornar a néixer amb ell, quin triaria? 
No hi ha una vida que jo vulgui en la seva totalitat. I d'haver tingut un cos vàlid ... jo no hagués viscut tot el que he viscut. Tot és per a alguna cosa, tot va encaixant... La vida no té solució ... perquè potser no és un problema. El repte és confiar en la vida. 

Què és el millor i el pitjor dels seus dies? 
Em desperto i em desanimo: sé que tot em costarà un gran esforç i no em ve de gust aixecar-me. I medito mitja horeta ... 

En què consisteix aquesta meditació? 
Observo com els pensaments tristos apareixen, vénen i se'n van. Després feina. A la tarda quedo amb amics. I després estic amb la meva família. 

Com és la relació amb la seva dona? 
No és una passió de serial romàntic: ens estimem tal com som, sense interpretar personatges que no som. 

Què la va enamorar de vostè? 
La meva lleugeresa i la meva alegria. 

Què és lleugeresa? 
El contrari de pretensiós, de pompós. 

Què és alegria? 
Adhesió total a l'existència. 

I què és la felicitat? 
La conjunció d'alegria i desinterès. I aquí fallo jo! 

Per què? 
Perquè em costa la desafecció: quant algú és amable amb mi ... Paf, m'atrapa! Hauria de saber ser més fluid i serè. 

Com puc aprendre l’alegria? 
Està en tu! Busca al teu fons, sota les teves màscares ... Tu fixa't en com un nen l'expressa, de manera espontània i simple. 

Què els ensenya vostè als seus fills? 
Que els estimo incondicionalment: "Encara que cremis la casa, t'estimaré igual!", els dic. 

Vigili...
"Però procura que no passi!", afegeixo, ha, ha ... I els demano perdó per les meves imperfeccions, debilitats i errors. I els ensenyo exercicis espirituals. 

Expliqui'n un. 
Cada matí em pregunto: "A qui puc ajudar avui?". I sempre trobo a algú. 

Dos. 
Cada matí em pregunto: "De quin objecte em puc desempallegar avui?". Tinc molts llibres, i cada dia en regalo un a algú. 

Tres. 
Un cop per setmana busco, entre els meus contactes telefònics, a qui pugui estar més sol i necessitat. I el truco. 

Quatre. 
Amb els meus fills, prenem tres llibres de casa, inserim un bitllet de 10 francs a cada un i els regalem a tres captaires. ¡Un s'ha aficionat a Sèneca: em va alegrar veure-ho! 

Cinc. 
Els ensenyo als meus fills que "el Buda no és el Buda, per això en dic Buda". És a dir, "Víctor no és Víctor, per això en dic Víctor". 

Expliqui-m’ho. 
Ensenya a prendre una distància alegre, és una invitació a la llibertat: viu sense màscares, sense interpretar personatge algun! 

Es pot viure sense màscares? 
Els nens ho fan. I és genial. Ser simple, lleuger, quina meravella. 

Quin diria que és la màxima virtut? 
La bondat. Per sobre de la intel·ligència? La suprema intel·ligència es diu bondat.

Ser home
Alexandre Jollien és de les persones que més m'han impressionat. El vaig conèixer fa deu anys i em va enlluernar l'agudesa amb què cisella l'art de viure, a la manera com els primers filòsofs grecs mostraven com viure. Se m'acosta caminant a batzegades, i sembla que es va a caure a cada pas. No intento ajudar: em va ensenyar de fer sentir a l'altre que et fa pena és humiliar. Li estreny la mà i l'escolto com a un oracle: algú que ha patit i ha reflexionat tant és garantia de saviesa. M'ho reafirma la lectura de L'ofici de ser home i El filòsof nu (Octaedro), les seves dues últimes obres. Es fotografia amb dos dels seus fills a la seu de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Víctor M. Amela
20/06/2012