dijous, 16 de juny de 2016

40 anys de la revolta que va fer trontollar l'apartheid

Sud-àfrica commemora les matances d'estudiants a Soweto que van commocionar el món
Tres nens porten flors al monument que hi ha a Soweto en memòria d'Hector Peterson, la primera víctima de la revolució de Soweto. / KIM LUDBROOK / EFE
El calendari de Sud-àfrica marca el 16 de juny com una jornada festiva. És oficialment el Dia de la Joventut, una de les festivitats laiques que la jove democràcia ha instaurat en record de víctimes del què es va conèixer com la revolta de Soweto, l'enorme suburbi de Johannesburg construït per a la població treballadora negra, que va suposar el principi de la fi -molt lenta- de la vella Sud-àfrica suprematista.

Ara fa 40 anys, el 16 de juny del 1976, uns 15.000 estudiants de secundària -tots negres- de Soweto van sortir al carrer per protestar contra el què consideraven una imposició del règim més racista del món: l''afrikaans', la llengua oficial del país i dels 'afrikaners', els colons d'origen holandès i francès que, paradoxalment, van batejar el seu nou idioma com a "africà" i, com a curiositat, és l'únic autòcton amb arrels europees. Entre les demandes d'aquella joventut també hi havia la gratuïtat de l'educació universitària i "la descolonització" de les universitats.

La policia no va dubtar a fer el què sempre feia en aquests casos: a reprimir violentament una manifestació, sense tenir en compte que molts dels què s'hi manifestaven per Soweto, el gueto per a negres més gran del país, eren adolescents. Els agents van entrar en trompa al barri i van bloquejar la marxa. De seguida, els joves van tirar pedres, i la policia va respondre amb garrotades, gasos lacrimògens i bales. A hores d'ara ningú no sap encara quin és el balanç d'aquella jornada i de les setmanes d'indignació i convulsió que va viure el país. El nombre de víctimes superaria els 176 i n'hi ha qui parla de 700. La revolta de Soweto va marcar un abans i un després. 

Umbiswa Makhubo corre per dur al metge Hector Pieterson, ja mort, amb la seva germana Antoinnette plorant. / SAM NZIME
La primera víctima va ser Hector Pieterson, un nen de 12 anys que va rebre l'impacte d'un projectil. La seva imatge, en una foto de Sam Nzima, ja moribund carregat a braços d'un jove i amb la seva germana plorant al costat es va convertir en una icona de la revolta i, en donar la volta al món, en una denúncia de com l'apartheid tractava els seus ciutadans negres. Ara, la seva memòria es guarda i exhibeix a un museu que porta el seu nom i s'alça a Soweto, no gaire lluny de Viakazi, l'únic carrer del món amb dos veïns premi Nobel de la Pau: Desmond Tutu i Nelson Mandela.

Anys després, a la Comissió de la Veritat i la Reconciliació que el govern democràtic va constituir, la germana de Pieterson, Antoinette Sithole, recordava com mai hagués imaginat que una marxa com aquella hagués acabat amb la vida del seu germà i tants d'altres companys.

Quatre dècades després, la joventut sud-africana continua batallant al carrer. L'afrikaans ha deixat de ser l'idioma vehicular que era i des del 1994 en què Nelson Mandela va estrenar la democràcia, el país té 11 llengües oficials de la mateixa categoria, tot i que la llengua franca en l'administració pública i el carrer és l'anglès.

En els últims 17 anys, segons estadístiques oficials, hi ha hagut 67.750 protestes en aquest país austral, és a dir 13 al dia, i una gran majoria les continuen protagonitzant la joventut i els estudiants. Malgrat les millores al país, a pobresa continua colpejant bàsicament la població negra, amb una educació encara inferior, amb feines pitjors i unes expectatives menors que les dels seus compatriotes blancs.

"Les circumstàncies són diferents, però ens barallem pel mateix: perquè ningú es quedi sense educació per haver nascut en una família negra, marginada històricament", diu a a l'agència Efe Thabo Lubisi, un dels milers d'estudiants que en l'últim any han posat en escac amb manifestacions massives al govern de Sud-àfrica.

L'última batalla guanyada ha estat que el govern de Jacob Zuma rectifiqui i tiri enrere el projecte d' augmentar les taxes universitàries.

"Els estudiants han mostrat el seu múscul a l'hora d'intentar canviar la direcció de la història", escriu el professor de la Universitat de Sud-àfrica (UNISA), Vuyisile Msila, sobre el paral·lelisme entre els moviments de Soweto i el que ha protagonitzat els últims mesos al crit i 'hashtags' #FeesMustFall [Les taxes han de caure].

Marta Rodríguez
16/06/2016