dimarts, 26 de maig del 2015

Alguns pares confonen afecte i permissivitat, i altres, respecte i rigidesa

La saltenca Àngels Martí, psicòloga i terapeuta familiar, convidada per la UOC va pronunciar fa pocs dies la conferència «Com ser mare i pare i sobreviure a l'intent»

Tinc entès que és terapeuta de terapeutes. Això no és buscar tres peus al gat?
Gairebé. Ho vaig iniciar l'any passat, perquè sé que fer de terapeuta i ajudar l'altra gent representa un desgast.

Si m'assabento que el meu terapeuta necessita teràpia, agafo la porta i arrenco a córrer.
Al contrari, ja que així sabrà que el seu terapeuta també és humà.

Anem als fills. Se'ls pot educar i sobreviure a l'intent?
O I tant que es pot.

Però no deu ser fàcil.
És difícil si es respon al fill amb el pilot automàtic posat, o si les seves necessitats les veiem com un esforç o sobrecàrrega. Si ens ho prenem com una aventura o una oportunitat per transmetre-li valors, llavors es pot sobreviure. I és millor per al fill i per als pares.

Què és això del pilot automàtic?
O A causa del ritme de vida que portem, tenim un patró de respostes per utilitzar en cada Però hi ha una altra manera de fer que té a veure amb conèixer-nos a nosaltres mateixos. I no és que sigui més fàcil actuar així, és que és més agradable, o sigui, millor.

Quins són els errors més freqüents dels pares d'avui?
A banda del que dèiem de respondre en base a un patró fix, diria que la falta de temps que invertim en l'educació dels fills i la poca tolerància que tenim a la frustració; és a dir, volem que tot ens surti bé a la primera.

I apareixen els pares que perden els nervis.
Els fills no ens estan intenant amargar la sinó que s'estan desenvolupant. I els pares som un element actiu en aquest desenvolupament.

Vol dir que no hi ha gent que s'hauria de treure primer el carnet de pares?
He, he, potser no diria tant. Sóc de les que pensa que aprens a fer de mare o de pare amb els fills que et toquen. És un aprenentatge que dura tota la vida, perquè la relació amb el fill és diferent quan té tres anys i quan en té quinze. O trenta. Per tant, com que no és una cosa estàtica, es fa difícil posar en pràctica la idea del carnet (riu).

Fa només dues generacions es tractava els pares de vostè, i miri ara. Seguint aquesta evolució, aviat els pares faran de criats dels fills?
(Riallada) Vull creure que no hi arribarem. Si això passa, voldrà dir que alguna cosa hem perdut pel camí. Vull pensar que la nostra generació té ganes d'exercir aquesta paternitat conscient.

No creu que estan massa protegits els nostres fills?
Li haig de contestar que depèn. Hi ha de tot Hi ha pares que confonen afecte amb permissivitat i n'hi ha que confonen respecte amb rigidesa. Ara bé, sí que és cert que hi ha pares sobreprotectors.

Albert Solé
23/05/2015