divendres, 29 de juny del 2012

El dret a menjar

La Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona va celebrar 25 anys en un moment en què la crisi fa ressaltar el seu paper per evitar la fractura social 
La fundació va incrementar en un 23% els aliments recollits el 2011 respecte al 2010 

Taula presidencial de l'acte celebrat a CosmoCaixa
Foto: Xavier Gómez
De vegades solidaritat no és una paraula: és un acte. L’any passat, 120.000 persones de Barcelona van exercir un dels seus drets més bàsics gràcies a una entitat sense ànim de lucre: menjar. La Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona va celebrar ahir un aniversari especial, el primer quart de segle, 25 anys d’ajuda als altres en un moment en què el paper és fonamental en la lluita contra la pobresa i l’exclusió. 

"És un bon dia per donar les gràcies", va expressar ahir el president de la Fundació, Antoni Sansalvadó, a l'Auditori de CosmoCaixa, on va tenir lloc l'acte commemoratiu. El fundador del Banc, Jordi Peix, va voler deixar clar que la situació actual és un "escàndol: a Catalunya hi ha més d'un milió i mig de pobres, però es desaprofiten més de 750.000 tones d'aliments". Peix va explicar que ells són els primers a adonar-se de les crisis, i que el seu paper no és suplir l'Administració, sinó complementar-la. "Volem evitar la fractura social". 

A l'acte va assistir la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, dos consellers de la Generalitat, Josep Cleries (Benestar Social i Família) i Josep Maria Pelegrí (Agricultura), i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. No va poder estar el president de la Generalitat, Artur Mas, però va enviar un missatge en què agraïa la tasca del Banc dels Aliments, cosa que també van fer la resta dels representants polítics. Trias ha posat èmfasi que Barcelona és una ciutat d'èxit, però que té una aturada insuportable i on hi ha gent que ho passa molt malament. Després va expressar que, per combatre la greu crisi, el primer és quadrar els comptes i després fixar prioritats, i que per als seus govern la primera és la despesa social. Cleries, per la seva banda, va ressaltar el paper del Banc dels Aliments en defensa del dret a l'alimentació i va agrair a la fundació seus 25 anys de "saber voler". 

La Fundació del Bancs del Aliments distribueix els aliments que aconsegueix recopilar per mitjà de 320 entitats benèfiques, que al seu torn els fan arribar a les persones més vulnerables. Segons les dades facilitades ahir, un 20% de la població de Catalunya viu ja en la pobresa, la qual cosa ha fet incrementar el paper d'aquesta organització. El 2010 van recollir 8.245.005 quilos d'aliments i el 2011 la xifra es va elevar un 23%, fins als 10.161.769 quilos. Jordi Peix va destacar la col·laboració dels supermercats en lliurar els seus excedents, com també dels agricultors en facilitar fruita i verdura. 

Durant l'acte es van lliurar distincions als més antics en col·laborar amb el Banc: les vuit empreses que faciliten aliments, les 22 entitats que els distribueixen i els vuit voluntaris que més temps porten treballant perquè tothom pugui alimentar-se. I va tancar un dels padrins que col·labora en les campanyes: Joan Manel Serrat. Perquè tothom tingui dret a menjar.

Santiago Tarín
26/06/2012
La Vanguardia



La Unió Europea no pot rebutjar el programa d'ajuda alimentària
L'hivern europeu de 1947 va ser un dels més difícils del segle XX. L'estiu, un dels més secs. Després de la guerra, l'escassetat d'aliments es va aguditzar. En regions on, fins i tot durant la guerra, el subministrament diari de calories per als adults va estar per sobre de les 2.000, aquest nombre es va reduir a la meitat. En alguns països, es va reduir a un terç d'aquesta quantitat.  
És difícil imaginar dificultats així avui en dia. La Unió Europea sembla haver resolt els problemes alimentaris. En la majoria dels països, el consum mitjà per persona està per sobre de 3.500 calories al dia, gairebé el doble del mínim diari de la FAO (1.900 calories). Però no hem de permetre que aquesta aparent comoditat desviï l'atenció dels importants desequilibris existents. L'aparent abundància en aquesta part del món amaga les serioses necessitats alimentàries dels menys afavorits. L'augment en les sol·licituds d'ajuda als bancs d'aliments i institucions de beneficència mostra que el problema existeix i no pot ser ignorat. 

Fins l'any passat, la UE va dur a terme un programa d'ajuda alimentària vinculat a la política agrària comuna (PAC), que recollia part de la producció excedent per lliurar-la als més necessitats. Però la caiguda en els excedents i la manca de voluntat d'alguns membres de la UE per la compra d'aliments en el mercat obert ha portat el programa a un punt crític. I tal com estan les coses, sembla condemnat al fracàs. La Comissió Europea ha presentat una proposta -es debatrà a la cimera de la setmana- perquè una part del pressupost 2014-2020 es dediqui a un nou mecanisme d'ajuda alimentària dissenyat per donar suport a la cohesió social i les polítiques d'estratègia territorial de la UE. El finançament proposta puja a 335 milions d'euros a l'any, en comparació amb els 500 milions del programa a punt de finalitzar. Una gota en l'oceà si es considera la magnitud dels fons europeus i mesquí en comparació amb l'ajuda als bancs. Tot i això, no s'ha de menysprear perquè l'ajuda alimentària és una resposta addicional molt necessària per a situacions a les quals els sistemes de benestar nacionals tenen molta dificultat per donar-los resposta. 

El treball d'organitzacions com els Bancs d'Aliments no es limita a la distribució d'ajuda alimentària. És també una manera d'arribar a aquells en risc d'exclusió social i oferir esperança als que ho han perdut tot. La UE no pot rebutjar un programa com el d'Ajuda Alimentària als Més Necessitats, l'únic que ofereix un estret contacte amb les persones que viuen en la pobresa i al marge de la societat. Les conseqüències serien devastadores: en alguns casos, tota l'ajuda alimentària es detindria. En altres, es reduiria a la meitat. Moltes de les associacions amb les quals treballem podrien veure obligades a tancar i s'agreujaria la percepció que les institucions europees són distants i cegues a les necessitats concretes de les persones reals. 

Un dels motius de la creació de la UE i de la PAC era evitar una repetició del que va passar el 1947. Estem segurs que els líders europeus no ho oblidaran quan es reuneixin a Brussel·les la setmana. 

Isabel Jornet 
Presidenta Fed. Europea de Banco de Alimentos 
26/06/2012 
La Vanguardia