dimecres, 29 de gener del 2014

Els efectes en la salut de viure dins d'un núvol d'informació

El Creal de Barcelona coordina l'estudi més ambiciós que s'ha fet fins ara per determinar l'efecte real de l'exposició als camps electromagnètics

Avui la vida seria molt complicada sense dispositius com el mòbil, sense la tauleta o sense el router del wifi. Vivim en un núvol i la tecnologia que ho fa possible emet camps electromagnètics (CEM) de diferents intensitats, imprescindibles perquè les dades que fan rutllar el nostre món circulin. Però hi ha incertesa sobre els efectes que tenen els CEM sobre la salut. Per tenir respostes concloents, el Centre de Recerca i Epidemiologia Ambiental (Creal) de Barcelona coordina l'estudi més ambiciós que s'ha fet fins ara en aquest àmbit, el projecte GERoNiMO. L'objectiu és "tancar les bretxes de coneixement sobre els efectes de salut dels camps electromagnètics i reduir l'exposició que tenen", explica Elisabeth Cardis, investigadora del Creal i coordinadora d'aquest gran projecte, en el qual s'analitzaran dades sobre l'exposició de milers d'adults i nens. "La UE ha identificat patologies i efectes que volen estudiar, hi ha teories per comprovar, i el millor és estudiar-ho tan aviat com sigui possible", afegeix Cardis.

L'estudi anirà més enllà dels mòbils i el wifi. "Vivim en un món cada vegada més intel·ligent, i els CEM apareixen en la nostra vida personal, en dispositius de l'àmbit de la salut, per exemple; en la nostra vida domèstica, mitjançant l'automatització de moltes processos, i en entorns comercials i industrials, com la vigilància electrònica i l'etiquetatge", explica Cardis. El projecte analitzarà un rang de freqüències que van des d'uns pocs quilohertzs -considerades freqüències intermèdies i que s'utilitzen, per exemple, per als dispositius antirobatori- fins a radiofreqüències i microones utilitzades en les tecnologies de la comunicació.

Des de l'embaràs
En el projecte coordinat pel Creal hi participen 13 països i 19 institucions de recerca, i reuneix investigadors de diferents disciplines: biòlegs, físics, enginyers, epidemiòlegs i experts en comunicació de riscos, entre altres. "També volem avaluar els mecanismes biològics, perquè un altre dels objectius és donar informació fiable als polítics perquè prenguin les mesures adequades per reduir l'exposició de la població", diu Cardis.

Els investigadors utilitzaran dades que ja han recollit altres estudis epidemiològics -molts dels quals també coordinats des del Creal-, com ara la cohort INMA, en la qual se segueixen mares des de l'embaràs i les seves criatures, i l'estudi Mobi-kids, en el qual 1.000 joves entre 10 i 24 anys amb càncer de cervell i 2.000 de sans aportaran les seves dades per determinar fins a quin punt l'exposició a fonts emissores de camps electromagnètics poden influir en el desenvolupament de la malaltia.

Fonts diverses
En l'estudi s'hi inclouran tot tipus de dispositius. "Mirarem l'exposició a altes freqüències, les més estudiades, però també les intermèdies, les menys estudiades, i les baixes", explica Cardis. Els focus més coneguts són els mòbils, però la llista de dispositius quotidians que camps electromagnètics és llarga. A la cuina, per exemple, els fogons que utilitzen la cocció per inducció. Jugant a la Wii en xarxa. O els dispositius antirobatori dels supermercats, sovint situats al costat de la caixa on es paga i, per tant, al costat dels treballadors, que hi estan exposats hores.

De fet, en un dels estudis que es faran en el marc del GERoNiMO hi ha el seguiment d'una mostra representativa de treballadors, entre els quals els de les dues principals cadenes de supermercats de Finlàndia. També s'estudiarà a fons l'historial laboral d'adults que han patit glioma o meningioma, les malalties que es van detectar en l'estudi més complet fet fins ara sobre els riscos dels mòbils, l'Interphone. Segons aquest estudi, utilitzar el mòbil durant més de 10 anys de manera intensiva incrementa el risc de patir aquestes neoplàsies. Cardis recomana marcar distàncies amb aquests dispositius. "Tan sols que estiguis a 2 centímetres de la font, l'exposició ja és 20 cops més baixa, el mans lliures és molt útil", diu Cardis. Utilitzar el WhatsApp també redueix l'exposició, perquè el telèfon és lluny del cap.

Pel que fa a l'exposició a baixes freqüències, que provenen de fonts diverses que van des de les torres d'alta tensió fins als assecadors de cabell, hi ha estudis que diuen que poden ser responsables d'entre un 1% i un 3% de les leucèmies. I no tant per la intensitat sinó perquè l'exposició és més continuada. L'estudi europeu inclou un mapa de la distribució d'exposicions a Europa.

Riscos del wifi
Tot i la incertesa, Cardis és molt cauta a l'hora de posicionar-se sobre els riscos. En un extrem hi ha els que creuen que el risc és inexistent, i en l'altre els que recomanen apagar el router a casa a la nit perquè pot arribar a provocar, com a mínim, insomni. Per Cardis, cap de les dues posicions té sentit sense evidències científiques.

Pel que fa al wifi, Cardis afirma que "l'exposició a radiofreqüències és alta al costat del router, però a 50 centímetres gairebé és inexistent". "Quan mires al voltant, amb la tauleta, el mòbil o l'ordinador pots detectar diferents wifis, però com que la distància és gran els nivells són molt baixos, molt més baixos que si tens el telèfon al costat", conclou la investigadora.

El mans lliures com a prevenció
L'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) va classificar el 2011 l'ús de telèfons mòbils com a possiblement cancerigen. És a dir, que dins de la classificació que fa aquesta agència mundial de factors de risc, l'ús de mòbils estaria "sota sospita". Aquesta classificació va arribar després d'analitzar atentament els resultats de l'estudi Interphone, amb més de 2.700 pacients amb glioma i 2.400 amb meningiomes, i en què van participar científics de 14 països, entre ells la investigadora Elisabeth Cardis, del Creal. L'experta recomana utilitzar el mans lliures.

Mònica L. Ferrado
26/01/14