divendres, 2 de maig del 2014

El negoci de la solitud

A Espanya hi ha 4,5 milions de persones que viuen soles, que consta que representen un 10% de la població. No obstant això, aquest percentatge no reflecteix la realitat. Passa sovint amb les xifres escarides, atès que, en aquest cas, si descomptem els nadons, nens, adolescents i gent molt jove, els quals per lògica viuen en companyia, la població amb domicilis unipersonals assoleix una major magnitud. Els motius que porten a aquest escenari són diversos. Els solters amb recursos poden haver-ho escollit per pròpia voluntat, i després existeixen les separacions, divorcis i viduïtats, aïllaments sobrevinguts i de vegades suportats fatigosament. 

En una altra esfera es troben els que voldrien deixar la llar nuclear i no poden fer-ho per manca de peculi. Aquesta seria la circumstància dels adults d’entre 25 i 29 anys que viuen amb els progenitors. Són més d’un 50% dels compresos en aquest rang, però cal consignar que potser alguns que podrien independitzar-se opten per la comoditat que el niu els atorga.

L’altra cara de la moneda de les llars unipersonals la trobem en el negoci que proporcionen. A les empreses de serveis en forma de multiplicació del consum en electricitat, gas i aigua amb el funcionament de la il·luminació, la calefacció, la refrigeració i altres elements per a un consum individual. A la indústria, que proveeix de televisors que són visionats per una sola persona, electrodomèstics utilitzats individualment, altres aparells que no serveixen a molts sinó a un únic subjecte. La solitud també comporta que es requereixi un major nombre d’habitatges, la qual cosa afavoreix els constructors quan existeix aquesta demanda. Durant els darrers dos anys, la quantitat de llars unipersonals ha crescut en un 5,2%, i s’ha observat, a més a més, que, complerts els 65 anys, la creixent solitud s’acarnissa amb les vídues. Succeeix, d’una banda, que l’esperança de vida dels homes és menor, i, de l’altra, que els vidus se les empesquen millor per trobar una nova companya. De fet, tenen més vinya on escollir.

Que la solitud es converteixi en negoci constitueix un paràmetre material totalment indiferent al paràmetre sentimental. Respirar a soles entre les quatre parets de la llar pot esdevenir refrescant quan es tracta d’una situació buscada, o asfixiant quan són les circumstàncies les que la imposen.

Eulàlia Solé
01/05/14
La Vanguardia