divendres, 1 d’agost del 2014

Sense feina digna no hi ha nens

Les condicions laborals, factor principal per decidir tenir un fill

Espanya s’enfronta a un dels reptes més grans de la seva història: en tan sols dos anys, el creixement vegetatiu (nombre de naixements respecte al nombre de morts) serà negatiu i, a partir d’aquí, el percentatge de persones grans no deixarà d’augmentar mentre els parcs infantils es buiden, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

On són? Cada vegada hi ha menys nens als parcs per la caiguda de la natalitat Això suscita un problema econòmic de grans proporcions sobre el sosteniment de l’estat del benestar, davant l’alarmant descens de la població activa. El Govern intenta mitjançant plans i reformes fiscals fomentar la natalitat, mesures que de moment no han donat resultat. El 2013, per cinquè any consecutiu, la xifra de naixements va baixar. Es va reduir un 6,4% respecte a l’any anterior (18% des del 2008). Però és que, com alerten els experts, cal aturar el problema reduint la xifra d’aturats i incrementant els salaris, perquè sense una feina digna tampoc no arribaran els nens. Homes i dones no s’atreveixen a portar nadons al món amb la incertesa de no saber si podran mantenir-los. En cas de continuar així, segons l’ONU, Espanya serà el 2050 el país del món amb més proporció de persones grans.

No falten estudis que asseguren que el principal aliat de la natalitat és l’ocupació i, a més, una ocupació en condicions. Així ho indica la doctora Imma Cortés, coordinadora de l’informe Crisis económica y salud, dut a terme per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). Segons Cortés, “són les dones joves –les més maltractades per la crisi– les que s’estan pensant més ser mares, perquè la majoria tenen feines precàries o estan a l’atur”. L’edat mitjana de la maternitat a Espanya se situa ja en 32,2 anys. En canvi, s’ha produït un increment dels naixements de mares de més de 40 anys: gairebé un 30% el 2012 respecte al 2008.

Fins no fa gaire, s’insistia que aquest retard de la maternitat (molt relacionat amb la reducció de la natalitat) tenia a veure amb el desig de la dona de refermar-se professionalment abans de portar una nova vida. Però en els últims temps, diverses investigacions han deixat clar que aquest retard té a veure amb les condicions laborals que, com adverteixen des de l’OIT, s’han deteriorat de manera considerable a causa de la crisi.

Una investigació realitzada per l’Institut Australià per a la Família i publicat a la revista Human reproduction insisteix en aquest punt. Els investigadors van comprovar que les probabilitats de postergar la maternitat (als 35 anys o més) s’incrementaven de forma proporcional per cada any de feina precària que haguessin tingut aquestes dones. L’estudi, basat en entrevistes a més de 600 dones d’entre 32 i 45 anys, de les quals el 67% ja tenien un fill com a mínim, assenyala que mentre que un any de feina precària s’associa a un 8% de probabilitat de ser mare abans dels 35, les dones que portaven cinc anys o més en un lloc de treball inestable tenien un 35% més de possibilitats de ser mares tardanes.

Es va observar que aquestes dades eren similars en totes les classes socials i, segons els autors de l’estudi, els resultats de la investigació desmenteixen que siguin les dones amb formació universitària, classe alta i llocs de treball ben pagats les que endarrereixen l’edat de maternitat per centrarse en la seva professió.

La investigació australiana demostra també que l’estabilitat laboral es va perfilar com un factor que influeix més en la decisió de ser mare que els ingressos econòmics de la família o el nivell de formació. Són aquestes dades extrapolables a Espanya? Segons Sespas, sí, una idea que també sosté The Family Watch (TFW), de l’Institut Internacional d’Estudis sobre la Família. Segons va explicar el seu director, Ignacio Socías, en la presentació de l’informe La familia ante la crisis, la baixa natalitat a Espanya no es deu al fet que les parelles no vulguin tenir fills (el 87% sí que ho desitja), sinó al fet que no es veuen capaces de pujar-los.

El sociòleg danès Gøsta Esping-Andersen, investigador Icrea a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de l’estudi El déficit de natalidad en Europa. La singularitat del caso español, publicat a la col·lecció Estudis Socials de l’Obra Social la Caixa, conclou que “el context laboral exerceix un paper de primer ordre per promoure o frenar la natalitat. Les taxes d’atur persistentment elevades d’Espanya, juntament amb una inseguretat laboral generalitzada –sobretot entre els treballadors joves–, constitueixen importants barreres per a la formació de famílies”.

Segons la doctora en Sociologia Teresa Castro-Martín i la doctora en Ciències Polítiques i Socials Teresa Martín-García, expertes en les causes i conseqüències de la baixa fecunditat, el mercat laboral espanyol s’ha caracteritzat durant les últimes dècades per una marcada dualitat entre treballadors amb contractes indefinits i treballadors amb contractes temporals, “generalment amb sous baixos, perspectives laborals poc encoratjadores i xarxes de seguretat limitades”, indiquen.

Des de mitjans dels anys vuitanta s’han posat en marxa diverses reformes per flexibilitzar el mercat laboral que no han fet més que aprofundir aquest procés de dualització dels espanyols i que afecten sobretot les dones i els joves. El 2011, el 27% de les dones i el 24% dels homes tenien un contracte temporal a Espanya, davant el 15% i el 14% de la UE-25. Entre els joves, Espanya també ocupa una de les primeres posicions del rànquing europeu de precarietat: el 2011, el 34% dels treballadors espanyols menors de 40 anys tenien un contracte temporal, davant el 22% de la UE-25.

Amb la crisi, aquestes dades no han fet més que pujar. De fet, segons l’última Enquesta anual d’estructura salarial, s’ha duplicat la proporció de treballadors que no superen el salari mínim professional (del 6 al 12,5% del 2004 al 2012). El 68% són dones. La temporalitat i els contractes parcials, que ja tenen gairebé 3 milions de treballadors, són la causa del que des de l’OIT anomenen els “treballadors pobres”.

Segons CC.OO., després de conèixer les últimes dades de l’atur de juny, els empleats amb contracte indefinit i a temps complet han deixat de ser majoria per primera vegada en la història. “El 50,5% dels assalariats pateixen algun tipus de precarietat per tenir un contracte temporal o una jornada parcial”, assenyalen des del sindicat. L’estudi que va coordinar Gøsta Esping-Andersen insisteix que un dels requisits previs per emancipar-se i tenir fills és gaudir d’una estabilitat mínima. Se sol considerar que els llocs de treball a temps parcial tenen un efecte positiu sobre la fecunditat, ja que faciliten la reincorporació de la dona al mercat laboral després del part. A diferència d’altres països, com els escandinaus o Holanda, “a Espanya la feina a temps parcial no suposa una estratègia satisfactòria per conciliar la vida laboral i la cura dels fills”, diu l’estudi. 

D’una banda, la majoria dels llocs de treball a temps parcial contracten dones poc qualificades al sector de serveis amb ingressos baixos, condicions laborals precàries, elevada temporalitat i limitades oportunitats de promoció. I de l’altra, la majoria dels llocs de treball a temps parcial responen més a la demanda del sector de serveis que al desig de les dones de tenir una jornada laboral més curta que els permeti compatibilitzar-la amb el seu rol familiar. De fet, sovint els treballadors a temps parcial es veuen obligats a acceptar un horari fora de l’habitual, que dificulta encara més la conciliació.

Les investigacions mostren que la feina a temps parcial “només té un efecte positiu sobre la fecunditat als països on la demanda és generalitzada i es pot escollir voluntàriament”, indiquen Castro-Martín i Martín-García. Les dades d’Eurostat assenyalen que el 57,4% dels empleats a temps parcial a Espanya voldrien treballar més.

Celeste López
26/07/14
La Vanguardia