dimecres, 9 de novembre del 2011

Fragments del Discurs de Pius XII al Congrés Internacional de Periodistes Catòlics / 15 de juny del 1950

Sembla mentida que avui hàgim de recordar, en una Església que ens vol muts, el Discurs de Pius XII del 1950 que conserva desgraciadament tota la seva validesa i actualitat. 
 
Foto: Yael Bartana
 [...]

L’opinió pública és el patrimoni de tota societat normal composta d’homes que conscients del seu comportament personal i social,estan lligats estretament amb la pròpia comunitat a la qual pertanyen. L’opinió pública és arreu i a fi de comptes, l’eco natural, la ressonància comuna, més o menys espontània, dels esdeveniments i de la situació actual en els seus esperits i maneres de judicar la realitat.
Allí on no hi hagués cap manifestació de l’opinió pública, allí, sobretot on hagués de registrar-s’hi la seva inexistència real, s’hi hauria de veure un vici, una malaltia, una irregularitat de la vida social.
Deixem de banda, evidentment, el cas que l’opinió pública s’ha fet callar en indrets a on fins la justa llibertat es veu foragitada i a on només l’opinió dels partits en el poder, l’opinió dels mandataris o dels dictadors està autoritzada a fer sentir la seva veu. Ofegar la dels ciutadans, reduir-la a un silenci forçat, és als ulls de tot cristià, un atemptat contra el dret natural de l’home, una violació de l’orde del món, tal com ha sigut establert per Déu.

[...]

El Papa reconeix en l’opinió pública un eco natural, una ressonància comuna més o menys espontània dels fets i de les circumstàncies en l’esperit i en els judicis de les persones que se senten responsables i estretament lligades a la sort de la seva comunitat. Les meves paraules apunten quasi moltes altres raons per les quals l’opinió pública es forma i s’expressa tan difícilment. El que avui sovint s’anomena opinió pública no és més que un nom buit de sentit talment una fressa, una impressió fictícia i superficial i no un eco que ressoni i sorgeixi espontàniament de la consciència de la societat.

[...]

El mal més temible per al publicista catòlic seria la manca de coratge i l’atuïment.

[...]

El Papa voldria afegir encara una paraula referent a l’opinió pública en el si mateix de l’Església (naturalment en matèries que poden ser de lliure discussió); no han de  sorprendre’s d’això sinó només aquells que no coneixen a l’Església o que la coneixen malament. Perquè l’Església és després de tot un cos viu i li mancaria quelcom a la seva vida si li faltés l’opinió pública. Aquesta mancança provocaria censures envers els pastors i envers els fidels.


Text íntegre en "el Boletín Eclesiástico del Obispado de Gerona. Junio del 1950"
Pag. 97-102
Traduït del castellà per R. D. B.