La crisi no ha afectat el nombre de famílies que opten per acollir a casa seva temporalment un menor tutelat
Campanya per trobar acollidors de nens amb necessitats especials
El 31 de desembre del 2013, a les comarques gironines hi havia 89 infants vivint amb una família acollidora gironina. En concret, hi havia 76 famílies acollint aquests 89 infants, menors que, a causa de problemes amb la família biològica, es troben sota la tutela de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Departament de Benestar Social i Família. L'acolliment familiar és la convivència temporal d'un infant en el si d'una família que no és la biològica, però que té la possibilitat i la disponibilitat de proporcionar al menor un entorn normalitzat i d'estimació que li permet créixer. Mentre dura l'acolliment, la mainada manté el contacte amb els seus pares biològics. L'acolliment s'acaba en el moment en què la família biològica es recupera i es pot tornar a fer càrrec del menor o bé, i en el cas que aquesta circumstància no es produeixi, quan el menor assoleix la majoria d'edat. “L'acolliment familiar és un acte de compromís i responsabilitat”, destaca la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Núria Canal.
A pesar de la crisi econòmica, el nombre d'acolliments familiars que es duen a terme en l'àmbit de Catalunya s'ha mantingut força estable en els darrers anys, amb una tendència fins i tot a augmentar. Així, dels 924 nens acollits el 2011 es va passar l'any passat als 966. En aquest sentit, Canal indica que, tot i que l'acolliment és un gest “d'extrema generositat”, les famílies que el fan reben una prestació econòmica mensual per a cada menor en funció de la seva edat que se situa entre els 326 i els 393 euros.
Acollidors amb formació
L'ICAA i les entitats col·laborades d'integració familiar han posat en marxa una campanya a favor d'una nova modalitat d'acolliment, batejada amb el nom d'Ucae, una sigla que respon al nom d'unitat convencional d'acció educativa. En aquest cas, les persones acollidores han de tenir un perfil molt concret: es busquen professionals amb una formació específica –educació social, psicologia o qualsevol grau universitari relacionat amb l'àmbit pedagògic o social– i amb experiència en l'àmbit de la infància i de l'adolescència. Si es demana aquesta formació específica és perquè les Ucae estan pensades per atendre un grup de mainada que necessita una atenció més especialitzada: nens majors de 7 anys, infants amb necessitats educatives especials derivades d'algun tipus de discapacitat física o psíquica i grups de germans. Segons paraules de la directora de l'ICAA, aquests infants són els que tenen més dificultats per trobar una família acollidora. “És un tipus d'acolliment que està fonamentat en la formació de la persona acollidora”, exposa Canal. “I necessitem moltes famílies interessades en les Ucae”, afegeix amb la voluntat de fer una crida.
En aquests moments, a Catalunya hi ha 77 menors d'aquestes característiques pendents de ser acollits. Ja hi ha catorze Ucae que es fan càrrec de 29 nens, dues de les quals són de les comarques gironines. Les famílies Ucae s'han de comprometre a acollir, com a mínim, dos infants i, com a màxim, quatre. En aquest cas, a la prestació bàsica mensual que rep la família acollidora per nen, s'hi afegeixen altres complements que vénen determinats, per exemple, pel grau de discapacitat que tingui el menor.
Abans de posar en funcionament el model actual de les Ucae, el 2010 la Generalitat va fer un pla pilot amb dues entitats col·laboradores.
No pensem en el moment de la separació. Procurem gaudir del dia a dia.
El vincle sempre queda
Montse Pérez
Mare acollidora
326
euros
rep com a prestació bàsica una família d'acollida per nen i mes. L'import varia segons l'edat i altres factors.
Ells ens aporten a nosaltres molt més
del que nosaltres els aportem a ells. Aportem ben poc
Enric Torres
Pare acollidor
LES XIFRES
77
menors
hi ha a Catalunya susceptibles de ser acollits per una família Ucae.
966
infants
conviuen amb famílies d'acollida en l'àmbit de tot Catalunya.
“L'èxit de l'acolliment és que marxin i facin la seva”
N.A
Fa set anys que van fer el primer acolliment, el maig de l'any passat van fer el segon i no descarten fer-ne un tercer. Enric Torres i Montse Pérez, veïns de Vilajuïga, tenen un fill biològic de 28 anys que es va independitzar molt jove i que fa poc els va convertir en avis. I en un moment donat van sentir la inquietud de fer alguna cosa pels nens mancats de l'escalf d'una família. “Vam pensar que hi ha molta mainada al món que necessita una família. Nosaltres ja tenim un fill biològic i veiem important poder donar el caliu i l'estimació a aquesta mainada”, explica la mare acollidora. I, després de parlar-ne molt entre ells, van optar per provar de fer un acolliment familiar. Una experiència que consideren molt satisfactòria, tant per a ells com per als nens. “Ells ens aporten a nosaltres molt més del que nosaltres els aportem a ells”, assegura el pare d'acollida.
Els nens tenen 11 i 5 anys, respectivament, i durant bona part de l'entrevista estan amb els seus pares acollidors fent-los arribar mostres d'afecte. Per a ells dos, l'Enric i la Montse són el seu pare i la seva mare, i així és com s'hi adrecen. “Et deixes portar pels sentiments i els tractes com si fossin els teus fills, tenint molt clar que tenen la seva família biològica i que mai no se sap què pot passar”, exposa ell. “No hem pensat mai en el moment en què ens n'haurem d'acomiadar. Procurem gaudir al màxim del dia a dia. No pots estar pensant què passarà demà perquè, si no, no viuries. A més, després de tants anys d'estar a casa, el vincle queda”, raona ella. En aquest cas, però, la parella i els nens també estan força tranquils, perquè han aconseguit que els dos acolliments siguin permanents, és a dir que els menors conviuran amb ells fins que compleixin la majoria d'edat. Així que, a partir dels 18 anys, pot passar exactament el mateix que passaria amb un fill biològic: que marxi del niu o que s'hi quedi.
L'Enric i la Montse no creuen que s'hagi tenir cap condició especial per fer de pares acollidors. I atribueixen el fet que l'acolliment sigui encara una experiència minoritària al desconeixement i a la por. “Si no se'n fan més és en part per l'egoisme de pensar que patiràs quan el menor se'n vagi”, destaca ella. I, en aquest sentit, ell ho té molt clar: “En realitat, l'èxit de l'acolliment és que marxin de casa i facin la seva vida.” Ara per ara, però, es dediquen a gaudir els uns dels altres i a donar-se mútuament molta estimació. De fet, ell reconeix que, en aquests moments, li fa més respecte el paper d'avi que el de pare d'acollida.
El valor afegit d'estar en família
Els nens i adolescents susceptibles de ser acollits per una família Ucae viuen en centres d'acollida. Si bé l'estada en aquests centres és bona, justament per les característiques que reuneixen són menors que necessiten un entorn familiar per tenir un desenvolupament millor. “En els centres tutelats estan bé, però el valor afegit que els pot proporcionar una família no el tenen. És per això que intentem trobar-los una família que els vulgui acollir”, raona la directora de l'ICAA. La psicòloga Maria Garriga, de l'entitat col·laboradora AD Iniciatives Socials, exposa que una de les qüestions que també es tenen en compte en els candidats a ser família Ucae és la flexibilitat i disponibilitat horària, perquè es tracta de nens que requereixen molta atenció. Abans d'aconseguir la idoneïtat per fer l'acolliment, les famílies que aspiren a ser Ucae segueixen un procés de coneixement que dura sis mesos, seguit d'una formació complementària de cinc hores.
Núria Astorch
17/02/14
