dilluns, 11 de març del 2013

Tres iniciatives cíviques per cobrir necessitats socials bàsiques

Fotograma de la notícia de BTV sobre el supermercat solidari
Arran de la crisi, persones que mai havien pensat que es trobarien en situació de pobresa s'han vist obligades a demanar ajudar. Les organitzacions que les atenen no donen l'abast i, a partir de l'empenta de persones voluntàries i entitats, estan sorgint diferents iniciatives per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques a persones amb pocs recursos econòmics.


Un menjador social a l'aire lliure en ple centre de Barcelona, un restaurant a Terrassa que oferirà menús tant a persones afectades per l'anomenada "nova pobresa" com a clients convencionals o un supermercat solidari a Nou Barris on les persones en situació de precarietat poden fer la compra amb punts. Són algunes de les iniciatives que s'han posat en marxa els darrers mesos. Entitats socials i persones voluntàries apleguen esforços per tirar endavant aquests i d'altres projectes per tal de fer la vida una mica més fàcil a aquells que ho estan passant malament.

700 famílies de Nou Barris compren amb punts al supermercat solidari
La zona nord del districte de Nou Barris té l'índex d'atur més elevat de la ciutat de Barcelona. Això es tradueix en una major demanda d'ajuda als serveis socials i també un increment de la demanda de productes bàsics. Les vuit parròquies de la zona van unir forces l'any passat, centralitzant la tasca en un supermercat solidari al número 55 el carrer de la Selva. L'agrupació Distribució d'Aliments Solidaris (DISA), amb l'ajuda del Banc d'Aliments, gestiona aquest espai d'emmagatzematge i distribució d'alimentació i roba.

Unes 700 famílies acudeixen a aquest supermercat solidari on paguen amb punts i no amb diners. Una persona voluntària acompanya cada família i els ajudar a triar els productes que es poden emportar depenent dels punts amb què comptin. Una persona pot tenir 12 punts al mes per poder-los utilitzar al supermercat, una parella 21 i, si hi ha fills i en funció de l'edat, poden arribar a 31.

Des de l'Ajuntament de Barcelona afirmen que aquest model es podria estendre a altres zones de la ciutat, "ja que millora l'eficiència de l'entrega d'aliments i, sobretot, la dignifica".

Menjador social a l'aire lliure, de la mà d'un grup de voluntaris
Els dilluns, dimarts i dimecres al vespre es forma una cua davant el teatre Capitol, a Canaletes, Barcelona. En aquesta ocasió no se celebra cap victòria esportiva. Són persones que acudeixen al "menjador social" que hi organitza un grup de persones voluntàries que, tres cops per setmana, ofereixen menjar calent, articles de primera necessitat i suport anímic a persones amb pocs recursos econòmics.

NO + FAM serà el nom de l'ONG que està creant aquest col·lectiu de persones que de manera voluntària s'han implicat en aquest projecte. Preparen menjar calent a casa i demanen aliments a restaurants i botigues, per tal de repartir-lo després entre les persones que el necessiten. També busquen socis i sòcies que s'hi vulguin sumar i així poder ampliar els dies i zones de repartiment.

Aquesta iniciativa va néixer l'estiu de 2012 i, des de llavors, el nombre de persones que fan cua ha anat augmentant. Ara, cada dilluns, dimarts i dimecres, a les 21.00 hores, atenen al voltant de 100 persones. L'Ajuntament valora la solidaritat de persones voluntàries que posen en marxa iniciatives d'aquesta mena, però afirma que aquestes mostres de solidaritat s'haurien de reconduir en accions més coordinades, com ara, el supermercat de zona nord.

Uns clients pagaran amb diners i altres amb el seu temps
A Terrassa s'està gestant una altra iniciativa, bastant menys assistencialista i amb una voluntat d'impulsar la vida comunitària de la ciutat. Es tracta d'un restaurant que oferirà menús de qualitat als anomenats "nous pobres" i també a clients convencionals. Calculen que s'hi serviran 70 menús diaris, la meitat a persones amb pocs recursos econòmics i l'altra meitat a clients convencionals. Les persones que es beneficiïn d'aquest servei col·laboraran voluntàriament amb la iniciativa, aportant el seu temps i participant a projectes socials i solidaris. Així, es vol posar en valor que amb la situació econòmica actual hi ha moltes persones que estan passant precarietat econòmica però tenen molts altres recursos.

El nom està molt ben buscat: La Trobada. "És un espai on les persones en situacions econòmiques desiguals podran compartir taula i un menú de qualitat", explica Pep Martí, president de l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió (ALEI) i portaveu del restaurant. Amb aquest projecte també volen potenciar la cooperació entre les persones i multimplicar les accions comunitàries de la ciutat.

Aquest punt de trobada serà realitat a finals del mes de març que tot just comença i és fruit d'un acord entre l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió (xarxa de 29 entitats del teixit associatiu terrassenc) i l'Ajuntament de Terrassa. Aquest servei arrenca gràcies al finançament de la Fundació La Marató de TV3, que va atorgar-li 96.700 euros a través de la recent Marató per la pobresa, i ha rebut també l'aportació inicial de 30.000 euros per part del consistori.

La Trobada compartirà espai amb la Colla Castellera Minyons de Terrassa, que fa una cessió d'espai per a tres anys. A partir d'ara, doncs, les instal·lacions del primer pis de la casa Jacint Bosch, al carrer del Teatre, que acullen el bar i la sala de socis dels Minyons, compartiran els dos usos de manera intermitent: els migdies de dilluns a divendres s'hi serviran menús i la resta de la jornada s'hi desenvoluparan les activitats de la colla malva.

Rostre, noms i cognoms a la injustícia social
Moltes persones i famílies que fa uns anys tenien una feina, pagaven una hipoteca, sortien a sopar fora i anaven de vacances s'han vist abocades a una situació de vulnerabilitat. La crisi s'ha colat definitivament a la nostra vida i ja afecta de ple a capes socials i a grups d'edat que abans quedaven relativament protegits de les situacions desfavorides. Tradicionalment, la figura de les persones en risc de pobresa i vulnerabilitat social era la de persones que no havien tingut accés a la formació superior o que havien crescut en situacions socials o familiars desestructurades. És a dir, que partien amb clars desavantatges respecte la resta.

Actualment, però, una persona amb estudis superiors, que coneix diverses llengües i que, fins i tot, té feina, pot trobar-se en situació de pobresa.

Fa poc més d'un any va néixer el bloc Els nous pobres, en el qual totes les entrades porten exactament el mateix títol: "Jo també sóc un nou pobre". El contingut de cada notícia, però, és ben diferent: Són les històries personals de moltes persones que, arran de la crisi econòmica, han esdevingut "nous pobres". 

La intenció del bloc és donar visibilitat a la pobresa, "una condició que cada cop afecta a més persones i, en especial, als integrants de la 'Generació Perduda', que inclou aquells que vam néixer a partir de mitjan dels anys 80 i que hores d’ara veiem com els nostres projectes de vida no podenken zazpigari evolucionar ni en l’àmbit laboral ni en el personal i, en molts casos, vivim gràcies a la caritat dels nostres pares". 

Pots escoltar l'entrevista a Èric Lluent i Santi Pérez, els dos creadors del bloc "Els nous pobres", al programa "El matí" de Catalunya Ràdio: clicant aquí


Ravalnet
01/03/2013
Xarxanet.org