El Papa va fer ahir una reflexió molt severa sobre el funcionament de l'econornia internacional i el desequilibri en el repartiment de la riquesa. Francesc va criticar "el fetitxisme dels diners" i "la tirania invisible" que exerceixen els mercats, va instar una reforma ètica de les finances i va demanar solidaritat a tots els nivells.
Jorge Mario Bergoglio va escollir un moment una mica inusual per exposar les seves idees en una matèria de tanta actualitat.
Va ser durant la cerimònia de presentació de cartes credencials de quatre ambaixadors, els de Luxemburg, Antigua i Barbuda, el Kirguizistan i Botsuana.
El Sant Pare, en el seu discurs, va constatar que la humanitat ha aconseguit grans avenços però va advertir que "la majoria d'homes i dones del nostre temps continuen vivint en una precarietat diària, amb conseqüències desastroses". Es va referir a la desesperació de moltes persones i la violència que de vegades això provoca. Segons Francesc, una de les causes d'aquesta situació "rau en la relació que tenim amb els diners, en acceptar el seu domini sobre nosaltres i les nostres societats". La conjuntura actual té l'origen, a parer seu, "en una profunda crisi antropològica. "En la negació de la primacia de l'home! -va exclamar-. Hem creat nous ídols. L'antic culte al vedell d'or ha trobat una imatge nova i despietada en el fetitxisme dels diners i en la dictadura de l'economia sense rostre ni objectiu veritablement humà".
El Papa va lamentar que la solidaritat, que és "la riquesa dels pobres", es consideri contraproduent i contraria a la racionalitat econòmica. "Aquest desequilibri es deriva de les ideologies que promouen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, i nega així als estats el dret de controlar, encara que aquests siguin els encarregats del bé comú", va dir el papa argentí, que va viure de primera mà les convulsions financeres al seu país.
El Sant Pare va prevenir també sobre "una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i sense remei possible, les seves lleis i les seves regles".
El Papa va utilitzar paraules dures contra la "corrupció tentacular i una evasió fiscal egoista que han assumit proporcions mundials".
En la crida a la solidaritat i a l'ètica, Francesc va citar sant Joan Crisóstom i va dir: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i llevar-los la vida. No són nostres els béns que tenim; són els seus". En un àmbit més general, aquest objectiu hauria de plasmar-se, segons el Papa, en una reforma financera "que sigui ètica i produeixi, al seu torn, una reforma econòmica saludable per a tothom". Als dirigents polítics els va exhortar "que s'enfrontin a aquest repte amb determinació. "Els diners han de servir i no governar! -va emfatitzar-. El Papa estima a tot¬hom, rics i pobres, però el Papa té l'obligació, en el nom de Crist, de recordar al ric que ha d'ajudar el pobre, respectar-lo, promoure'l.
El Papa exhorta a la solidaritat desinteressada i a un retorn de l'ètica a favor de l'home en la realitat econòmica i financera". Francesc té l'oportunitat d' aplicar els seus punts de vista al Vaticà. L'Institut per a les Obres per de Religió (IOR) -Panomenada banca vaticana, tot i que no és es-trictament un banc- està en fase de transformació. L'IOR, pels escàndols i falta de transparència, -ha fet malbé en el passat la imatge de la Santa Seu i de l'Església catòlica. En les deliberacions prèvies a Púltim conclave, molts cardenals van alludir a aquests pro-blemes i van demanar reformes. El nou president de l'IOR, l'empresari alemany Ernst von Freyberg, va anunciar dimecres passat que Pinstitut obrirà aviat un lloc a la xarxa en què publicarà, entre altres coses, l'informe anual de les activitats. Durant una trobada amb el personal, Von Freyberg va comunicar que es contractarà una nova societat internacional de certificació per verificar el ple respecte de les normes internacionals contra el blanqueig dels diners.
Eusebio Val
17/05/13
La Vanguardia
