Philip Grandjean, professor i investigador de salut ambiental a Harvard.
Sóc nascut al 1950 a Copenhague: vaig patir menys pol.lució quels infants d'avui. El cervell dona sentit a la nostra vida, però la contamicanió l'està degradant. Casadacú de nosaltres pot netejar el medi ambient amb el seu poder de compra i el seu vot. Participo en el B-Debat de CosmoCaixa i Creal.
Hem demostrat que com més nivell de plom a la sang dels nens, menys coeficient intel·lectual: la pol·lució els resta intel·ligència.
Quanta, quan i com?
El 1943 es va demostrar que les criatures exposades a la contaminació per plom pateixen un deteriorament cognitiu ja des de la gestació i que no es recupera mai.
Encara és preocupant avui dia?
El 1979 una altra investigació la va quantificar i d’altres han demostrat que també el mercuri provoca trastorns conductuals infantils, com la hiperactivitat, i està restant avui a milions de nens punts de coeficient intel·lectual. Espanya pateix aquesta pol·lució mercurial més que altres països.
Per què?
Perquè aquí vostès mengen més tonyina i altres peixos grossos, que, en devorar els petits, concentren tota la contaminació mercurial de la cadena tròfica. Haurien de consumir, en canvi, les espècies menudes que alimenten la tonyina i altres predadors.
La tonyina és una cultura: en prenc nota.
També Espanya pateix intoxicació per derivats del DDT; per arsènic i toluè. I per clorpirifòs, un pesticida habitual a les vinyes, que també resta capacitat cognitiva al fetus, fins i tot en quantitats ínfimes.
I a vostès? Que no mengen raïm?
A Dinamarca, el clorpirifòs ja ha estat prohibit, però també ens intoxica quan mengem el raïm que importem d’Espanya i d’altres àrees de la Mediterrània.
Com ens contaminem?
El plom és molt útil: s’utilitza en multitud d’aliatges, estris i productes com el pintallavis o aquest mòbil que porta. L’ingerim i l’inhalem de mil maneres. El mercuri l’emeten els volcans i certa mineria i indústria que l’aboca al mar. Pel que fa a l’ús de pesticides, hauria de ser restringit.
A la gent li agrada la fruita impecable.
Doncs hauríem d’acceptar que la fruita sigui més lletja a canvi que no ens intoxiqui.
Han mesurat la intel·ligència perduda?
Amb precisió: a Massachusetts, per exemple, vam relacionar de manera directa els micrograms de plom en sang dels nens amb les seves notes als tests d’aptitud.
Com més micrograms, més males notes?
I a més, els nascuts a partir del 2000 mostraven menys intoxicació i millor cervell, la qual cosa demostra quemesures com la restricció del plom a les gasolines i a molts altres productes comencen a obtenir resultats. Cal aplicar-ne més.
El gran malbaratament
El doctor Grandjean denuncia que la contaminació per plom, mercuri i pesticides degrada el cervell dels infants ja des de l’embaràs. I mostra estadístiques precises que proven com milions de nanos podien haver tingut més talent i oportunitats si no haguessin estat intoxicats. Grandjean ha fet reaccionar l’ONU contra la pol·lució per mercuri i ha abanderat campanyes contra la del plom, però també ens demana ara i aquí a cadascun de nosaltres que reaccionem i canviem d’hàbits i mengem, per exemple, una fruita més lletja però sense insecticides i que comprem només productes lliures de contaminants. Que encara no ho haguem fet és un malbaratament inhumà.
També es restringeix el mercuri.
Però amb prou feines comencem a enfrontar- nos al problema. Vaig començar a analitzar la toxicitat del mercuri el 1985 i vaig presentar les meves conclusions el 1997. L’ONU ha trigat disset anys a assumir-les per convocar la convenció de Minamata, que encara ha de ser ratificada per cinquanta estats més perquè al final tingui efecte...
El govern del món és complex.
Però mentrestant: som conscients dels bilions de punts de coeficient intel·lectual que estan perdent els nostres fills? I el malbaratament de talent i prosperitat que permetem?
Quanta contaminació patim avui?
Avui patim deu vegades més exposició al plom que al neolític. I, d’aquí a setanta anys, encara la patirem. Però és que, a més de mercuri, plom i insecticides, altres tòxics danyen el nostre cervell.
Com ho sap?
Sé que ho hem de comprovar. És una fal·làcia creure que un producte químic és innocu només perquè encara no ha estat analitzat.
Però tampoc no és tòxic només pel fet de no haver estat analitzat.
Per això cal investigar-los. Seria facilíssim assegurar-nos que tots aquests productes que fabriquem cada dia i ens envolten no ens perjudiquen. Jo mateix m’ofereixo a fer-ho i, com jo, molts altres científics: perquè ja tenim sistemes eficaços, barats i senzills per detectar toxicitats.
Què ens falta per fer-ho?
La voluntat política que posi els mitjans i que s’aconsegueix pressionant els polítics.
Per què la pol·lució química afecta tant la canalla?
Perquè molts d’aquests tòxics que diem frenen el desenvolupament del cervell ja des dels primers estadis de la gestació. El resultat és que hem mesurat que literalment els nens intoxicats tenen un còrtex cerebral més prim i no es recuperen mai del deteriorament. I si un cervell es desenvolupa malament perquè està intoxicat, ja no tindrà una segona oportunitat.
Sempre queda l’educació especial.
Són infants que van néixer normals, però van patir intoxicacions que els van causar trastorns de conducta. Hauria estat menys costós evitar-los la contaminació que els va degradar l’intel·lecte i que continua degradant el dels adults: està documentat que exposar- se a pesticides provoca depressions.
Què proposa per posar-hi remei?
Invertim enormes i necessàries quantitats en educació: no li sembla igual de necessari frenar el deteriorament cognitiu que causa la contaminació? És un problema universal, però cadascun de nosaltres pot començar a solucionar-ho ja a nivell local.
Lluís Amiguet
22/10/14
La Vanguardia
